Joan Roma

VISIÓ EUROPEA
En moltes ocasions ens hem queixat de la falta de visió europea en algunes de les decisions dels nostres governs. I no cal anar tant lluny com recordar la barrera que va suposar durant dècades el diferent ample ferroviari que impedia, o complicava enormement el trànsit de mercaderies o el de persones d’Espanya a França, o més enllà. Tenim altres exemples de naixements esquifits, mal plantejats i molt costosos , a la llarga.
Qui no recorda la construcció del Túnel del Cadí, abans de tenir un Eix del Llobregat, com cal? Qui no recorda haver vist construir primer trams nous de carretera, i no fer, al mateix temps, les variants? Qui no recorda declaracions d’importants Consellers de la Generalitat, dient que no feia falta convertir la carretera en autovia perquè només es col•lapsava uns pocs caps de setmana de neu o de bolets?
Tots sabem que haver de rectificar grans obres té un sobrecost enorme, i dificultats tècniques afegides . Ara mateix s’està desdoblant l’Eix Transversal, en el tram Vic – Manresa. Una altra gran obra nascuda esquifida. Moltíssima gent i grans experts varen pronosticar l’immediat col•lapse de la carretera.
I efectivament, just acabades les obres , es va comprovar la immediata necessitat de convertir-la en autovia. I res de cap invent de tres carrils, sinó de quatre.
I d’invents ja n’hem fet aquí i en altres llocs, però son nyaps que no resolen el problema. Podem recordar la conversió de dos carrils en tres, mitjançant la col•locació de cons, entremig. Tots els conductors que varem patir aquesta experiència no la voldríem repetir i menys de nit. Va quedar clar que no es podia jugar amb la seguretat ni tampoc trobar solucions miraculoses. Les obres o es fan bé, pensant en el present i el futur, o se’n paguen les conseqüències.
L’Eix del Llobregat és una comunicació vertical de gran importància pel país i estratègic per unir-nos a Europa. Sempre hem defensat la visió europea d’aquesta via de comunicació. Es més, n’hem fet d’aquesta qüestió una prioritat al llarg dels darrers vint anys.
Arribar a Berga, va suposar un esforç immens, i tots podíem acceptar la necessitat d’agafar alè, per part del govern de la Generalitat abans d’emprendre el nou tram. La crisis justifica un període de recuperació més llarg de l’inicialment previst, però mai l’anul•lació de la visió europea.
Ja entenc l’estratègia del govern de la Generalitat, en el sentit, d’encarregar un nou projecte de tres carrils i entretenir-nos durant dos anys en uns nous plànols. Però no comparteixo llençar diners en fer més dibuixos, perquè la proposta de tres carrils valdria, si només pensem en enllaçar Barcelona amb la Cerdanya. No és aquesta la missió de l’Eix del Llobregat. El seu objectiu és comunicar-nos amb Europa. Estem parlant de la E-9 , no de la C-1411. Aquesta carretera era el passat, la que necessitem , és el futur.
I el projecte ja el tenim. Falta el finançament. D’acord, hem d’esperar millors temps. Esperem-los, però sense perdre la visió europea. Prou trens hem deixat escapar en el passat com perquè ara, en perdem un altre d’essencial.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC