Joan Roma

MITJANS DE COMUNICACIÓ TERRITORIALS
Sense entrar en el llarg debat de la nova organització territorial en regions o vegueries, el que cal reconèixer és el rellevant paper jugat pels mitjans de comunicació , en aquestes i altres comarques, per crear una nova realitat territorial.
Trenta anys enrere, ens coneixíem ben poc, tant a nivell d’una mateixa comarca, com entre comarques veïnes. La creació de diaris, revistes, ràdios i televisions, ha facilitat el coneixement i apropament de tots entre tots. I d’aquest coneixement n’ha vingut un lògic apropament i una major facilitat per col•laborar i cooperar en projectes comuns.
Les noves tecnologies han reforçat aquest apropament, però també el poden entorpir en funció de com actuïn les noves empreses concessionàries , i de la distribució territorial de les llicències, freqüències o cobertures. I alguns perills veiem en la aposta per cobrir zones més àmplies en detriment de les més petites, o menys poblades o menys interessants econòmicament parlant.
M’explicaré amb exemples ben concrets i propers a tots nosaltres. Ningú podrà negar que la creació de Regió 7 va permetre un intercanvi de coneixences entre comarques veïnes que ben poca informació tenien una de l’altra. D’aquelles coneixences se n’han derivat uns contactes, unes col•laboracions i cooperacions que difícilment s’haguessin fet sense aquesta eina de comunicació.
Però, al costat d’aquest mitjà, relativament gran i extens, n’hi ha d’altres que fan les mateixes funcions en territoris més petits, amb uns resultats similars. Podríem parlar de la revista Celsona, a la comarca veïna del Solsonès, la qual permet relligar tots els municipis de la comarca, entre ells i amb la capital. Es un element essencial de proximitat i de “país”, entès com a comarca.
Similar funció exerceix la revista La Rella, a la subcomarca del Lluçanès. Una eina bàsica de coneixement, difusió , impuls , informació i documentació de tot el que passa en els municipis que conformen aquest territori. Una realitat coneguda i viva, per art i gràcia d’uns entusiastes col•laboradors que la fan possible.
El mateix podríem dir de Ràdio Berga, per la comarca del Berguedà. Un mitjà àgil, coneixedor de la comarca i difusor de tot el que hi passa , s’hi viu, preocupa o s’hi promou. Una eina fonamental també per viure esdeveniments en viu i en directe, que permet acostar-los a gent més llunyana o en situació d’impossible assistència.
I altres mitjans han nascut per fer funcions similars, tenim el Berguedà Actual, publicació gratuïta, d’àmplia difusió i extensió i que igualment acosta la informació de tots els municipis de la comarca.
O la Televisió del Berguedà que amb les noves tecnologies i llicències donades no podrà continuar la seva tasca, i no serà possible veure la retransmissió de esdeveniments fonamentals com la Patum, la Gala de Queralt, la Setmana Medieval de Bagà, el campionat d’escacs de La Pobla, etc, etc,
Els mitjans propers son els més apreciats per la gent del territori. Els hi fan arribar noticies, informacions i documentacions que els interessen enormement. S’ha de fer el possible per evitar la seva desaparició. La proximitat permet valorar la llunyania. I en tenim uns bon exemples en les mitjans abans esmentats i altres que per raons d’espai no he pogut descriure. Tots ells son eines essencials de coneixement i proximitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.