Wednesday, September 23, 2009

 

DIES DE RAUXA

DIES DE RAUXA
Podem veure aquests dies, l’ampli desplegament informatiu que ha sorgit arran la consulta popular d’Arenys de Munt, i l’estela de noves consultes populars que es volen organitzar en un determinat nombre de municipis de Catalunya. No se sap ben bé quants seran, però poden arribar a un centenar.
En principi, res a dir, que entitats privades vulguin organitzar consultes populars , sobre el tema que elegeixin. Tenen tota la legitimitat del món, encara que després no tinguin cap concreció pràctica. Com és el cas.
El que ja preocupa és que es vagi estenent el costum de saltar-se la legalitat per part de càrrecs polítics que han jurat la Constitució i l’Estatut. Mala cosa, quan qui ha de donar exemple de sotmetiment a la legalitat vigent, considera que en determinats temes se la pot saltar.
Difícilment aquest càrrec podrà demanar el mateix als seus ciutadans, en altres temes, si ell dona aquest mal exemple. Però, com alcalde que sóc, em sorprèn que tants altres alcaldes tinguin l’afició a tractar temes en els plens que res tenen a veure amb les competències municipals. Hi ha una clara situació de diputats frustrats, en molts alcaldes que porten als plens temes propis del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats.
I francament , almenys en el meu cas, com alcalde tinc prou feina per ocupar-me dels temes del poble com per dedicar-me a tractar temes sobre els quals no tinc cap competència i en cas de ficar-m’hi ,trencaria amb la legalitat vigent. No ho he fet fins ara, no penso fer-ho en el futur. I estic convençut de que els meus conciutadans em voten pel que faig pel poble i no pel que pugui dir sobre temes externs.
I sorprèn, la alegria i inconsciència de molts càrrecs en pronunciar-se sobre un tema tant seriós com la possible independència de Catalunya, respecte Espanya. D’entrada o desconeixen o amaguen que si es marxés d’Espanya , es marxaria també de la Unió Europea. El que alguns promotors diuen de pressuposar la possibilitat d’una Catalunya independent dintre d’Europa no és ni possible ni realitat, ni legal, amb les lleis vigents.
Per tant, no expliquen que cas de sortir, passaríem a la cua dels països que demanen entrar a la UE. Posaríem fronteres, i tornaríem a situacions vistes quaranta anys enrere.
En fi, qui pensi que aquesta seria una bona sortida pel país que s’ho faci mirar. Amb tot, aquests dies les posicions dels partits son molt pedagògiques. Tenim els posicionaments d’ERC a favor, d’ICV, a favor però cada vegada menys. I la sorprenent posició de CiU que hi dona suport sense ser impulsor. Trenca amb la centralitat de sempre, i es col•loca en una via sorprenent i mai vista en un partit nacionalista, però de dretes que sap que la independència no és desitjable i que pot portar seriosos problemes al país.
I és que tot aquest moviment alegra la vida al PP. I li fa guanyar vots i posicions a nivell estatal, però també a nivell de Catalunya. No podien pensar mai que serien tant afavorits per posicions extremistes que els permeten sortir a defensar propostes centralistes. Es a dir, uns alimenten els altres.
Però, es juga amb foc. Tocar sentiments d’una manera tant alegre i inconscient, no pot ser mai positiu. I sinó ho veurem dintre d’unes setmanes quan la dreta espanyola més rància comenci a demanar boicot a productes catalans, i organitzar una mena de guerra santa contra tot el que sigui d’aquí. Si moltes empreses ja tenien problemes generats per la crisi mundial, ara podran afegir-hi altres procedents d’aquesta dinàmica sense futur. I el callar no és bona sortida.
En tot cas, els socialistes volem mantenir la posició habitual de seny, tot i ser contundents en les negociacions i exigències de tracte digne, amb les institucions estatals. Però , trencar ponts de diàleg i col•laboració mai ha donat bons resultats. I sinó veurem què diuen els partits impulsors i recolzadors de les consultes, d’aquí a tres o quatre mesos.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?