Joan Roma

L’ECONOMIA DELS BOLETS
Entrats ja en la temporada de bolets, haurem de veure com afecta la crisis a tot aquest important sector. Molt sovint no donem gaire importància a àmbits de l’economia que sí la tenen i, molt rellevant, en un ampli territori del país.
Recordo encara el gest de sorpresa fet per un representant d’Hisenda, una quinzena d’anys enrere, quan va valorar el moviment econòmic que suposava el mercat de la tòfona a Catalunya. Un mercat molt poc transparent i dut a la callada, precisament per no aixecar l’interès dels governs, i dels recaptadors d’impostos.
En el tema dels bolets també s’han fet estudis aproximats, impossibles d’ajustar degudament per la dispersió, varietat i estacionalitat. Però, tots els experts hi posen un bon grapat de milions d’euros. Però, aquest no és tant l’objecte d’aquestes ratlles, com la de constatar la importància per moltes economies familiars d’aquesta riquesa.
I és que moltes persones arrodoneixen els seus ingressos amb altres procedents de la collita de bolets i això els permet fer despeses extres que no es podrien permetre sense aquest complement.
Complement que en molts casos pot superar els tres, quatre o cinc mil euros per temporada, si és bona i prou llarga. Es evident que aquests ingressos extres, suposen una riquesa considerable en molts pobles petits i mitjans, en els quals hi ha una dotzena, o quinzena de persones que s’hi dediquen plenament. Sigui perquè estan ja jubilats, sigui perquè tenen altres feines que els permeten compaginar amb anar a collir bolets.
Tanmateix , hi ha conductes que posen en perill aquesta economia extra , que porta ja molts anys de vigència en les nostres comarques. I és la massificació de buscadors de bolets, vinguts de tot arreu, sense un bon coneixement de les espècies, ni del territori ni complidors de les regles de civisme.
No és estrany que els propietaris de boscos se sentin desprotegits i indignats. Una cosa era veure la gent del país anant al bosc, aprofitar una de les seves riqueses, i marxar sense haver fet cap mal, i una altra cosa és contemplar una invasió diària de gent que considera el bosc seu, i que maltracta bona part del que hi troba, i hi deixa escombraries per tot arreu.
També aquí haurà d’arribar la imposició d’un cert ordre regulador. Difícil i complicat de redactar i sobretot de fer complir, però és evident que no podem tolerar que cada temporada signifiqui una mena de marabunta per molts indrets de Catalunya. S’han de promoure campanyes de divulgació i coneixement del medi, campanyes de civisme i comportament adequat en el bosc, i normes reguladores amb les sancions corresponents.
I no em refereixo a tenir cap carnet de boletaire, sinó a convertir-nos una mica tots en vigilants i protectors del bosc, criticant i, si fa falta denunciant comportaments incívics, fins aconseguir el respecte degut a la mare terra.
Suposo que no voldríem arribar a extrems assolits en altres països europeus en que s’ha limitat la collita de bolets per persona i dia, a un quilo, per evitar la seva desaparició. Aquí anem per aquest camí sinó hi posem remei a temps. Millor prevenir que curar. Estem a temps d’evitar-ho, sempre que ens hi posem tots sèriament. I és que la riquesa que suposen i el lleure que ofereixen son immensos.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.