Joan Roma

MIRANT A FRANÇA
Passades ja les eleccions andaluses i asturianes, hem pogut comprovar un cert grau de reacció que trenca la dinàmica blava, i permet afrontar el futur amb unes altres perspectives. El mapa somiat pel PP de governar a tot arreu se n’ha anat en orris, i els resultats a Andalusia, suposen una saludable reacció, acompanyada d’uns bons resultats d’IU que poden afavorir, la renovació i regeneració política, en una regió tant important com aquesta.
Amb tot, però la gran esperança de veure canvis substancials en la manera de fer front a la crisis global, pot venir de la mà de França. Fins ara, l’acord Alemanya – França ha marcat totes les grans decisions, fins el punt de que la majoria d’estats han perdut la seva sobirania a favor de les pautes marcades per Brussel•les, i més en concret per la presidenta alemanya, amb el vist i plau, constant del president francès.
Aquest tàndem ha fet creure l’existència d’una sola forma d’encarar la crisis, i fer-la inevitable. Ningú ha aconseguit frenar o modificar els acords procedents d’Alemanya i tothom s’ha plegat a les seves exigències. Només un altre país fort, i amb les idees clares ho pot fer, i en aquest cas, pot ser França de la mà d’un president socialista.
Es interessant i sobretot pedagògic, seguir els discursos i la campanya electoral francesa per escoltar altres receptes per sortir de la crisis. Receptes que no passen només per retallar, a tord i a dret, sinó impulsar al mateix temps, polítiques dinamitzadores de l’activitat industrial, millorar els ingressos, via les grans fortunes, canviar les polítiques energètiques, financeres i inversores, per aconseguir equilibrar els pressupostos.
Ja era hora que un partit socialista sortís de la crisis amb idees i propostes clares. De moment la carrera a la presidència l’està encapçalant François Hollande, amb un programa novedós, valent i disposat a afrontar un futur molt diferent a com l’havíem somiat.
La crisis ha trencat tots els esquemes , i totes les fórmules habituals. No es pot pensar en el futur amb les receptes convencionals, i d’aquí la importància de presentar innovacions valentes i contundents per produir canvis en profunditat. Tots sabem que ja no valen les sortides tradicionals, ni guanyar temps a l’espera que les coses es solucionin soles. Hem arribat a un punt de no retorn que obliga a canvis radicals.
La radicalitat, ha de ser consubstancial en les noves formes de governar, per reformar de dalt a baix la manera de funcionar.
Aquesta radicalitat, ben expressada i ben programada, pel candidat socialista francès, serveix de camí a d’altres candidats europeus que en els propers mesos i anys s’enfrontaran a les seves corresponents eleccions. Europa ha de ser més diversa i plural que no pas ara, i ha d’anar , amb molta més rapidesa , cap a la formació dels Estats Units d’Europa.
Això significa pèrdua de poder estatal a favor d’un poder central, que garanteixi unes polítiques econòmiques , financeres, industrials i impositives, comunes. I millor anar-hi de la mà d’un socialista francès que d’una conservadora alemanya.
Joan Roma i Cunill, President Consell Federació XI del PSC