Joan Roma

LA CENTRALITAT DEL PSC

Ningú pot negar el gran paper que ha jugat el PSC al llarg dels trenta-cinc anys d’existència. Des de la recuperació de la Generalitat, amb el retorn del president Terradellas, passant per decisions transcendentals com la xarxa única d’escoles, la aposta per la immersió lingüística, la cohesió social del país, fins ser determinants tant en el primer Estatut com en l’ actual, de la mà del president Maragall. El pes del partit ha estat essencial, a l’hora de trobar solucions justes i equilibrades.

Alguns voldrien donar les gràcies pels serveis prestats, i girar pàgina, considerant que els seu temps ja és cosa del passat. Es cert que del partit n’han marxat alguns personatges, per anar a la recerca de càrrecs diversos. Exemple clar que no eren mereixedors d’estar en el partit ni tenien ideals pels quals lluitar. Millor tenir-los fora, i preservar projecte i futur.

I el futur es guanya cada dia. De fet, la centralitat del partit, la podem veure en multitud de llocs i ocasions. Per alguns, les discrepàncies en matèries com l’independentisme, o el federalisme, poden significar un garbuix. El cert, però és que la aposta ha estat sempre pel federalisme, i ara més que mai. De fet, el temps dirà qui té raó, però la solució federal, és la única viable, ara i aquí. I els avenços en aquest camí, han estat immensos en poc de temps, encara que alguns s’entestin en no voler-los veure.

Abans he esmentat com un dels grans èxits del partit, el de la cohesió social. Pels qui tenim alguns anys al damunt, el fet és inqüestionable, però molt més desconegut per les joves generacions. Alguns poden pensar que el país no corria cap perill de trencament ni de conflicte. I aixó no és cert. Què hauria passat si la comunicat educativa s’hagués dividit en dues ? la catalana i la castellana. Com estaria el país, sense el pacte d’immersió, de potenciació de la cultura catalana, mitjançant l’escola, la ràdio i televisió, els mitjans de comunicació que han aconseguit equilibrar la llengua i la cultura catalanes ?

Alguns, ara , no donen cap importància als avenços aconseguits, i juguen en voler trencar aquella cohesió . Uns aquí, altres, des de Madrid. Son extrems que s’autoalimenten de manera perillosa. Hi ha temes que consideràvem “sagrats” i que ara es trivialitzen. La falta de respecte per tradicions, símbols, història... per part de càrrecs institucionals del que denominem Madrid, fan molt de mal, perquè alimenten el memorial de greuges dels col•lectius independentistes.

Davant aquesta funesta dinàmica, els socialistes volen mantenir la seva centralitat. Evitar el trencament, en base a una nova realitat: la segona Transició que ha de permetre la modificació substancial de la Constitució, per implantar una Espanya federal, en la qual Catalunya tingui en encaix adequat i garantit.

Es aquesta centralitat la que ataquen la majoria dels partits catalans i espanyols. No volen tenir una alternativa al centralisme, uns, ni a l’independentisme, els altres. Per això el PSC els fa nosa. Però la realitat és tossuda i s’acaba imposant. Passarem uns mesos complicats com ho estem veient a tots els nivells. Qualsevol moviment socialista és atacat, posat sota sospita, i desacreditat, però els mesos van passant i les propostes de Pere Navarro van fent camí. Qui creia que els socialistes eren cosa del passat que s’ho repensi, perquè els ideals son més actuals que mai, i el futur proposat és el més viable de tots, tot i les dificultats que comporta. Temps al temps.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà