Joan Roma

REFORMULACIÓ TERRITORIAL
En uns moments en que la crisis fa replantejar tot el que fins ara s’havia considerat intocable,veiem com uns proposen eliminar les Diputacions, altres modificar-les substancialment, i altres, simplement mantenir-les, tal qual.
El mateix passa amb els Consells Comarcals. Hi ha propostes per tots els gustos. De totes maneres en aquests temes territorials, sobretot s’ha de veure qui governa i quins posicionaments ha tingut en el passat, per fer previsions sobre el futur.
En el cas de Catalunya, les posicions de CiU han estat variables, i molt influenciades pels equilibris de poder viscuts fins fa ben poc. Ara que governen gairebé totes les institucions del país, els costa prendre decisions valentes. Un problema afegit, a una problemàtica complicada i necessitada d’ampli consens territorial i polític.
En el passat varem veure desaparèixer la Corporació Metropolitana de Barcelona, per evitar un suposat “contrapoder” a la Generalitat. El motiu no va ser una reordenació territorial o millora de les administracions, sinó una decisió política , motivada per treure un organisme en mans dels socialistes.
El naixement i funcionament dels Consells Comarcals, tampoc ha estat un model de descentralització i millora de les administracions. Al contrari, en alguns casos ha allargat o complicat algunes de les gestions burocràtiques.
I el naixement i posta en marxa de les regions o vegueries ha quedat estroncat per una de les primeres decisions de l’actual govern. Semblava existir un consens en organitzar Catalunya en sis regions, però ara es parla de set i ningú descarta que sortís una vuitena. Solució: parar rellotges i esperar altres temps.
Per aquesta obligada curta exposició podem veure que el tema territorial ha estat mal portat des del principi i ha donat peu a la desorientació actual. La falta de claredat i valentia, ha motivat l’ampliació del mapa municipal, en comptes de la seva reducció. El mateix passa amb el mapa comarcal. Es varen crear 3 comarques més, respecte la divisió territorial de Pau Vila, i ara hi ha tres o quatre peticions més que podrien ser acceptades. Es a dir, la modificació territorial continua. Estic parlant de modificació, no racionalització.
Doncs, bé, si la crisis obliga o facilita la reformulació territorial, potser que fem ara, els deures que no s’han fet en aquests darrers trenta anys. Fem-ho bé i en profunditat. Qüestionem al mateix nivell diputacions i consells comarcals. I perquè no les regions o vegueries ? Tenim tres nivells clars d’administració: Ajuntaments, Generalitat , Estat.
Les noves tecnologies i carreteres no obliguen a tenir-ne més. Els ajuntaments poden tenir uns organismes supramunicipals que els ajudin, com estan fent les Diputacions, i poden mancomunar serveis, creant Mancomunitats. Tantes com creguin necessàries, trencant els límits comarcals i anant a les qüestions pràctiques.
Per últim, la Generalitat pot tenir regions administratives, però pel que hem vist fins ara, de ben poc serveixen, quan per qualsevol tonteria hem de saltar-nos-les, i anar directament a Barcelona. Si volem estalviar i racionalitzar el país, reformulem tota la organització territorial existent o planificada pel futur. El present és un altre del que havíem pensat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.