Joan Roma

PARADOXAL DIADA
Es ben cert que el nostre país passa per períodes de “rauxa” , ben difícils de resumir i de valorar, degut a la diversitat i multiplicitat d’actes, pronunciaments, festes, manifestacions i, consulta popular inclosa. Aquest any no ha estat pas una excepció, ans el contrari ens ha ofert un repertori variat i molt representatiu de com pensen i actuen molts col•lectius.
En ben pocs països podríem veure aquests contrastos en el dia de la festa nacional. Que es pugui començar de bon matí, escridassant els dirigents dels partits que van a fer la ofrena floral davant l’estàtua de Casanova . O que es faci el mateix en el Fossar, entre partits independentistes, no deixa de ser paradoxal.
Després en la manifestació o les manifestacions, es repeteixen les imatges del matí, i es veuen cares sorprenents en alguna de les manifestacions, com la de Laporta, al capdavant d’una d’elles, reclamant la independència, fet que suposaria la immediata defunció del club que presideix, cas de produir-se.
O en el mateix acte institucional, un dels partits de govern, proposa i després mig rectifica , una protesta per la participació de la cantant israelí Noa, provocant desconcert i perplexitat en altres partits i col•lectius, i queixes de les autoritats israelianes. Poca diplomàcia i moltes ganes de sortir als mitjans de comunicació.
I com a culminació dels tres dies de festa, no podia faltar la cirereta del pastís, situat a Arenys de Munt. Qui hagi seguit aquest serial francament pot comprovar que en alguns llocs els catalans hem perdut el sentit del ridícul. Com alcalde, he sentit vergonya aliena davant les excuses, subterfugis, canvis de lloc, explicacions contradictòries, i preparació de la consulta popular , en forma d’un nyap monumental.
Si un alcalde i un equip de govern volen emprendre una via il•legal que ho diguin i siguin conseqüents. Dir que sí, i després buscar desesperadament com sortir de l’embolic a les esquenes d’uns altres, em sembla penós. Però, és que qui va escoltar i veure les gravacions dels preparatius de la consulta, posaven els pèls de punta, pel que tenien de poca serietat.
Però, és que si com alcalde, se m’ocorris convocar una consulta popular per algun tema legal i de competència municipal, i anés a votar només el 41% del cens, el següent pas que faria seria presentar la renúncia al càrrec. En aquest cas, no, cares rielleres i exultants davant un resultat paradoxal. No es tractava de consultar sobre una actuació municipal sinó sobre un tema tant seriós com demanar la independència de Catalunya, i un 59% es queden a casa. Fem-nos-ho mirar.
I la ressaca de la diada, no s’esgota el mateix dia, sinó que porta cua. Animats per aquesta consulta, se’n volen fer més. Jo no sé la feina i maldecaps de tots aquests equips de govern que ara diuen voler dedicar hores i dies de discussió per proposar una cosa il•legal. Per la meva part, crec que els alcaldes ens hem de dedicar a les competències que tenim encomanades i per les quals ens han votat els nostres ciutadans. Voler entrar en competències d’altres institucions, no solament és paradoxal, sinó demostratiu de la falta de dedicació a les tasques pròpies.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC