Joan Roma

ACCIÓ – REACCIÓ
Quin immens favor s’està fent al PP a nivell de tot Espanya. El tradicional “seny”català deu estar de vacances, en uns quants municipis del país, i l’han perdut alguns dels partits del mapa català.
Quan tenim el país i amb ell, bona part del món, en una situació de crisis mai vista, aquí ens podem entretenir a discutir sobre les essències pàtries i promoure consultes populars per votar per una suposada independència d’Espanya, amb una alegria i inconsciència increïbles.
Grups municipals i equips de govern que haurien de dedicar tots els seus esforços a resoldre els problemes dels ciutadans, prefereixen embrancar-se en discussions sobre la independència del país, amb una frivolitat, i uns nyaps organitzatius, i democràtics que fan envermellir als més seriosos.
Periòdicament ja hem vist situacions semblants. Recordo algunes campanyes anteriors a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona que ara molts no volen rememorar. Gent que els considerava negatius, imposats, descatalanitzadors, abusius, destrossadors, i un llarg etcètera, no gosen ara reconèixer l’error. Tampoc , el reconeixeran els qui ara impulsen consultes com qui fa una festa qualsevol.
No son conscients del mal que ens fem tots plegats, a nivell català , a nivell espanyol i a nivell europeu. Quina poca serietat de pensar que Catalunya podria esdevenir independent, en el marc europeu, sense passar a la cua dels països que demanen entrar-hi. Es que , abans de convocar consultes convindria mirar les lleis fonamentals de cada institució. I els convocants haurien de dir que els resultats no serviran per res.
Però, si això és difícil de demanar als impulsors de les consultes, el que és realment sorprenent és la posició de partits considerats centrals, equilibrats, d’ampli espectre i defensors de la legalitat vigent. Es el cas de CiU. Francament la seva posició en aquesta dinàmica és increïble. Trenca la centralitat de la qual sempre ha fet ostentació i s’embranca en una via que l’allunya clarament del govern i la posa en confrontació amb altres forces polítiques espanyoles.
Que , posicions similars les adoptin ERC i ICV, son sorprenents , però esperables perquè han d’alimentar algunes proclames fetes en el passat i rivalitzen entre ells per veure qui la diu més grossa. Creuen haver trobat el elixir del creixement en vots, i fins que no passin l’examen de les eleccions no es donaran compte de si la gent premia o castiga aquests posicionaments.
Però, el que més preocupa és la despreocupació per la imatge que envia Catalunya cap a la resta d’Espanya i cap a Europa. La fins ara comunitat més europeista, resulta que vol marxar d’Espanya i d’Europa. Repeteixo que això seria així si prosperés la suposada independència.
Però, és que s’està fent un immens favor al PP, i a la dreta més dura , catalana i espanyola. Ara, ja només falta que alguns sectors espanyolistes, demanin el boicot als productes catalans i afegim a la crisis mundial , la crisis local. I això, que ningú ho dubti arribarà ben aviat. Sortiran els aprofitats de sempre i diran que si volem marxar, que marxem i mentrestant que ningú compri. Realment algú creu que això beneficia Catalunya? On és la societat civil, industrial, empresarial, cambres ? No tenen res a dir?
Veurem quins resultats venen d’aquestes aventures, però als socialistes que no ens busquin a l’hora de destrossar ponts i vies de diàleg i col•laboració.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC