Joan Roma

PENSA GLOBALMENT ACTUA LOCALMENT.
La crisis realment colpeja tots els sectors i tots els territoris i ho podem veure aquí a casa nostra. Fins i tot les grans empreses veuen caure les comandes, perquè la incertesa s’ha apoderat dels mercats i no fa distincions.
Fa ben pocs dies vaig tenir ocasió d’estar a l’Escola d’Hivern del PSC, i de la mà de diversos alts càrrecs catalans, espanyols i europeus varem poder analitzar una crisis com mai s’havia donat. Ha coincidit la crisis econòmica , amb una financera, de dimensions mai vistes. I com mai s’havia vist, les repercussions d’operacions boges dels EUA ha contaminat les finances de la resta del món, sense distincions.
I aquelles operacions fetes sense uns controls mínims, s’han reproduït en altres països fins arribar a xifres escandaloses, amb comportaments igualment inacceptables de directius d’entitats que lluny de ser despatxats per la seva mala gestió, son canviats amb indemnitzacions milionàries, per escàndol de tothom.
Queda clar que d’aquesta crisis n’ha de sortir un nou ordre mundial financer que reguli el funcionament de les grans i petites entitats bancàries i financeres i que els organismes existents, facin un autèntic control de totes elles.
Sembla evident també que l’immensitat del forat financer obliga a injectar fons a tot arreu per evitar el col•lapse, però que han d’haver-hi mesures contundents per parar el cop i sobretot evitar que mai més es torni a produir. Almenys amb aquestes característiques.
I bona part de la crisis s’autoalimenta per la por que ha creat a tots els sectors i en tots els àmbits. Qui volia i pot encara invertir, prefereix esperar uns mesos i això agreuja la situació. Sempre s’ha dit que el diner és covard i ara la covardia és universal, d’aquí que ningú esperi solucions a nivell de Catalunya, i fins i tot d’Espanya. Son economies molt petites en relació a la immensitat del problema.
El que sí cal fer a nivell local, entenent per local , Catalunya o Espanya, és prendre acords que serveixin per aguantar el temporal un cert i esperar que l’ordre mundial vagi fent el seu treball.
Ara toca pensar en els més desvalguts i en comptes de rebaixar certes inversions o atencions , caldrà ampliar-les per evitar que col•lectius nombrosos de gent ,no es vegin abocats a la misèria. I és que en alguns llocs s’ha arribat ja a nivells mai vistos de dificultats per sobreviure. Les entitats dedicats a ajudar ho veuen cada dia, i han de poder augmentar els seus fons per ajudar a tots els que ho necessiten.
D’aquí que plans d’inversions com els que ara estem gestionant els ajuntaments, provinents del Pla Zapatero, o d’altres que ara iniciaran el recorregut com el d’arranjament de vivendes de persones amb greus carències que han pactat la Diputació de Barcelona i el Departament de Treball, van en la bona direcció. Donar feina , per una banda i resoldre problemes , per l’altra. Així s’ha de continuar mentres duri la part més forta de la crisis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.