Joan Roma

LA FUNDACIÓ DR TRUETA
En un món com el nostre en que cada vegada utilitzem més materials,alguns d’ells amb components tòxics , i en llencem en proporcions creixents, es fa indispensable disposar d’eines adequades per evitar que aquests materials vagin a parar a llocs inadequats, o puguin ser reciclats, i fins i tot reutilitzats aquí o en altres indrets.
Amb aquesta idea va néixer la Fundació Humanitària Dr. Trueta, amb seu central a Vic, al carrer Canigó, 33, i amb una segona delegació a Berga, al carrer Barcelona, just davant de Creu Roja.
Però, si els objectius, com veurem més endavant, ja són per ells mateixos de gran interès, i necessitat, encara son milloratspel fet de treballar amb una plantilla formada ,bàsicament per persones amb diferents discapacitats d’ordre mental. Persones que difícilment trobarien feina en empreses convencionals, tenen aquí un treball digne, un sou, una formació i una companyia que els treu dels probables guetos en que estarien reclosos.
Per tant, dono tanta importància a la feina que fa la Fundació com amb qui la fa. I d’aquí que com Alcalde de Borredà, estigui des del principi col•laborant i animant a que s’hi col•labori des de tots els àmbits institucionals i particulars.
Però de fet , què fa la gent de la Fundació?. En els orígens la principal feina era la de recollir medicaments una mica per tot arreu: centres d’atenció primària, hospitals, farmàcies, particulars. Per tant, una primera ocupació és posar contenidors per tot arreu i després anar-los a recollir, per tot el país, portant-los cap el centre de Vic o del de Berga.
I veritablement hom queda parat de l’enorme volum de medicaments que no es fan servir, o només parcialment. I la progressiva conscienciació fa que la gent els porti cap aquests contenidors, perquè si uns productes son altament contaminants son els fàrmacs. I llençar-los a les escombraries és un autèntic atemptat al medi ambient i a la salut de tots. De manera que aquesta primera feina de recollida, classificació i eliminació adequada suposa un gran servei a la comunitat.
Però, els altres objectius no son menys ambiciosos i pràctics, com el de recollir fàrmacs de la indústria farmacèutica, i a la vista de la no caducitat de determinades partides, fer-ne un ús immediat mitjançant la tramesa a països pobres i molt necessitats d’Africa, Amèrica o Asia.
I no deixa de sorprendre que entre el material que es recull hi hagi múltiples fórmules per reciclar-ne una part i l’altre enviar-lo a països que el poden arreglar i tornar a fer servir. Siguin ulleres, material ortopèdic, cadires de rodes, o determinat material informàtic, mòbil, etc.
O ocupar-se de la destrucció de documentació confidencial, o recollir paper i cartró, tonner,etc.
En fi, a vegades creiem que lluitar contra el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos, etc, ha de suposar actuacions dels governs i les grans institucions. De fet , tots i cadascun de nosaltres hi podem col•laborar de moltes maneres diferents, i la primera és la de minimitzar els danys al medi ambient amb productes d’ús diari i quotidià, com els que hem enumerat més amunt. I si es pot fer, donant feina a 23 persones amb discapacitats diverses, ajudades per una dotzena d’altres persones que s’ocupen dels aspectes de logística, transport, administració, o d’ajuda mèdica i mental, es pot entendre que estem davant un projecte realment important.
Es lògic que una feina com aquesta trobi la complicitat de institucions i particulars i que permetin fer-ho sostenible, mitjançant aportacions econòmiques a fons perdut o al pagament per la feina i transport d’aquets materials. Una empresa , sempre ha de poder tenir un pressupost equilibrat, i de tots depèn que aquesta tingui moltíssims anys de vida. Per la feina que fa, i especialment per com ho fa i amb qui ho fa.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.