Friday, March 23, 2012

 

DETALLS D'UNA RESOLUCIÓ TRIBUNAL DE CUENTAS- art. Regió 7

RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ALCALDE
Porto prop de trenta-tres anys com a càrrec electe del poble de Borredà. Els primers dotze anys en tant que Regidor, i els vint-i-un anys restants com alcalde. En una etapa i l’altra sempre en el govern, perquè així ho varem pactar amb els dos alcaldes convergents, primer, i amb majories absolutes, després.
Sempre m’he considerat coresponsable de tot el que s’ha fet en el municipi, des de l’abril del 79, quan tingueren lloc les primeres eleccions municipals i vaig sortir elegit, regidor. L’interès pel poble i la bona entesa amb el primer alcalde democràtic, va permetre configurar un govern d’unitat, amb uns molts bons resultats a nivell de progrés i gestió.
El mateix va succeir els vuit anys següents, amb el segon alcalde, i així successivament fins a data d’avui, en que podem veure com el municipi ha tingut una bona transformació , a nivell d’infraestructures, equipaments i serveis.
Però no tot era fàcil en aquells primers anys. La crisis del tèxtil va fer disminuir la població fins extrems més que preocupants. Dels vuit-cents habitants dels anys cinquanta, varem passar a quatre-cents cinquanta a finals dels vuitanta.
Era moment de reaccionar i en el vuitanta-nou, varem emprendre una valenta iniciativa, de modificar la Delimitació de Sòl Urbà ( pla d’urbanisme) per ampliar el nucli urbà en quatre hectàrees i mitja, i permetre l’expansió del poble que estava parat des de feia molts anys.
Es varen obrir cinc nous carrers: Barcelona, Girona, Lleida , Tarragona i Camí de Cal Gall. El projecte d’urbanització integral d’aquests carrers es va presentar a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona, per obtenir subvencions per poder fer front a una obra d’aquest volum. S’havien fet ja alguns altres carrers amb aquesta fórmula d’aconseguir diner públic , per abaratir l’import a pagar, per part dels propietaris.
En aquest cas, del total de l’import ( prop de set-cents mil euros) un 60% va provenir de la Generalitat ( PUOSC) , de la Diputació( PAM/ PRAM), i de l’Ajuntament. El restant 40% fou aportat pels particulars.
Aquesta obra va suposar un canvi radical en el present i futur del poble, i va iniciar la recuperació de la població ( actualment som 605 habitants) i l’activitat. Les obres es varen acabar definitivament l’any 2000, i es feu la darrera liquidació econòmica el 2002.
Una denúncia del Grup de CiU, feta sis anys enrere, tot i que retirada tres anys més tard, va donar peu, a l’obertura d’un expedient per part del tribunal de cuentas, inspeccionant els comptes de dos anys, primer, i dos anys, més al final, mitjançant la Sindicatura de Comptes.
La instrucció de l’expedient va comportar un llarg procediment, amb aportació de tota la documentació requerida; i de les prop de dues-centes factures qüestionades, al final, n’ha quedat una de sola: el pagament fet a l’empresa constructora, l’any 2002, dels interessos de demora pels retards en la liquidació de les certificacions, degut al tardà cobrament de les subvencions de la Generalitat. Tot fet, seguint les normes legals del moment.
Bé, doncs, en data 1 de març, comunicat el dia 16, el tribunal de cuentas resolt considerar com a pagament indegut els trenta-mil cinquanta euros amb setanta-dos cèntims, i dicta procediment de reintegre, a l’ajuntament de Borredà per aquest import.
En resum, sorprenentment m’he de fer càrrec de reintegrar a nivell personal, aquest import, que s’ingressarà a l’ajuntament, via tribunal de cuentas. Es el que se’n diu, responsabilitat patrimonial d’un càrrec públic davant una resolució considerada errònia.
No sóc el primer alcalde, ni seré el darrer, i d’aquí que ara tots els ajuntaments hagin contractat Assegurances de Responsabilitat Patrimonial, per fer front a sentències com aquesta. De totes maneres dol, haver de respondre per una actuació, feta anys enrere, sota el guiatge de Generalitat i Diputació, i que va suposar un clar avantatge pel municipi de Borredà.
Lamento sincerament aquesta resolució, pel seu contingut, i per no haver entrat en el fons de la qüestió, que era permès invertir diner públic i privat, en obres , i pel fet de que els interessos de demora, estan contemplats i regulats per llei. Per aquest motiu, estudiem recòrrer davant el Tribunal Constitucional.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?