Joan Roma

RECEPTES CASOLANES
No vull parlar de cuina, sinó d’economia i finances. A part de la preocupació per la crisis en general, s’ha de veure i constatar que ja no podem continuar apostant per propostes regionals, de petit país, sinó de grans acords a nivell de continents sencers.
Aquesta crisis ens fa veure la crua realitat. Una realitat que demostra que realment tot és global. Que ja no podem pretendre viure en el nostre petit racó i esperar sortir dels problemes amb receptes casolanes, pensades per set o vuit milions d’habitants.
Agradi o no, ara és hora d’enfortir les grans comunitats, i cooperar amb elles el més estretament possible si volem sortir-ne mínimament ben parats.
Es interessant constatar canvis substancials en els discursos de CiU, i fins i tot d’ERC davant aquesta realitat. Ara no toca parlar d’independentisme, ni pensar en que sols aniríem millor. Tothom accepta que haver creat l’euro ens ha salvat d’una situació que si ara és greu, sense l’euro seria dramàtica a tot arreu.
I és que la unió fa la força, i més que ens hauríem d’unir per travessar les dificultats en millors perspectives. Totes les grans institucions financeres estan en qüestió i totes han de ser reformades en profunditat. Es evident que hem de participar-hi amb la veu dels estats. Això no vol dir que les polítiques més locals no tinguin rellevància. Ara més que mai hem d’aplicar aquell principi que a nivell socialista hem tingut molt clar “pensar en global i actua a nivell local”.
I és que aquesta crisi no solament ens obligarà a fer canvis profunds a nivell política sinó en tots els altres nivells. S’ha arribat a una situació realment espectacular i inesperada d’una gravetat sense precedents, en bona part per culpa de la falta d’intervenció dels governs, en matèria bancària i financera.
Hi havia tant entusiasme pel mercat i per les actuacions lliberals que al final l’estat quedava en segon terme , sense exercir el nivell de control i exigència que requerien tots els sectors. Els resultats els tenim a la vista, enriquiment escandalós de molts financers que no mereixen dir-se banquers, i actuacions increïbles a nivell de l’ús del diner dels altres.
Però, és que amb tot això queda palès que tots depenem de tots, i quan més gran és la entitat que actua, més protegits podem estar. Un principi que no agradarà a molts independentistes, però que queda demostrat amb l’actual crisis. Pobre del que volgués sortir del sistema o crear altres alternatives , sense el paraigües dels grans. Ara mateix fins i tot els grans tenen problemes, ja no parlem de la situació dels petits i dels desemparats. Es una nova prova de la crua realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC