Thursday, March 15, 2012
ELS PETITS HAN D'AJUDAR ALS GRANS- art. Regió 7
EL MÓN A L’INREVÉS
Pels qui no estan directament ficats en algun ajuntament, la notícia haurà passat sense pena ni glòria, però el cert és que la setmana passada es va produir un fet inèdit, insòlit, mai vist i mai imaginat. Les Diputacions de les quatre províncies catalanes, varen signar un conveni amb la Generalitat, mitjançant el qual deixaven prop de 230 milions, al Govern català, a fi de poder pagar una part dels seus deutes amb els ajuntaments.
Com sempre la major part de l’import surt de la Diputació de Barcelona, que hi aporta uns 180 milions. Una mostra més de la utilitat d’aquesta institució envers els ajuntaments de la seva província.
Però, algú podia imaginar deu, quinze o vint anys enrere, que una institució que molts volien, o voldrien fer desaparèixer, es convertís en prestador de diner a la Generalitat ? On s’ha vist que el petit ajudi al gran ? O al suposadament gran, perquè a dia d’avui queda clar que el govern català ha arribat a assolir un volum de deute mai imaginat. I quan fàcil és dir que la culpa la té Madrid.
Les xifres oficials no deixen clar quin és el deute exacte de la Generalitat, ni quin és l’endeutament concret, a dia d’avui. Es fan càlculs, i es fan declaracions, en les quals es posen els famosos 759 milions que Madrid deu, juntament amb altres que també es diu que deuen, però no queda clar si és que el govern català no ha justificat degudament els deutes o no va invertir els diners en els projectes acordats.
Sigui com sigui, el cert és que la Generalitat està en la situació més precària des de la seva recuperació. I de rebot, el deute contret amb els ajuntaments , els asfixia fins extrems mai imaginats.
Portem un any i mig , amb les retallades i els crèdits com arguments principals de l’acció política. No pot ser. Un govern ha de tenir altres arguments, altres actuacions i altres prioritats. I no s’hi val a generalitzar i donar les culpes en una sola direcció, sense reflexionar sobre els errors comesos.
La crisis està a tot arreu, però si les Diputacions, especialment la de Barcelona ha estat capaç de concedir un crèdit a la Generalitat, i alhora està en ple debat per la concessió de subvencions als ajuntaments per activitats, i dintre de poc, traurà un pla d’ajuts per inversions, és que ha estat ben gestionada.
Aquest és un exemple clar que no tothom ha administrat prou bé els recursos que tenia, i alguns han estat previsors i altres, no. El mateix podem dir de molts ajuntaments que estan al dia en les seves obligacions, i altres, no. La situació general és la mateixa per a tots, però alguns van fer els deures en el seu moment, i altres varen pensar que no calia.
Els comptes de la Generalitat no quadren i tot el que havíem après, està en crisis. Qui ha de donar exemple de serietat, no en dona. Fins ara el pressupost d’una institució era “sagrat”. S’havia d’elaborar amb rigor i complir-lo amb exactitud. Aquest principi elemental es traslladava a tots els organismes, i teòricament s’havia de complir.
Ara, veiem el món a l’inrevés. La Generalitat, amb el pressupost acabat de sortir del forn , ja anuncia que no el complirà, i demana diners a les Diputacions, per poder pagar als ajuntaments. I els ajuntaments han de finançar molts serveis que no els corresponen, i fan de banquers de les administracions superiors. Massa incongruències, com perquè les coses vagin per bon camí.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI - PSC
Pels qui no estan directament ficats en algun ajuntament, la notícia haurà passat sense pena ni glòria, però el cert és que la setmana passada es va produir un fet inèdit, insòlit, mai vist i mai imaginat. Les Diputacions de les quatre províncies catalanes, varen signar un conveni amb la Generalitat, mitjançant el qual deixaven prop de 230 milions, al Govern català, a fi de poder pagar una part dels seus deutes amb els ajuntaments.
Com sempre la major part de l’import surt de la Diputació de Barcelona, que hi aporta uns 180 milions. Una mostra més de la utilitat d’aquesta institució envers els ajuntaments de la seva província.
Però, algú podia imaginar deu, quinze o vint anys enrere, que una institució que molts volien, o voldrien fer desaparèixer, es convertís en prestador de diner a la Generalitat ? On s’ha vist que el petit ajudi al gran ? O al suposadament gran, perquè a dia d’avui queda clar que el govern català ha arribat a assolir un volum de deute mai imaginat. I quan fàcil és dir que la culpa la té Madrid.
Les xifres oficials no deixen clar quin és el deute exacte de la Generalitat, ni quin és l’endeutament concret, a dia d’avui. Es fan càlculs, i es fan declaracions, en les quals es posen els famosos 759 milions que Madrid deu, juntament amb altres que també es diu que deuen, però no queda clar si és que el govern català no ha justificat degudament els deutes o no va invertir els diners en els projectes acordats.
Sigui com sigui, el cert és que la Generalitat està en la situació més precària des de la seva recuperació. I de rebot, el deute contret amb els ajuntaments , els asfixia fins extrems mai imaginats.
Portem un any i mig , amb les retallades i els crèdits com arguments principals de l’acció política. No pot ser. Un govern ha de tenir altres arguments, altres actuacions i altres prioritats. I no s’hi val a generalitzar i donar les culpes en una sola direcció, sense reflexionar sobre els errors comesos.
La crisis està a tot arreu, però si les Diputacions, especialment la de Barcelona ha estat capaç de concedir un crèdit a la Generalitat, i alhora està en ple debat per la concessió de subvencions als ajuntaments per activitats, i dintre de poc, traurà un pla d’ajuts per inversions, és que ha estat ben gestionada.
Aquest és un exemple clar que no tothom ha administrat prou bé els recursos que tenia, i alguns han estat previsors i altres, no. El mateix podem dir de molts ajuntaments que estan al dia en les seves obligacions, i altres, no. La situació general és la mateixa per a tots, però alguns van fer els deures en el seu moment, i altres varen pensar que no calia.
Els comptes de la Generalitat no quadren i tot el que havíem après, està en crisis. Qui ha de donar exemple de serietat, no en dona. Fins ara el pressupost d’una institució era “sagrat”. S’havia d’elaborar amb rigor i complir-lo amb exactitud. Aquest principi elemental es traslladava a tots els organismes, i teòricament s’havia de complir.
Ara, veiem el món a l’inrevés. La Generalitat, amb el pressupost acabat de sortir del forn , ja anuncia que no el complirà, i demana diners a les Diputacions, per poder pagar als ajuntaments. I els ajuntaments han de finançar molts serveis que no els corresponen, i fan de banquers de les administracions superiors. Massa incongruències, com perquè les coses vagin per bon camí.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI - PSC
# posted by joanroma @ 9:56 AM 
