Joan Roma

UNS CAT , SORPRENENTS.
Cada vegada que passo pel costat de l’edifici del CAT ( centre d’acollida turística) de Sallent em dedico a comptar els cotxes aparcats al seu voltant, i em faig creus de com es varen poder inventar aquests equipaments turístics, i com es va decidir la seva implantació en el territori.
Pel que he pogut saber, en tenim deu a tot Catalunya, set en funcionament i tres, acabats, però sense estrenar. Seria bo conèixer què pensa fer el govern de la Generalitat amb aquestes instal•lacions i quin ús futur tindran, a la vista de que algun d’acabat no es pensa obrir, com és el cas del de Berga.
En temps de crisis com l’actual, és important que tot el que existeix tingui un ús precís, valuós i per descomptat, útil. No estem per despeses poc transparents o de poca utilitat quan veiem retallades en serveis essencials.
En el cas que ens ocupa, aquests equipaments, construïts com fotocòpies en deu emplaçaments del país, tenien o tenen la funció de donar informació turística i cultural. Disposen de botiga d’artesania i productes de la terra, i un espai de bar i degustació gastronòmica, a més d’oferir espais audiovisuals i tematitzats. Potser la idea no era dolenta però la ubicació dels dos que tenim a la Catalunya Central son de molt difícil accés.
Perquè un es va col•locar a Sallent, en un espai que els propis del país tenim dificultats per arribar-hi ? No era més lògic col•locar-lo en una gran àrea de servei, com sovint veiem a França, o a Alemanya? Té realment utilitat i funcionalitat un equipament com aquest, en aquest lloc concret i en aquestes alçades en que molta gent es mou per mitjà de les noves tecnologies ?
I si estrany és el lloc escollit a Sallent, més ho és el de Berga. Qui el vegi des de la carretera C-16 de pujada cap al Túnel del Cadí, no sabrà com poder-hi anar, a no ser que faci alguna maniobra molt perillosa. I tot i així, és impensable trobar-lo amb un mínim del esforç i temps. I pels que baixen cap a Barcelona, quan el veuen ja l’han sobrepassat i difícilment se’n serviran.
A Berga, el local està acabat però sense cap intenció, pel que sembla de posar-lo en funcionament. I curiosament com sol passar a la comarca, pocs metres més avall tenim l’Oficina comarcal de Turisme que prou maldecaps va portar, pel lloc on es va ubicar. Així, doncs, a una banda de l’Eix del Llobregat tenim una oficina de turisme, i a l’altra banda, poc més amunt un dels CAT, tancat.
Dues mostres de mala inversió, i mala concepció d’equipaments sobre el territori no negociats ni acordats amb les institucions locals i comarcals. Però ja els tenim, i ara convindria estudiar els resultats del funcionament , en el cas de Sallent, i en els altres de Catalunya, i veure què fem amb el de Berga.
En aquest cas, els equipaments varen ser obra de l’anterior govern de la Generalitat, però serveixen per exposar altres casos i elements que son decidits des de Barcelona ,sense un autèntic pacte territorial. Difícilment els alcaldes hauríem proposat aquests tipus d’equipaments i menys els llocs escollits. La coneixença del territori és bàsica per no cometre determinats errors. Seria bo, que el nou govern en prengués nota per tot un munt de decisions que es prenen en despatxos, sense comptar amb els que vivim i governem institucions locals i comarcals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC