Joan Roma

COHERÈNCIA
Crec sincerament que un dels valors del socialisme al llarg de la seva història ha estat el de la coherència entre ideals i pràctica. Entre doctrina i fets. Malauradament, considero que estem perdent una part d’aquesta identificació i molta gent se sent desorientada, decepcionada, o directament indignada.
Durant molts anys, teníem clara la nostra vinculació amb el PSOE. Una associació de mutu acord, en benefici del socialisme i positiu per tots plegats. Qüestionar aquesta relació , de caràcter confederal, és un greu error. Fins ara, tot i els atacs de les altres forces polítiques o de mitjans de comunicació que mai estaran d’acord amb els nostres plantejaments, no haurien de posar en qüestió una relació d’autèntic privilegi per les dues parts. Simplement hem d’explicar-la i mantenir-la.
La pretensió de modificar aquesta relació, pot comportar , no un avenç sinó un retrocés si es plantegen temes inassolibles per una de les parts. De fet la relació ja és prou especial com perquè la puguem defensar públicament. També voldria recordar els meus anys d’estada a Suïssa, on vaig poder comprovar el funcionament d’un Estat autènticament federal. Havia estat confederal, fins la modificació de la Constitució. I francament, en molts aspectes, no estem lluny de ser una Federació.
I aquí és on caldria aprofundir el nostre funcionament, ja no de partit sinó d’Estat. No pot ser el sistema de finançament que tenim, amb molt poc corresponsabilització de les autonomies, i la total dependència del Govern central. Si els ajuntaments tenen les seves taxes i els seus impostos, el mateix cal fer amb les autonomies. Que cadascuna s’atreveixi a participar en el seu finançament i aleshores la responsabilitat serà molt major. Aquest és un tema urgent de solució.
I tornant al principi, no pot ser que canviem tant sovint de prioritats o de models. O que no siguem coherents en la utilització dels símbols de l’estat, o en el compliment de les lleis. Estem en un estat democràtic i per tant no podem qüestionar la legislació vigent. Sinó ens agrada, lluitem per canviar-la, però mentrestant complim-la, i fem-la complir. No pot ser que en alguns ajuntaments, hi hagi tots els símbols , en altres, no , i en altres no n’hi hagi cap.
No podem aparèixer com a defensors d’uns valors en un lloc i diferents, en uns altres. No podem aprovar determinades mocions, en uns ajuntaments, i posicionar-nos col•lectivament en contra, en altres moments.
Es a dir, davant de cada tema essencial, el posicionament del partit ha de ser coherent amb la doctrina vigent. Si varem redactar i aprovar el nou Estatut, aquest ha de ser el nostre referent a tots els nivells. No pot ser que pocs mesos després del pronunciament del TC, sembli que el nou Estatut ja no existeixi. Agradin o no els canvis fets, és el que tenim i pel que hem de lluitar. Si algun dia tenim la majoria suficient per canviar-lo, ja ho farem. Mentrestant, hem de complir-lo i defensar-lo perquè en som responsables.
En definitiva, no crec que sigui tant complicat situar-se en aquest punt de coherència amb el que sempre hem defensat. I puix que els altres canvien cada dos per tres, almenys que nosaltres, siguem fidels als nostres documents i preceptes. Segur que els ciutadans ho aprovaran.
Anar per on bufa el vent, pot anar bé durant un temps, però al final desorienta el nostre electorat i crea incertesa, desconfiança i finalment deserció. El proper Congrés hauria de servir per establir un programa d’idees ben conjuntat, i adequat a les necessitats actuals. I una vegada aconseguit, tots al darrere, per defensar-ne el contingut, i dur-lo a la pràctica.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC