Tuesday, July 02, 2013

 

QUI ESCOLTA EL CONSELL NACIONAL ?




QUI ESCOLTA EL CONSELL NACIONAL ? PERQUÈ ALGUNS NO MARXEN?

Després d’anys de formar part del Consell Nacional, vaig donar pas a noves generacions que mereixen oportunitats per esdevenir protagonistes del nostre futur col•lectiu. Hem d’entendre que tots som esglaons d’una cadena, i ningú és imprescindible i a tots ens toca ser coherents i fidels a la causa comuna: el socialisme.

No sembla que alguns hagin entès el projecte col•lectiu. Es penós veure com persones que havien estat referents del socialisme, ara es comporten d’una manera increïblement egoista, i individualista. L’egolatria d’alguns contrasta amb la normalitat d’altres.

Em miro el Consell Nacional amb altres ulls, amb altres crítiques, escolto les intervencions amb més interès que mai, de manera que els aprofito més ara que quan era Conseller. Hi assisteixo com President del Consell de Federació XI i gaudeixo de les intervencions com mai ho havia fet. I he de dir que el Consell Nacional del dissabte passat em va deparar unes quants alegries sinceres.

Veure assentats com Consellers “rasos”a persones de llarga trajectòria en el partit, en el qual havien ostentat elevats càrrecs, és reconfortant i totalment contradictori amb el comportament d’altres que diuen a fora, el que no s’atreveixin dir a dintre. Sempre és delicat donar noms, però no puc resistir a formular-ne alguns: Carme Chacón, Miquel Iceta, Carles Martí, Joan Ferran, Manel Royes..... asseguts a la sala, quan durant mitja vida havien estat a la tribuna, fa goig de veure.

I escoltar una allau d’intervencions esplèndides, durant prop de dues hores, encara satisfà millor les expectatives de que anem per bon camí. Aquí tampoc puc estar-me de remarcar les intervencions de Sergi Vilamala, Joan Ferran, Xavier Sabaté, ...

El resum de les millors intervencions es situa en la conformitat amb l’estratègia del partit i en la confiança en el Primer Secretari, Pere Navarro. També es va demanar de forma reiterada fidelitat al projecte, que no vol dir, uniformitat o matar discrepàncies, però no és de rebut el comportament d’alguns personatges que semblen treballar per altres forces polítiques, més que no pas pel projecte comú.

Ara mateix acabo de comprovar com el grupet Avancem, considera que pot tenir calendari propi, per marcar les diferències amb la direcció del PSC i tirar per terra algunes de les propostes, aprovades per la Direcció, pel Congrés o pel Consell Nacional. Tot un exemple de treball extern, per tirar per terra, la feina interna. No varen escoltar el Consell Nacional, perquè no hi eren o perquè estaven entretinguts en comunicar-se amb gent de fora.

No varen escoltar que el partit ha tingut sempre les portes obertes, per entrar i per sortir. Qui no creu en el projecte col•lectiu és lliure d’anar a un altre lloc, però no és de rebut mantenir presència en l’executiva, en el Parlament de Catalunya o en altres institucions, a l’espera del moment oportú per torpedinar l’acció política del partit.

Son pocs, però fan mal perquè obtenen el ressò dels mitjans de comunicació en mans dels adversaris. Cada declaració o cada moviment és amplificat fins extrems ridículs per demostrar que el partit no està cohesionat, o el Primer Secretari no ostenta l’autoritat necessària per liderar el partit. S’equivoquen perquè reforcen la cohesió de tots aquells que sempre hem estat fidels a la democràcia interna, i hem respectat els acords congressuals, nacionals o de la direcció del partit. Qui cregui que les regles de joc n o son per ser seguides, està fora de lloc. El millor servei que li queda per fer, és deixar un projecte en el que no creu.

Joan Roma, President del Consell de Fed.XI del PSC






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?