Tuesday, September 01, 2009

 

CAMINS RURALS - CAMINS ESSENCIALS

CAMINS RURALS – CAMINS ESSENCIALS
He pogut llegir en el darrer número del Celsona, un article sobre el Pla de Camins del Solsonès. Sense entrar en el detall de l’assumpte que no conec prou bé com per emetre opinió, sí voldria aprofitar aquestes pàgines per criticar una situació que afecta tot el país i no troba solució.
Tothom té tendència a reclamar millores en les grans vies urbanes i interurbanes. Fins i tot en aquelles que relliguen la ciutat amb el món rural, però son ben pocs els que reclamen solució a les deficients comunicacions per camins rurals.
La majoria son camins de dubtosa titularitat. Molts s’han fet servir sempre per part de les cases habitades , en el seu recorregut, i ha anat a compte d’ells el seu manteniment i millora. No hi havia cap dubte respecte qui se n’havia de fer càrrec d’ells. Però, la societat ha canviat i el món rural , també.
Moltes cases han quedat deshabitades i molts camins son utilitzats, més per la gent de ciutat que no pas per la de pagès. Aleshores qui se n’ha de fer càrrec del seu manteniment ? Poc a poc, com tantes altres coses del país, s’ha traspassat la responsabilitat cap els ajuntaments. I els ajuntaments es troben amb multitud de camins que necessiten ser mantinguts, sense tenir els diners per fer-ho. I a vegades, tampoc la competència .
En els darrers anys, davant la falta de claredat en la titularitat, s’han promogut inventaris de camins per establir la responsabilitat de cadascú en aquest tema. Hi ha comarques que fa més de deu anys que tenen l’inventari per aprovar perquè d’aquesta aprovació en depenen les obligacions que comporta si un camí es considerat privat o públic.
Perquè en cas de ser públic pertoca a l’ajuntament fer-se’n càrrec, i el cost pot ser impossible d’assumir per les arques municipals. Aleshores què fer? Toca demanar subvencions a les altres administracions.
I aquí s’obre un ventall de possibilitats, però també de dificultats considerables. En primer lloc, per decidir el tipus d’obra a realitzar. Anys enrere era habitual arreglar els camins amb terra. Ara cada vegada més, s’opta per l’asfaltat o el pavimentat. Queda molt millor, però el cost de manteniment és molt més elevat. Per tant, solució per avui, però problemes pel futur.
En diferents ocasions s’ha demanat que tots els camins públics fossin traspassats a d’altres administracions, com les Diputacions o la Generalitat. Es inviable, i inacceptable per elles pel que suposa de complexitat de gestió i sobretot pel cost. Què cal fer, doncs?
Hauria d’existir un fons especial, anual i permanent , destinat a ajudar els ajuntaments en el manteniment de camins. Fets els inventaris de tots ells, s’hauria d’establir un import per quilòmetre, millorat en funció de la situació del camí i del municipi. No val el mateix un camí de pla que un camí situat a alta muntanya.
Es comença a parlar de solucions com aquestes en diferents àmbits del govern, i els municipis. El que queda clar és que els camins rurals son essencials per mantenir arrelada la població en el territori i al mateix temps posar el territori a disposició de la gent, en general que els utilitza per lleure.
El que no pot continuar és la situació actual. Els ajuntaments no poden assumir aquest cost, i els particulars tampoc és just que paguin per camins que fa servir tothom i que espatllen més els altres que no pas ells. Si tot és de tots, s’ha de pagar entre tots.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?