Joan Roma

EFECTES DE LES RETALLADES
Fins ara sentíem parlar molt de les retallades, però les veiem lluny de casa. Semblava que a la nostra comarca, no havien d’arribar. Som tant pocs que retallar per aquí no suposava cap gran estalvi. Ens equivocàvem.
D’entrada hem de canviar de xip, i no equiparar estalvi amb retallada. No son el mateix ni comporten els mateixos resultats. Estalviar ho hem de fer sempre, amb crisis o sense. Tant a nivell particular com públic. I els qui ho han fet no es troben amb els problemes que veiem una mica per tot arreu, sobretot a nivell d’ajuntaments que mostren,ara, una situació ben diferent a la de mesos enrere, especialment si hi ha hagut canvi d’equip de govern.
En aquests moments, el Solsonès, ha vist perdre una ambulància i pot semblar no gaire rellevant, excepte el dia que algú proper a nosaltres , tingui algun ensurt per culpa d’aquesta “retallada”, que no estalvi. Ara, ja comencem a notar i a saber què vol dir una retallada, però en vindran d’altres, per moltes altres bandes. I ens afectaran greument en el que consideràvem serveis consolidats i “sagrats”. Ja els teníem, ningú ens els podia treure. Fals.
Què podem fer, els alcaldes, i ciutadans , en general, quan veiem decisions com aquestes . En primer lloc, protestar i fer arribar als màxims nivells de l’administració el total desacord amb mesures com aquestes. Que mai puguin dir que hem assistit passivament a la retallada de serveis, sense que quedi constància del nostre desacord. I si les retallades posen en perill la qualitat i el funcionament del servei, serà del tot imprescindible mobilitzar-se. Haurem de tornar a les velles manifestacions, per exigir les conquestes socials aconseguides al llarg de molts anys de lluita.
Es cert que la crisis, ens obliga a ser especialment austers, en tot. Es cert que el principi d’estalvi ha de presidir les actuacions de totes les administracions, però abans de rebaixar la qualitat d’un servei essencial com la sanitat, ha d’haver-hi molts altres mostres d’anul•lació de despeses supèrflues. I els que portem anys voltant per les administracions, sabem del què estem parlant.
Campanyes de publicitat, encoberta , per obtenir avantatges electorals, subvencions a determinats mitjans de comunicació, viatges a l’estranger, sense justificació clara, “ambaixades” en diferents països sota criteris polítics, ben poc rendibles, econòmicament parlant; empreses, instituts i organismes diversos, fent funcions duplicades o perfectament prescindibles; mitjans de comunicació públics, sobredimensionats; poc ús de les noves tecnologies per estalviar en personal i altres mitjans tradicionals, etc, etc.
Les crisis han de servir per remodelar i modificar estructures desfasades o envellides. De moment, el que veiem per part del Govern de la Generalitat, son retallades, sense una profunda reestructuració general. La famosa Llei Òmnibus, pretén facilitar tràmits i simplificar l’administració, però ni de lluny suposa una autèntica modernització de les estructures i funcionament de tot el país. I ara tocaria fer això. De manera que tots hem d’estar molt atents a estudiar que el que es presenta com estalvi no sigui una retallada, pura i dura de drets adquirits.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC