Joan Roma

LA COMPLEXITAT DELS MOSSOS.
Periòdicament apareixen notícies que tenen per protagonistes els Mossos d’Esquadra, i donen peu a múltiples comentaris i crítiques, sense analitzar la complexitat i dificultat de la feina que tenen encomanada. La majoria de gent, simplifiquen la qüestió dient que tot va inclòs en el sou. Això també sovint, ens ho diuen als polítics, encara que no cobrin.
Però bé, per poder criticar s’ha de conèixer el marc en que desenvolupen la seva feina i la enorme complexitat que comporta. Estem vivint una etapa de qüestionament general del principi d’autoritat, a tots els nivells i a tot arreu. No es pot comparar el respecte, la por o l’autoritat que imposava un uniforme anys enrere, respecte el que suposa ara, sigui el cos que sigui.
El cos dels Mossos és antic històricament parlant, però acabat de renéixer , en realitat. I no és fàcil crear i organitzar,en pocs anys, un cos amb prop de quinze mil efectius. Pensar que un noi o noia de 19 anys pot portar ja l’uniforma i quedar investit de la autoritat que representa és una responsabilitat enorme i d’una complicació evident.
Encara que no se li doni un arma de forma immediata, condueix un vehicle policial, ha d’enfrontar-se a gent de tota mena, amb comportaments de tota classe, entre els quals pot figurar-hi els insults, acusacions de tota mena, autolesions, rebre escopits i ser maltractat de múltiples formes i maneres.
Es fàcil, des de fora, dir que tot va amb el sou. Que han d’estar avesats, acostumats i restar serens davant qualsevol d’aquestes fórmules de provocació, actuació o atacs. Molts pensen que el pas per l’Acadèmia ha de suposar convertir nois i noies, homes i dones en robots, preparats per tot i disposats a suportar-ho tot. Puix que els paguem, que s’aguantin, i sinó que es dediquin a una altra cosa.
Simplificar les coses o caricaturitzar-les no resol els problemes. Simplement els banalitza i ajuda a desprestigiar un cos que tots hauríem d’ajudar a fer bé la seva feina. I no és amb crítiques a tord i dret com es corregeixen els errors propis o aliens.
Es evident que qui actua, perilla d’equivocar-se. I l’ésser humà té reaccions múltiples i diverses en funció de les situacions en que es troba. Per molta disciplina i entrenament que es pugui tenir, sempre hi ha moments imprevisibles, amb reaccions sorprenents i no fàcils de controlar i supervisar. I no sempre és intencionadament ni volgudament. Algun excés es pot produir, i s’ha de corregir i castigar, però mai imputar a tot el cos, l’error d’uns pocs.
I aquí massa sovint tenim tendència a generalitzar, i a demonitzar, sense termes intermitjos. La necessitat de reflexionar sobre el comportament de molts experts en mobilitzacions , provocacions i agressions , ens hauria de preocupar més que algun error puntual de la policia. I no sembla que sigui així a nivell comunicacional. I ajudar a desmoralitzar i qüestionar la autoritat dels Mossos és un dels pitjors errors que podem cometre. I venen temps difícils, en els quals s’haurà d’actuar amb fermesa i alguns semblen voler jugar amb foc. I qui juga amb foc, perilla de cremar-se.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC