Thursday, August 28, 2014
SANTI VILA, UN CONSELLER SORPRENENT.
SANTI VILA, UN
CONSELLER SORPRENENT.
No coneixia la
trajectòria anterior de l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, però
en les reunions tingudes amb ell, m’ha produït una bona impressió, pel que té
de dialogant, pràctic i resolutiu. El fet d’haver passat per un alcaldia sempre
afavoreix la comprensió dels temes i fugir d’actituds prepotents i poc
pràctiques.
Avui parlo d’ell
perquè suposo que la majoria de lectors haureu escoltat les declaracions fetes
ahir , respecte el posicionament que un govern responsable ha de tenir enfront
les decisions del Tribunal Constitucional. No tindrien res d’excepcionals sinó
contradiguessin altres declaracions d’alts responsables del govern , del partit
i dels seus socis d’ERC. Simplement ha recordat el paper d’àrbitre del TC i la
necessitat, de fet obligatorietat d’acatar les seves decisions. Res d’extraordinari
en un sistema democràtic. Però sentir-ho per boca d’un Conseller del propi
Govern Mas que fa equilibris constants, declaracions contradictòries,
posicionaments equidistants i altres virgueríes, sorprèn , en aquest cas
gratament.
I és que els dies
van passant i la indefinició sobre un tema tant fonamental no és de rebut en un
govern responsable. Sortir de la legalitat és impensable perquè suposa des
legitimar el procés i donar una imatge inimaginable a nivell intern i extern.
Hem de pensar que Santi Vila parla per boca seva i de molts altres dirigents i
votants de CiU. Va en la bona direcció i pot permetre arribar a un objectiu
diferent, però factible, del nou encaix que Catalunya ha de tenir dintre d’Espanya.
Dintre de poc es
produirà un nou fet molt rellevant com la reunió entre el president Mas i el
nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez. Molta gent, té interès en
mostrar un PSOE instal·lat en el centralisme i la manca de voluntat de canviar
la situació catalana. S’equivoquen, o almenys d’aquesta reunió n’ha de sortir
la convicció per tots els catalans, i per tots els espanyols de que el PSOE ha
canviat de posició. Que l’aposta federal no és una estratègia per sortir del
pas, sense voluntat o possibilitats de ser duta a terme, sinó una aposta seria
i factible.
No pot ser que les
mobilitzacions, les accions i actuacions de centenars de milers de persones,
però també els moviments interns dels partits, i amb ells el PSC no tinguin el
premi d’atendre les reivindicacions que son justes. Catalunya ha estat
maltractada, incompresa i feta servir per batalles entre territoris, d’una
manera sectària i incomprensible per part de governs irresponsables. Es cert
que també a Catalunya hem tingut actituds poc intel·ligents o clarament
provocatives, envers Espanya , en un ambient de crispació i exaltació de diferències
que podien ser resoltes d’una manera ràpida i intel·ligent.
La realitat és que
ara i aquí toca emprendre canvis substancials per resoldre el conflicte. I els
catalans han de veure que el maltractament de paraula i obra passa a la
història, i s’emprenen canvis per evitar repetir-los. El blindatge dels temes
més nacionals és indispensable, per foragitar actuacions com les del Ministre
Wert, o d’altres . La llengua i la cultura son les ànimes d’un poble, i la
educació en el que toca aquestes dues essències, i finalment acabar amb l’etern
problema d’un injust finançament, acotant la solidaritat, de forma similar a
com la té Alemanya.
Escoltar Santi
Vila, suposa fer viable una entesa entre les dues realitats. Parla un
llenguatge similar a Miquel Iceta, i francament si ERC vol trencar amb el
govern i anar pel pedregar, seria hora que el PSC garantís la governabilitat
del país durant un temps prudencial fins la convocatòria de noves eleccions.
Els 50 diputats de CiU , més els 20 del PSC ( o els 19 si com tot sembla J.I
Elena se’n va , sense deixar l’escó) garanteixen els 68 diputats que donen
majoria absoluta com per poder tenir estabilitat parlamentària. El moment és
dur i delicat, i s’ha d’aplicar el principi de a “grans mals, grans remeis”, i
dedicar-nos a resoldre els temes urgents, prioritaris i essencials dels
catalans.
Wednesday, August 27, 2014
BORREDÀ - CONCERT DIVENDRES DIA 29 - 7 TARDA A L'ESGLÈSIA PARROQUIAL
CONCERT A L’ESGLÈSIA
DE BORREDÀ – DIVENDRES DIS 29 A LES 19 HORES
ALUMNES DE LES COLÒNIES MUSICALS –
2014.
Des de fa 23 anys,
el Director Ferran de la Varga, juntament amb l’Associació ProArt, organitza
unes estades musicals en el municipi de Castell de l’Areny. I com cada any, els
alumnes que hi ha participat organitzen uns concerts en els pobles veïns, com
Borredà.
Aquest divendres
dia 29 a les 7 de la tarda a l’església parroquial, tindrà lloc un concert amb
obres de Vivaldi, Händel, i Huws Jones.
L’entrada és lliure
i tothom qui vulgui del poble o de fora pot venir a escoltar un gran concert
ofert per 32 alumnes de diferents edats, els quals hauran assajat i
perfeccionat les obres per instruments de corda, sota la batuta del Director
Ferran de la Varga.
L’ajuntament de
Borredà col·labora des de fa molts anys en facilitar el trasllat, i amb algun
ajut destinat a mantenir aquesta activitat. Cada any tots els assistents han
sortit meravellats de la qualitat del concert, malgrat la joventut dels
intèrprets. Estem segurs de que enguany sortirem amb la mateixa satisfacció.
Joan Roma, alcalde
de Borredà
Monday, August 25, 2014
SENSE LEGALITAT NO HI HA LEGITIMITAT - art. Nació Digital Solsona
SENSE LEGALITAT NO HI HA LEGITIMITAT.
Anem avançant cap a dues dates de gran
rellevància pel nostre país: la Diada de l’11 de setembre i el 9N, dia elegit
per anar a votar la doble pregunta proposada pel President Mas i acceptada pels
partits, dits sobiranistes.
A mesura que passen els dies es va confirmant
la gran mobilització per la Diada. Suposa un gran repte superar la xifra de les
dues anteriors, i ben aviat veurem si la realitat confirma el desig de tots els
impulsors. Amb tot, el que ocupa i preocupa a tots els responsables polítics és
què passarà el dia 9 N. La Llei de Consultes no referendàries ha obtingut el
vist i plau del Consell Assessor per un curt marge de 5 a 4 . M’ha sorprès
aquest marge tant reduït perquè la majoria de personalitats donaven per segur
un resultat molt més contundent i ampli. Els arguments dels contraris, donaran
ales al Tribunal Constitucional com podrem veure ben aviat.
La Llei serà votada en el Parlament la segona
quinzena de setembre amb els vots favorables del PSC que havia deixat clar que
si el Consell Assessor li donava suport, el seu vot seria afirmatiu. Així,
doncs, la nova Llei quedarà aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament
de Catalunya, i tot fa preveure que l’endemà de publicada, el President Mas
signi el Decret de convocatòria de la votació del 9N. A partir d’aquí i com en
un guió ja llegit, tot indica que el govern central impugnarà el Decret, i
portarà la Llei de Consultes davant el Tribunal Constitucional, amb la qual
cosa quedarà suspesa la seva aplicació.
Arribats en aquest punt, el guió no segueix i
tot queda a l’atzar i a la voluntat dels partits d’aquí i el govern central. El
President Mas ha dit i repetit que ell no convocarà una votació sense complir
amb la legalitat, perquè sortir de la legalitat suposa perdre la legitimitat.
Així, doncs, les sortides son reduïdes. O eleccions anticipades a la vista de
no poder complir amb el compromís assumit, o acceptar la suspensió del Decret i
deixar per una altra ocasió la votació, o proposar un canvi en la pregunta que
encaixi amb la Llei de Consultes , una vegada el Tribunal Constitucional hagi
dictaminat la seva constitucionalitat.
No és fàcil fer prediccions, i menys
recomanacions de què fer i cap on anar, però el cert és que la situació és
extraordinàriament complicada. Dir que la Llei de Consultes avala la pregunta
prevista pel 9N contradiu el propi text de la llei quan parla de consultes no
referendàries, per tant, no encaixa amb la nova Llei. Per tant, o es busca una
nova pregunta o estarem davant un carreró sense sortida. I els dies van passant
i ens acostem a la data de convocatòria, sense haver exposat el cens electoral
ni haver aprovat les mesures indispensables per poder exercir el dret de vot.
El PSC en boca del seu Primer Secretari,
Miquel Iceta, proposa una sortida difícil , però viable en aquests moments en
que tothom té clar que la situació no es pot mantenir . Ha d’haver-hi una
proposta alternativa clara, contundent i creïble, i ell la posa en una
modificació de la Constitució, per trobar un nou encaix de Catalunya, mitjançant
el blindatge de les competències en llengua , cultura i educació, al mateix
temps que en un canvi en el sistema de finançament que sigui més just i
equitatiu. I feta la proposta que tothom voti per veure si hi està d’acord o
no. Queden poques setmanes per veure cap
on s’encamina la solució o la confrontació. Es hora de moure fitxa tant allà
com aquí. El temps s’esgota, i el principi de sense legalitat no hi ha
legitimitat és acceptat per bona part de les forces polítiques.
GALA, LA GATETA ABANDONADA - art. La Rella
GALA, LA GATETA ABANDONADA.
Fa uns 15 dies, un cotxe va parar a peu de
carretera de Ripoll a Berga, en el terme municipal de Les Llosses, en un punt
on hi ha un contenidor de deixalles, amb l’aparença de tirar-hi una bossa
d’escombraries. Així ho va pensar la iaia de la casa que anava a recollir el
ramat d’ovelles. La seva sorpresa va ser a l’arribar-hi i veure que la gent del
cotxe havia deixat una gateta d’uns 3 mesos, amb un grapadet de pinso al terra,
per evitar els seguís quan emprenguessis la marxa.
La iaia va recollir la gateta i se l’emportà a
casa, tot reflexionant què fer-ne i com podia haver-hi en el món gent tant
insensible que abandonés una criatura tant indefensa, que poc hagués durat si
ella no l’hagués trobat i recollit. El seu destí era morir aixafada per un
cotxe, o menjada per qualsevol de les bestioles que viuen en els nostres
boscos, sola , indefensa i amb una por terrible.
En una casa de pagès sempre pot haver-hi una
criatura més,però si coincideix en que els gats de la casa son adults,
acostumats a sortir, entrar i buscar-se la vida, es fa difícil pensar en un bon
encaix per un de tant petit i indefens. I si a més les nenes de la casa fa pocs
mesos varen acollir un cadell de gos que va creixent a bon ritme, la
convivència esdevindria complicada. La solució, doncs, passava per buscar un
adoptant immediat. I em va tocar a mi. L’excel·lent relació meva amb la casa i
amb les nenes, les va portar a trucar-me i demanar-me l’adopció. La sorpresa va
ser gran, inimaginable i necessitada d’una breu reflexió, almenys d’una nit.
Bé, doncs, tinc ja la gateta Gala a casa. El nom li varen donar elles mateixes
i em va semblar molt adequat. Vaig anar a comprar un kit d’emergències per
tenir un gat a casa, i ja la tinc ben instal·lada, i salvada de l’abandonament
dels seus antics propietaris.
He fet aquesta llarga introducció per cridar
l’atenció a la gent que compra animals o li regalen, sense reflexionar sobre la
responsabilitat que adquireixen. En els meus anys de Diputat al Parlament vaig
formar part de la Comissió d’Agricultura i vaig ser ponent de la Llei de
Protecció dels animals, de manera que em vaig informar i he seguit estant al
dia del drama dels abandonaments. A Catalunya es calculen en uns 60.000 els
abandonaments de gossos i gats, cada any. I uns 300.000 a tot Espanya. Es
impossible calcular o saber els altres abandonaments d’animals diversos com :
serps, tortugues, granotes,cocodrils, peixos, cargols exòtics,etc, etc perquè
quedaríem bocabadats de saber què té la gent a casa seva, de manera anònima i
moltes vegades, clandestina.
En la Llei de Protecció varem establir la
prohibició de sacrificar els animals abandonats i recollits a les gosseres
municipals o privades. Aquest punt el varem discutir durant moltes sessions,
perquè alguns no estàvem segurs de fer el més correcte, tot i la pena que
suposa el seu exercici. Els partidaris de la prohibició confiaven en que el
ritme d’adopcions seria prou gran com per evitar l’acumulació d’animals,altres
no érem tant optimistes. La realitat, ens porta a tenir les gosseres col·lapsades,
amb animals en espais saturats, sense poder sortir si voluntaris no van a
passejar-los i amb un cost d’uns 3 euros per dia, en plena crisis. En el
conjunt de Catalunya deu haver-hi uns 100.000 animals. Es fàcil calcular
l’enorme cost de manteniment, d’espai i d’intendència que aixó suposa. Un cost
insostenible quan tenim urgències per les persones. Pertoca, doncs, fer una
crida a la responsabilitat de tots els propietaris, criadors, pares i infants,
de que tenir un animal suposa canviar de vida i adaptar-la a la nova criatura.
Pensar-hi molt abans de donar el pas, i ser molt conseqüent. I a nivell
general, castigar durament el comportament incívic dels qui abandonen els
animals ,en comptes d’entregar-los a les protectores. I quan vulguem tenir-ne
un , primer pensem en una adopció, i en segon lloc, en una compra. La mesura
d’una civilització és calcula en com tractem les persones , i en segon lloc com
tenim cura dels animals, domèstics o no.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà (
Berguedà)
Friday, August 22, 2014
PAGAR PER MALS SERVEIS - art. Regió 7
PAGAR PER MALS
SERVEIS.
“Els catalans ens queixem molt, però denunciem molt poc”, aquesta és una
constant viscuda centenars de vegades, en moltes de les gestions que em toca
fer, en tant que alcalde ,per serveis essencials que paguem religiosament i
funcionen com volen i quan volen.
Estic cansat d’haver de reclamar un mínim de serietat a grans empreses que
no tenen un autèntic servei a l’usuari, i és impossible fer arribar les queixes
o informacions sobre les mancances en el servei o sobre successos que haurien
d’interessar a l’empresa afectada. Posaré alguns exemples perquè s’entengui
millor.
No és de rebut tenir un mòbil i quedar sense cobertura en llocs
inversemblants del nostre país. I no tant perquè estiguin ubicats a l’extrem
del món o en llocs inaccessibles, no , fins i tot en espais sota Montserrat, on
hi ha multitud d’antenes, parabòl.liques i altres estris... o sota la Figuerassa , amb igual
bosc d’antenes, o en molts altres llocs, podem quedar sense servei o que es
talli contínuament de manera incomprensible.
Si això es pot comprovar diàriament,molt pitjor és el servei en pobles
petits com Alpens, Les Llosses o Borredà que compartim un repetidor de
Telefònica que constantment està sotmès a vicissituds increïbles pels temps que
estem. El repetidor de Puigdon (Alpens) va ser dels primers i funciona amb un
generador de gasoli. Quan aquest s’acaba, s’acaba la cobertura i ens toca a
alcaldes i usuaris recordar a l’empresa que toca repostar...mentrestant podem
estar un, dos o tres dies sense servei. Si a més algú roba el combustible, o el
generador, la cosa pot anar per més llarg...
Però, no és Telefònica la única empresa complicada, tot i ser la més
rellevant , també les altres costen de trobar per informar-les d’algun
desperfecte en les seves instal·lacions...o altres incidències. Podem entrar en
un web en que tens de tot menys una via de contacte segura i eficient. Pots
arribar a parlar amb deu o dotze persones i cap d’elles resolt res del que
planteges. No et deixen arribar a la Direcció.
No pots parlar amb cap responsable. Arribes al final i tornes
al principi sense solució.
Quan parlo de mòbils, em refereixo ja a totes les noves tecnologies.
Internet funciona amb les mateixes deficiències, carències i intermitències, de
manera que un ajuntament o un particular es pot veure aïllat en el moment més
delicat d’una gestió o tramitació. Si a més, la Generalitat endega una
campanya de gestió directa via Internet amb la creença d’un país imaginari en
que les noves tecnologies funcionen, el resultat pot ser demolidor. Problemes
constants en les connexions del Jutjat de Pau, i per tant del Registre Civil, o
col·lapse en el sistema, problemes d’interferències, de suspensions,etc...posen
dels nervis funcionaris i ciutadans.
Davant situacions de clara indefensió envers les grans operadores no tenim
defensa adequada. Recórrer a les oficines de protecció del consumidor, no resol
el problema perquè les empreses tenen massa poder i excessiva protecció. I
exigir a la Generalitat
l’exercici de les seves competències, no comporta cap garantia de resolució de
les deficiències perquè no tenen o no volen sancionar comportaments insòlits i
despreciatius. Paguem per uns mals serveis, i això no és de rebut. Hem de ser
capaços de reclamar i denunciar, i al mateix temps exigir de les
administracions superiors que castiguin durament les mancances en serveis
essencials que paguem religiosament com si fossin de primera i ens donen una
qualitat de tercera.
INVERSIÓ EN MONUMENTS - art. Setmanari Berguedà de Regió 7
INVERSIÓ EN MONUMENTS.
Celebro la bona notícia de la propera restauració del
Monestir de Serrateix, a càrrec de l’1% cultural que les obres públiques han de
destinar al territori on s’executen. Aquesta és una norma que les
administracions s’han saltat moltes vegades, tot i les reiterades queixes,
denúncies i peticions. Es a dir, pels qui desconeixen de què va la cosa, quan
una administració emprèn una gran obra, l’1% del seu import s’ha de destinar a
la restauració, millora o protecció d’un bé cultural del territori. Hi ha qui
entén ,del territori on es fa aquesta obra, i altres entenen que pot anar a
qualsevol lloc del país. Aquest debat l’hem tingut mantes vegades amb resultats
diversos.
Però, tornant al tema. El Monestir de Serrateix bé val
destinar-hi esforços i diners perquè és d’autèntica primera divisió. I en
matèria de restauració no hem de parlar mai de “gastar” diner, sinó d’invertir.
Es una de les millors inversions que podem fer de cara a preservar el nostre
llegat històric, però al mateix temps , treure’n un gran profit cultural i
econòmic. Així ho ha entès la
Diputació de Barcelona, al llarg dels darrers 90 anys en que
el Servei de Protecció del Patrimoni Local , ha estat capdavanter a nivell de
país, en matèria de preservació i protecció d’innumerables monuments de tota
mena: esglésies, palaus,castells, ponts ...
Ara i aquí, el resultat el tenim a la vista, i el podem
comptar amb milers de visites cada any, sigui a Sant Llorenç prop Bagà, Sant
Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç del Rus....El mateix ha fet la Generalitat , si bé
queda pendent poder organitzar un servei d’obertura, i guiatge similar al que
té establert la Diputació. Si
invertim diner públic, és lògic que tothom se’n pugui beneficiar, podent-los
visitar.
Queda encara molt per fer. Per sort tenim una comarca plena
d’edificis singulars, representatius de tots els estils, i tots els temps, que
necessiten ser protegits i restaurats. Hem de reconèixer que s’ha avançat molt
en la sensibilització de la qüestió i s’han endegat molts projectes, públics i
privats, encaminats a preservar aquest llegat.
I és que tenir en el municipi, diversos elements
arquitectònics, és la millor excusa per ser visitat, quedar-s’hi i passar-hi
uns dies. Son, doncs,elements culturals, però amb premi econòmic. La despesa
realitzada retorna per altres vies i camins.
La crisis també ha colpejat durament les partides destinades
a la restauració i son moltes les que han quedat encallades, o esperen millors
temps. A nivell de PSC s’ha fet un llistat de compromisos presos per la Generalitat que han
quedat congelats. Som conscients de les dificultats i les prioritats, però en
alguns casos, esperar massa pot significar perdre un monument, i aquí és quan
convé demanar prioritat absoluta. El pas del temps, la climatologia, i en
alguns casos, el vandalisme poden tirar per terra elements importants del
nostre passat més llunyà.
Finalment voldria demanar amplitud de mires i d’actuació
fugint de la prioritat única que s’havia donat en el passat, a l’art romànic.
Tot i ser molt rellevant i fonamental, també tenim moltes altres mostres
d’altres èpoques i estils que convé preservar per mostrar la varietat, riquesa
i diversitat dels nostres avantpassats. I siguem exigents en el destí de l’1%
cultural. Puix que existeix com a norma, fem-la complir.
Thursday, August 21, 2014
BORREDÀ - RETARD D'11 ANYS EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDAR.
L’ALCALDE DE BORREDÀ SORPRÈS PER LA RESPOSTA
DE LA CONSELLERIA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT SOBRE L’EDAR.
En la darrera visita al Berguedà, del
Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, l’alcalde de Borredà, Joan
Roma, li va reiterar la queixa per l’enorme retard en la construcció de
l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR). Li va recordar que aquesta
EDAR, va ser adjudicada pel darrer govern Pujol, l’any 2003 poques setmanes
abans de les eleccions al Parlament, juntament amb 58 altres EDAR’S d’altres
municipis de Catalunya, per un import total de 60 milions d’euros.
Ja en aquell moment l’ajuntament de Borredà va
reclamar el projecte executiu per poder comprovar si contemplava les condicions
que l’alcalde havia negociat amb l’Agència Catalana de l’Aigua ( ACA). En cap
moment l’ajuntament ha tingut accés al projecte executiu . Simplement un avant
projecte, en el qual no quedava clara l’exacta ubicació, i altres detalls de la
instal·lació, i mantenia un traçat de camí d’accés inapropiat per accedir a la
Carretera C-26. L’ajuntament va presentar diverses esmenes, amb el compromís
verbal que serien ateses, però mai més hem tingut la constatació escrita de
tenir-les garantides.
Cada any, l’ajuntament ha requerit la
Generalitat perquè aportés el projecte executiu, i ha demanat l’execució de les
obres. A data d’avui , tot està parat, i d’aquí que l’alcalde aprofités la
visita del Conseller per reiterar la petició. El Conseller es va comprometre a
donar explicacions i en data d’avui, hem rebut escrit en el qual s’exposa que
és impossible donar el document sol·licitat ( projecte executiu) per quan el
document anterior ( avant projecte) està en procés d’actualització i encara no
disposen del definitiu. De totes maneres ens fa saber que l’EDAR s’incorporarà
al programa d’actuacions 2015 – 2018, com a prioritària.
L’import del projecte, 10 anys enrere era de
825.000,00 euros. Esperarem a tenir el projecte executiu per valorar-lo i
comprovar si contempla les al·legacions presentades en el seu moment per l’ajuntament.
Els terrenys on ha d’anar l’EDAR varen ser
expropiats, i estan a l’espera de ser ocupats per aquesta important obra molt
necessària per poder depurar les aigües brutes, i poder-les retornar netes a la
Riera Margansol. Dintre d’uns mesos iniciarem la primera fase de renovació del
casc antic de Borredà, i aquest projecte ja contempla la separació de les
aigües netes, de les brutes, i això permetrà simplificar i facilitar el treball
de l’EDAR, puix que li arribarà molt menys volum de líquid ( les aigües netes
aniran directament a la Riera). Amb
aquesta obra l’ajuntament pretén donar compliment a la normativa sobre
depuració d’aigües residuals, i millorar la oferta turística, amb una riera
neta en tot el seu tram. L’EDAR va a la banda sud de l’antiga “ Fàbrica de
baix” i en els darrers anys, la xarxa de clavegueram ja s’ha planificat per
facilitar aquesta entrega. Confiem en que el compromís d’entrar en el proper
Pla sigui ferm i finalment es dugui a terme una inversió que porta 11 anys de
retard.
Borredà, 20 d’agost de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Wednesday, August 20, 2014
ESPLÈNDIDA FESTA MAJOR - BORREDÀ 2014
ESPLÈNDIDA FESTA
MAJOR – BORREDÀ 2014
Aquesta matinada de dimecres dia 20 d’agost, ha tancat l’edició 2014 de la Festa Major. Una festa,
iniciada el passat divendres a la mitjanit, i que ha complert tot el dens
programa , preparat per l’associació Borredà de Festa.
Un programa molt ambiciós, d’alta qualitat i diversitat. Com és costum, he
parlat amb molta gent del poble i de fora, i la satisfacció és generalitzada.
Per pròpia experiència sé el difícil que resulta planificar molts mesos abans,
quins han de ser els espectacles principals, com combinar activitats per a
grans i petits, quins son els millors horaris per cada acte, etc.
La segona edició de la Festa Major ,
a càrrec de Borredà de Festa, ha estat tot un èxit, i demostra el bon encaix
entre organitzadors procedents de dues generacions diferents. Demostra també
l’encert de l’anterior Comissió de Festes, de donar pas a una nova colla
organitzadora que donés nous aires, nous reptes, noves propostes a una Festa
Major, molt concorreguda per gent del poble i de fora, com hem pogut comprovar
els dies principals de la festa.
També ha resultat un encert el canvi d’ubicació de l’escenari, evitant el
tancament del carrer de Berga, i donant un ambient més obert a tota la Plaça Major.
A nivell econòmic, aconseguir un lleuger superàvit en un pressupost de
despeses de prop de 26.000 euros, era un repte i s’ha aconseguit, gràcies també
a que l’amenaça de pluja no ha espatllat la festa, cap dels dies, malgrat
diversos ensurts. En aquest apartat, és evident que treballar tot l’any per
obtenir fons propis, permet disposar d’un pressupost molt més elevat per la Festa Major que si només
s’hagués de confiar en els ingressos dels 4 dies de festa.
Vull destacar molt especialment el bon ambient de festa de tots els dies de
la Festa Major ,
Uns dies sense incidents, de bon rotllo, de diversió sana i participació en
tots els esdeveniments, fins i tot en els dies previs a la Festa Major amb uns exercicis
de Zumba. L’encert en passar les sardanes a la tarda per evitar la calor del
migdia, o la trobada de colles geganteres, un sopar popular en dilluns per
relaxar la festa i permetre una nit de descans, etc, formen part d’una bona
combinació , adaptada a tots els públics.
I en quan als actes de nit, la qualitat i diversitat s’han vist
recompensades per una assistència massiva de gent, amb ganes de participar i
passar-s’ho bé.
En resum, aquesta Festa Major ha suposat la consolidació d’una formula
iniciada l’any passat, i que promet encarar noves edicions amb expectació i
interès.
Felicito, doncs, a tots els components de l’associació sense afany de lucre
BORREDÀ DE FESTA, i agraeixo a tots els voluntaris i col·laboradors que fan
possible i viable la organització de tantes i tant variades activitats.
Igualment aquest matí he felicitat a la brigada d’obres i als components del
Pla d’Ocupació, l’esforç en tenir net el poble a primera hora del matí i estar
sempre disposats a actuar quan fa falta. Gràcies a tots per una nova edició de la Festa Major de Borredà.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
Saturday, August 16, 2014
A DESTEMPS, art. REgió 7
A DESTEMPS.
Un govern ha de tenir com a prioritat actuar
en el moment oportú per cada problema que es presenta, i tant negatiu pot ser
no actuar, com fer-ho malament o a destemps. I tampoc deixar-se emportar per
l’oportunisme, el sectarisme o la nostàlgia del temps passat. Una mica de tot
plegat hi va haver en la organització territorial de Catalunya, per alguns
batejada com a divisió territorial, recuperant un treball del geògraf Pau Vila,
mitificat fins extrems exagerats i que era difícil de traslladar i justificar en
el moment actual.
Pau Vila va fer un bon treball, en una
realitat totalment diferent de la nostra, i d’aquí la crítica. Organitzar
Catalunya en 38 comarques era raonable, en aquells temps , però no a dia
d’avui. De fet, vint-i-cinc anys enrere es va acordar passar a 41 i ara es
donen compte de que el Moianès i el Lluçanès també tenen justificació de
ser-ne, en un moment en que es volen suprimir els consells comarcals i
adaptar-los a les necessitats actuals. La imprevisió i la improvisació continua
sent norma de la casa, i ja seria hora de fer plantejaments radicals per
modificar les estructures territorials.
D’entrada ens podríem plantejar la supressió
de tots els consells comarcals, i facilitar la creació de mancomunitats de
municipis, en funció de les necessitats i propostes dels ajuntaments, trencant
fronteres “comarcals”. Hem de ser pràctics, austers i bons gestors, i les
mancomunitats donen resposta a compartir serveis i reduir despeses. Tampoc
tenen raó de ser les vegueries o regions, perquè arriben a “destemps”. Trenta
anys enrere tenien lògica, ara , ja no. Pau Vila, pensava en desplaçaments en
carro, o en vehicles propis d’aquells temps. Ara, en vint minuts fem el que en
aquells temps tardaven tot un dia. Ara tenim tecnologies que ens permeten
posar-nos en contacte de forma immediata ( quan funcionen, tot sigui dit)...
Per tant, simplificar nivells administratius
és viable a nivell nacional i estatal. Que Catalunya tingui en els ajuntaments
la base territorial, amb unes mancomunitats de serveis , en funció de les
necessitats dels municipis, perfecte. I unes Diputacions destinades a ajudar en
els mateixos temes, a nivell més complicat, i prou. I pel que fa l’estructura
de l’Estat, suprimir els antics governs civils ( ara dits Subdelegacions del
govern), també aniria en la bona direcció. I amb ells altres administracions
estatals de caràcter provincial. Tot ha quedat petit, en un món de
comunicacions més ràpides i eficients.
I tornant al principi, que el Moianès i el
Lluçanès eren territoris amb característiques de comarca, era evident pels seus
habitants i pels qui hi hem tingut permanent contacte. En aquell moment “no
tocava”, i ara sí ? , fins i tot fent córrer la tramitació perquè no els atrapi
un nou canvi legislatiu que posarà en 15.000 habitants el mínim necessari per
esdevenir comarca. Una altra , decisió “ a destemps” que es pot complicar amb
una proposta de consulta que posa els alcaldes en una mala situació. No perquè
no vulguin ser consultats, sinó perquè el procés es pot allargar uns mesos més,
amb un nou risc no previst. Què passaria si en un o dos , o més municipis
sortís que no volen estar a la comarca ? I si la participació fos molt baixa? ...
Es en moments de crisis quan convé plantejar
canvis deixats per més endavant. Amb el consens necessari, ara seria un bon
moment per fer plantejaments més agosarats, i reduir nivells administratius no
necessaris. Tenir en els ajuntaments les administracions bàsiques i essencials,
facilitant que es puguin mancomunar com vulguin, mantenint les Diputacions per
ajudar-los en serveis més complexes, oblidant les vegueries , i suprimint les
subdelegacions provincials, amb els organismes que d’ells pengen, tindríem un
mapa territorial més pràctic, molt més auster i més eficient. Si a França tiren
endavant una ambiciosa reforma territorial, podem fer-ho aquí, amb arguments
similars.
Wednesday, August 13, 2014
DOL PER LA MORT D'UN GRAN EMPRESARI - art. Nació Digital Solsona
DOL PER LA MORT D’UN GRAN EMPRESARI.
Avui, dimecres dia 13 d’agost, a primera hora
del matí m’he assabentat de la mort de Josep Puig i Riu, previsiblement d’un
infart. Una dolça manera de morir sinó fos perquè només tenia 52 anys i una
llarga vida per endavant, plena de projectes en múltiples àmbits del sector de l’hostaleria,
el lleure i l’oci.
El vaig conèixer fa prop de 30 anys i la
primera impressió va ser impactant pel que tenia d’entusiasme i claredat en el
que volia fer, en una comarca com el Solsonès que no semblava la més adient per
tanta ambició. Recordo el gran projecte de Can Puig, quan tot era una zona
rústega, i es feia difícil imaginar la transformació que li volia donar per
convertir l’espai en un gran complex hostaler, innovador, modern i pensat per
múltiples esdeveniments. Em va mostrar els plànols i les propostes que
contenien. Em van semblar tant ambicioses que temia un fracàs.
No solament no va ser un fracàs sinó es va
convertir en un model de planificació, promoció i funcionament des del primer
dia fins avui. Un projecte totalment compartit per la seva dona, autèntica mà
dreta del Josep. Un matrimoni capaç de convertir-se en un dels més rellevants
empresaris hotelers del Solsonès i comarques veïnes, com ho mostraven els
múltiples esdeveniments que es duien a terme en el seu establiment. Unes instal·lacions
de les més grans de Catalunya a nivell de cuina i menjador. Un menjador diàfan,
immens, capaç de ser transformat en teatre, sala de ball o de concerts, i
tanmateix acollidor, tant per 100 persones, com per 300 o 500. Ben pocs llocs
del país poden dir el mateix. I altres menjadors més petits, més reservats, o
més populars per poder oferir diferents ambients , en funció de les
necessitats.
Varem convertir-nos en bons amics, després de
diverses reunions i ajudes que li vaig oferir en tant que Diputat al Parlament
de Catalunya, posant-lo en contacte amb l’administració central per poder-se
acollir a plans d’ocupació, o amb la Generalitat per obtenir ajudes
autonòmiques. Ell tenia clar que l’esforç, el risc i el diner l’havia de posar
ell, però aprofitant les ajudes existents, i així va anar construint el complex
per fases, començant per les més útils i atractives i continuant per altres de
complementàries molt importants per esdeveniments concrets com casaments,
aniversaris, etc.
El seu cap bullia de projectes i propostes, en
un exemple clar de com ha de ser un empresari valent i innovador, fins i tot en
els moments més complicats d’una crisis com la que patim ara. Era capaç
d’adaptar-se i buscar noves formules per atraure gent al restaurant, o a
l’hotel amb unes habitacions dignes d’un establiment de primaríssim nivell. Amb
empresaris com ell el país funcionaria d’una altra manera. No era dels que es
queixaven o demanaven ajuda externa, l’impuls li sortia de dintre tot i
considerar que a nivell turístic i empresarial hi havia molt camí per recórrer
a nivell de país.
Avui plorem la seva mort per inesperada,
injusta, i a destemps quan tenia multitud de projectes per tirar endavant. La
comarca perd un gran empresari, model per molts d’altres. Trameto el meu més
sentit condol a la família i a tots els amics, per aquesta pèrdua.
Tuesday, August 12, 2014
POSAR ORDRE A LA RIERA DE MERLÈS - art. La Rella
POSAR ORDRE A LA RIERA DE MERLÈS.
Hem parlat ja moltes vegades a les pàgines de
La Rella de la situació caòtica que es viu a la Riera de Merlès, durant
l’estiu, a resultes de l’ús i abús que molta gent fa d’un lloc per banyar-se.
Totes les masses, piquen, i en aquest cas la concentració de moltes persones en
un tram, relativament curt de riera, provoquen danys considerables en el medi
natural. I si a més, moltes de les persones es comporten de mala manera, el
resultat és el previsible.
Doncs bé, aquest any hem iniciat un recorregut
, previsiblement llarg, però sense retorn, a favor de la preservació i
regulació de l’ús de la riera. De fet, varem començar anys enrere però amb una
lentitud exasperant i ara, de la mà de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà
hem millorat la coordinació i la feina concreta, de manera que ja tenim
col.locats cartells informatius al llarg de tota la riera, hem posat
contenidors en 3 punts concrets per facilitar la recollida, hem repartit
fulletons informatius, hem fet ús de les xarxes socials per avisar dels canvis,
etc, etc. En resum, ja ningú podrà dir que no sap que es troba en un espai
protegit, i que si està protegit no s’hi poden fer determinades actuacions, i
que tot ha de quedar net...
Ara bé, una vegada donada la informació, cal
passar al segon nivell: el del control i la sanció. Aquests dies he estat
voltant per tota la zona, i parlant amb els residents, m’han informat de
l’arribada de gent en AUTOCARS. Subratllo la paraula autocars, perquè només a
persones molt poc prudents i desconeixedores del territori se’ls pot ocórrer
entrar en un camí rural, estret, amb revolts complicats i amb un Pont de Roma,
de pas restringit per amplada i pes, i fer-ho sense més reflexions. En casos
com aquestes, la retirada immediata del carnet, una sanció exemplar, i
portar-lo davant dels tribunals està més que justificat.
I no ho ha fet un únic autocar, sinó diversos
en diferents dies, per la qual cosa tinc ganes de trobar-ne un ,algun dels dies
que volti per la zona. Es més, ho he comunicat als Mossos d’Esquadra perquè
estiguin atents davant la greu situació que es pot crear en un camí en que dos
vehicles normals ja tenen espai reduït per creuar-se, què pot passar si un dels
vehicles és un autocar. Però, a banda d’aquesta novetat, continuem tenint el
problema habitual de deixalles per tot arreu. He d’esperar uns dies per
comprovar l’efecte dels cartells, dels contenidors, de la banderoles i altres
elements informatius. I al setembre serà el moment de fer balanç, i preparar la
campanya de l’any vinent, més intensa i extensa, per aconseguir reduir la
presència humana, i salvaguardar l’espai . No podem estar satisfets de la
situació actual, però sense cap mena de dubte hem avançat força, en la bona
direcció . El temps i l’acció constant ho demostrarà.
FESTA MAJOR BORREDÀ - 2014
Dissabte 09 d’agost
Torneig 12 hores de Futbol Sala a Borredà. Premi de 500€ per al primer classificat.
A continuació festa amb XAVI PASQUINA + dj FEM FESTA fins que surti el sol ! (Organitzat per l’Associació Borredà de Festa). Tel. de contacte per inscripcions 628909503.
Divendres 15 d’Agost
11:00 hores Missa solemne cantada per la coral de Borredà
12:00 hores Concert a càrrec de la Coral de Borredà
12:00 hores Ballets a càrrec de l’Esbart de Borredà
21:00 hores Format JAZZ “” (Desgustació de Formatges (organitzat per la Berguedana del Jazz, Ajuntament de Borredà i Formatges Bauma)
A continuació comença la Festa Major de Borredà
2014 (organitzada per l’Associació Borredà de Festa, amb col·laboració de
l’Ajuntament)
23:30 hores Los Tumbaos acabant amb DJ Xitus
Disasbte 16 d’agost
10:00 hores 20 è Campionat Tenis taula
12:00 hores Mainada Grup Cap i cua i explicació de comptes pels petits
17:00 hores Exposixió d’andròmines i Baixada d’andròmines
18:00 hores Inaguració de l’exposició-concurs de Rams de Flors
20:00 hores Taller de Dimonis
21:00 hores 19 è Correfoc amb la Colla dels Dimonis Socarrimats de Borredà
24:00 hores Miquel del Roig
02:00 hores Kayo Malayo seguit del DJ....
Diumenge 17 d’agost
12:00 hores Geganters i Capgrossos
18:00 hores Inauguració del l¡exposició del Concurs de Rams de Flors, al Centre Cívic
19:00 hores Sardanes Prinicpal de Berga
22:00 hores Havaneres Grup REMS , es farà cremat a la mitja part
24:00 hores Ball amb el Grup Sol de Nit
Dilluns 18 d’agost
11:00 hores Taller de xapes i jocs dirigits pels petits i triesport
17:00 hores Concurs de Botifarra
17:00 hores Jocs populars per nens i no tant nens
21:00 hores 4er Sopar Popular a la Plaça , amb l’humorista SELVIN 22:30
24:00 hores Caminada solidaria Nocturna i refrigeri a l’arribada (organitza Borredà SMOU),
Dimarts 19 d’agost
11:00 hores Triatló
16:00 hores Dominó a la plaça per tothom
23:30 hores Ball
a la plaça amb el Grup Axis , i acte seguit per tancar la Festa Major
02:00 hores Los Pachucos (entre el grup Axis o l’Orquestra de la mitjanit es repartirà xocolata desfeta i coca per tothom)
03:30 hores Mon DJ (Disco VIG)
Hi haurà rifes amb productes de la terra, i altres sorpreses
Monday, August 11, 2014
L'AIMS, UN BON INVENT- art. Nació Digital Solsona
L’AIMS, UN BON INVENT
Pels de fora de la comarca del Solsonès, explico que AIMS vol dir ACADÈMIA
INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SOLSONA, i demostra que fins i tot en una capital
petita de comarca és poden organitzar esdeveniments propis d’una gran ciutat.
Del 6 al 17 d’agost es concentren a la capital, alumnes de música de tot el
món, i quan dic de tot el món vull dir que realment venen de Xina, Austràlia,
EUA , Japó ( amb una nombrosa representació), i un llarg etcètera d’una vintena
de nacionalitats, per estudiar, millorar i ampliar els seus estudis musicals
amb un selecte grup de professors.
Quedi clar que no hi tinc cap mena de
vinculació sinó és d’haver estat ahir un dels entusiastes admiradors del
concert donat en el Santuari del Miracle. Una hora intensa de música de molt alt
nivell , a càrrec d’alumnes que tancant els ulls, podrien passar per grans
professionals, malgrat la jove edat de la majoria d’ells. Bé, de fet de tots
ells i elles ( sempre més nombrosa la representació femenina que la masculina).
Espero repetir experiència en el concert de Cardona, o en algun altre de
Solsona. Val la pena, i qui llegeixi aquest escrit que miri calendari perquè
fins el dia 17 tenen una desena de concerts disponibles.
He seguit l’evolució d’aquesta experiència, i
francament espero i desitjo no la deixin perdre tots els ajuntaments i entitats
que hi participen. Normalment quan parlem d’escoles, seminaris, tallers
musicals d’alt nivell, els associem a grans ciutats, amb grans conservatoris,
teatres, auditoris, etc, i no ens imaginem les possibilitats de tenir-ho molt a
prop nostre, a l’interior del país, en una petita comarca com el Solsonès, tot
i que els concerts que donen professors i alumnes trenquen les fronteres
comarcals per anar cap el Berguedà i el Bages.
La crisis està fent estralls en els estudis
musicals, com en altres àmbits de la vida cultural del nostre país. Moltes
escoles de música estan en perill de desaparició per falta d’aportacions de la
Generalitat o dels propis ajuntaments que es troben no solament amb problemes
econòmics, sinó també competencials. La nova Llei estatal coneguda per ARSAL no
permet als ajuntaments finançar serveis que no li siguin propis, i posa en
perill les aportacions dutes fins ara, de manera que les matrícules i quotes
s’haurien d’apujar fins extrems impossibles d’assumir per part dels pares i
alumnes.
Estem, doncs, davant una situació molt
problemàtica de la qual hem de poder sortir salvant els mobles. Tenir música a
l’escola és fonamental per a tots els alumnes, en general, però disposar de
mitjans suficients per tenir estudis musicals a tots els grans pobles i
ciutats, essencial per posar a l’abast dels alumnes el poder aprendre a tocar
un instrument.
Solsona és una ciutat amb una gran tradició
musical i popular. Aquesta Acadèmia demostra l’ambició en convertir-se per uns
dies, en una escola mundial, i disposar d’estudis musicals tot l’any facilita
l’entrada de noves fornades de músics, de tots els àmbits i estils, en el món
associatiu, cultural , de lleure i convertir-lo en una professió. Les festes,
sense el seu component musical serien radicalment diferents, i poder-les
organitzar amb mitjans propis, essencial per garantir la seva supervivència.
Ànims, doncs, i felicitats als organitzadors,
i a tots els impulsors i col·laboradors perquè val la pena comprovar el grau
d’excel·lència a la que arriben, joves talents que tenen Solsona com a punt de
referència.
Sunday, August 10, 2014
UN DANY IMMENS- art. Regió 7
UN DANY IMMENS.
Aquest serà un any recordat en el nostre
calendari col·lectiu per múltiples raons, a les quals s’hi ha afegit una de ben
especial i inesperada com ha estat la confessió del president Pujol, i tot el
que significa de judici a una etapa essencial de la nostra existència col·lectiva.
Res serà igual a partir d’ara, i tot just comencem a veure’n les conseqüències.
Que ningú cregui en un fenomen passatger, des d’ara assistirem a revelacions,
investigacions i constants informacions verídiques o no , sobre un període de
la nostra història que no havia estat sotmès a l’autocrítica .
Ens hem acostumat, més ben dit, ens han
acostumat a pensar i creure en la bona fe i la bona actuació pròpia, i a penjar
la mala fe i les males intencions, com procedents del govern central, del que
anomenem el Madrid – polític. L’ús i abús de l’enemic exterior, és inherent als
partits nacionalistes, i facilita enormement la justificació dels errors
propis, els fracassos i fins i tot les males pràctiques. De tot hem vist en el
nostre país, i no és de rebut que ara molts es considerin enganyats o sorpresos
per unes informacions que, amb més o menys detalls, tots coneixíem. En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut llegir reaccions d’actuals i antics
dirigents de CiU que semblaven ignorar les coses que passaven. Potser en part,
sí, però en línies generals el que està sortint en els mitjans de comunicació
era força evident i conegut en petit país com el nostre.
I tot just comença el judici a tota aquella
etapa fins arribar al present més recent. El dany que provocarà serà immens.
Durant molts anys, ni els mitjans de comunicació públics, fèrriament sotmesos
al control i censura del govern, ni la majoria de mitjans privats, generosament
subvencionats per la Generalitat, admetien informacions sobre fets que succeïen
en el país i en el govern. Era inútil aportar informació de males pràctiques,
perquè no tocava parlar d’aquests temes. Eren immediatament rebutjats els temes
més delicats , més lligats a tripijocs impropis d’un govern rigorós. Tots els
qui hem estat durant anys en el Parlament i actuant en el territori, hem tingut
aquestes experiències, i quan ja donàvem per amortitzat aquest període i aquest
estat de coses, apareixen unes declaracions que avalen aquells fets.
He de dir que personalment estic trist,
decebut i preocupat per l’immens dany que les revelacions que ja tenim, però
sobretot tindrem, causaran sobre tota la societat catalana, i l’espanyola, i
sobre tots els que ens dediquem a la política amb ànim solidari , constructiu i
honest. No crec en les casualitats, ja ho vaig dir la setmana passada, però ara
i aquí que ningú cregui que el procés sobiranista no en patirà greus
conseqüències. Les tindrà, i molt importants, perquè tot el que sabem i sabrem,
atacarà l’ànim col·lectiu, la moral col·lectiva, i deixarà una empremta durant
molts i molts anys.
Les revelacions del president Pujol d’una
suposada herència externa és el menys important dels fets, és una anècdota al
costat del que sabem i sabrem de les maneres de fer i actuar de tot un “règim”.
Apareixeran les connexions de consellers actuals i passats, de la primera i
segona línia de tots els governs , en les males pràctiques...un degotall de
noticies i realitats, incompatibles amb un país que volia donar lliçons a la
resta d’Espanya i del món. Es molt dur veure derrotat un president contra el
qual varem lluitar, en tant que adversari polític, i comprovar que no l’hem
vençut en justa lid sinó s’ha auto derrotat i auto destruït al final de la seva
vida. I no menys indignant és veure com el seu partit, el seu entorn immediat,
el rebutja i l’aparta, volent fer veure que no és dels seus. Creure que la
paraula màgica de “refundació” esborra el passat, perdona els fets i fa oblidar
la realitat és fugir d’aquest món. Ara sortiran fets, actuacions i maneres
d’actuar que molts ja havíem denunciat i havien estat considerades invencions
de l’oposició . Comença un judici públic ,sense garanties, de tota l’etapa
fonamental de la nostra vida col·lectiva. Un trist final pel que havia de ser
un model d’existència.
Thursday, August 07, 2014
EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS - Art. Nació Digital
EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS.
He seguit amb interès en aquestes mateixes
pàgines de Nació Digital, el debat sobre horaris de tancament de festes a
l’aire lliure, a la ciutat de Solsona. De fet , aquest és un debat que tenim en
tots els pobles i ciutats quan s’acosta la Festa Major, la revetlla de Sant
Joan, ... o qualsevol altre motiu de celebració a l’aire lliure.
No és gens fàcil compaginar el descans dels
veïns més propers a l’espai de la festa, amb el desig de la gent, i molt
especialment del jovent d’acabar ben entrada la matinada. Més ben dit, en la
majoria de peticions, el que es pretén és tancar quan ja despunta el dia i
permet o bé anar a dormir, o anar a esmorzar en els primers bars que obren al
matí.
Així estan les coses i han canviat molt els
horaris de festa, en els darrers 30 anys. Per experiència pròpia, com
coordinador de festes durant una colla d’anys , 20 anys enrere era habitual fer
ball de tarda i ball de nit, amb el mateix conjunt o orquestra, i a la 1 de la
nit es considerava una hora adient per tancar i anar a dormir. Poc a poc, la
pressió per acabar més tard a la nit, va motivar carregar-se el ball de tarda,
i son ben pocs els pobles que tenen una doble sessió de ball , el mateix dia.
L’habitual en molts pobles és començar tard
per poder acabar molt tard, o molt d’hora de matinada, segons com ens ho mirem.
La imatge de veure jovent voltant pel poble quan els primers treballadors van a
la feina o la gent va a comprar el pa, és molt habitual. Sinó tots els dies de
la Festa Major , sí almenys un dels dies. El més dedicat als joves. Pel que
veig és el que s’ha acordat a Solsona, per unanimitat del Consistori. Ha estat
encertat l’acord perquè difícilment una ciutat pot anar a contra corrent del
que passa en altres ciutats o pobles veïns. I tancar a 2/4 de 5 ja és una hora
més que raonable per haver pogut gaudir de la festa.
El problema d’aquestes excepcions és si es
volen anar ampliant a d’altres moments i altres festes del municipi, de manera
que el que era un fet excepcional, esdevingui habitual. No és fàcil congelar
les decisions i aguantar la pressió d’obrir més i més l’excepcionalitat. En
municipis d’arquitectura densa com la de Solsona, o molts altres municipis amb
nuclis molt poblats, costa de poder compaginar el desig de descans dels veïns
amb la del jovent que vol gaudir de la festa i trencar amb els horaris
tradicionals. Si les celebracions es podessin portar a un descampat, fora del
nucli urbà, el tema d’horaris seria fàcil de modificar, però les normatives
generals i les ordenances municipals, posen uns límits lògics a totes les
activitats.
I tothom ha de tenir present que on acaben els
nostres drets, comencen els dels altres, i tots han de poder ser igualment
defensats i protegits. A més una nit de mal dormir, és suportable i acceptable,
en pro d’una festa. La tolerància ha de ser prou flexible i àmplia com per fer
compatible , festa i descans. Es el que procurem gestionar els alcaldes i
consistoris, en general. Tenim un país molt afeccionat al soroll, i unes cases
no prou ben protegides i insonoritzades. D’aquí l’especial compliment de les
normatives perquè en cas de denúncia, tindrà raó qui tingui la normativa de la
seva banda, i no s’hi val la tolerància si no ve recolzada per la legislació
vigent, o per un acord de Ple com es va prendre a Solsona. Les coses s’han de
fer bé per les dues bandes i arribar a un consens és la millor de les
solucions.
Monday, August 04, 2014
UN TRIST FINAL - art. Nació Digital Solsona
UN TRIST FINAL.
Res feia preveure
aquest trist final en la biografia del president Pujol, després de més de mitja
vida al front de la principal institució del país i d’haver creat un autèntic “règim”
autocràtic, preparat per ser traspassat a un dels seus fills, una vegada
esgotat l’interregne que suposava Artur Mas. Al final, ha estat el propi Pujol
, el destructor del seu propi mite i deixa a propis i estranys amb una sensació
molt complicada de descriure. En el meu cas es barregen la tristesa, amb la
decepció i la indignació, per quan ara sortiran totes les batalles que varem lliurar
i no varem saber o poder vèncer. No ha estat derrotat ni destruït pels
adversaris, sinó per ell mateix. Trist destí per qui volia passar a la història
com un gran pare de la pàtria.
La meva indignació
prové de la sobtada reacció de prohoms de Convergència, fent cara de sorpresos,
davant noticies que tots coneixíem de 20 o 30 anys enrere. Una mica de serietat
i honestedat a tants i tants alts càrrecs i càrrecs mitjans de CiU que veien,
acceptaven i molts participaven de tripijocs , incompatibles amb una
administració pública. L’amiguisme, el sectarisme, l’ús i abús del poder han
estat habituals en aquesta llarga etapa, batejada ja com de “pujolisme”.
Desmarcar-se ara de tot el que ha passat en el nostre país, és inacceptable i
ara veurem l’autèntica cara d’una manera de governar. No em fa feliç, en
absolut. Durant anys , molts anys de treball parlamentari, varem presentar
centenars d’iniciatives parlamentàries en representació del PSC, i en moltes d’elles
denunciàvem actuacions irregulars, poc transparents, poc curoses en una
administració pública, i obteníem el silenci, el sarcasme o fins i tot l’acusació
d’antipatriotes, per posar en dubte actuacions del govern de Catalunya.
La confessió de
Pujol, no és tant greu, com tot el que ara desencadenarà. S’ha obert la veda a
informar i documentar el pujolisme, en els apartats més crus i descarnats. Tot
allò que durant anys ningú s’atrevia a explicar, ara apareixerà en grans titulars,
en mitjans de comunicació que quan ho varen tenir a les mans, per primera
vegada no varen ser valents per publicar-ho o no els interessava, per por a
perdre subvencions , ajudes i prebendes de la pròpia Generalitat. El mateix
veurem per part de persones i col·lectius que ara s’atreviran a dir, el que
abans callaven covardament.
Recordo els anys de
diputat, i recordo multitud d’expedients, projectes i iniciatives del govern,
amb greus dubtes sobre la tramitació, adjudicació i execució. Recordo les
peticions d’aclariments, constantment desateses, o les preguntes contestades
amb evasives quan no amb improperis. Recordo els combats dialèctics amb
Consellers i Directors Generals, reiterant peticions que mai eren ateses...ara,
s’ha obert la caixa dels trons. Aquell règim ja no existeix i ara hi ha carta
blanca per destruir una imatge, una figura del passat recent, amb la qual ningú
vol tenir-hi res a veure. On son els Consellers, Directors Generals, presidents
d’organismes i empreses que varen sucumbir a les pressions, peticions o
comissions dels intermediaris? Que el nou coordinador Josep Rull proclami la
refundació de CDC, no implica esborrar el passat. El passat sempre torna i ara
ho farà amb una virulència mai vista ni imaginada. Un pèssim moment, un dany
irreparable a la moral col·lectiva de Catalunya. Una necessitat d’aclarir i
destriar els protagonistes, per acció o omissió de tot el que aquests dies va
apareixent.
Feia falta un
exercici d’autocrítica de tota aquesta etapa democràtica. Ens hem cregut moltes
històries que no tenien base real, i molts dels mals, adjudicats als adversaris
del govern de torn, o directament procedents del govern central, ens feien
creure de la correcció de la gestió pública catalana. Molts sabíem que no era
així, i hagués estat molt millor reflexionar, debatre i emetre judici, en un
ambient de calma i serenitat. Ara això ja no és possible. Ara farem i ens faran
la crítica en base a informacions verídiques, en molts casos, inventades en
altres i presumptes, en darrer terme, però d’un judici portat així mai en pot
sortir un benefici per la col·lectivitat. Els desperfectes seran quantiosos i
duradors per tota la societat catalana.
Saturday, August 02, 2014
CASUALITATS O CAUSALITATS ? - art. Regió 7
CASUALITATS O CAUSALITATS ?
Els països amb una forta empremta de la
religió luterana, anglicana o calvinista, tenen en la mentida o la falsedat, un
dels pitjors comportaments d’una persona. Ho hem vist en el passat amb el
president Nixon, més recentment amb Clinton, o amb les dimissions d’importants
càrrecs públics al Regne Unit o Alemanya, pel simple fet d’haver copiat part
d’una tesis doctoral, o per currículums no prou verídics. En aquelles latituds
consideren causa de gran desprestigi falsejar la realitat o mentir, per quan
qui ho fa una vegada, ho pot repetir en altres ocasions i destrossar la seva
credibilitat i la de tot el sistema. La reacció que s’imposa és immediata ,
contundent i sense retorn.
Aquí, per contra, es considera una mena de
pecat venial, que amb una simple confessió pública o semi pública, pot ser
perdonada. Fins ara, així ha estat, però el grau de rigorositat ha anat
creixent, i amb la crisis tot està canviant i moltes de les antigues faltes,
han esdevingut delictes, impossibles de passar desapercebudes i no comportar
els càstigs corresponents.
Des de fa mesos assistim a canvis molt
rellevants en tots els ordres de la vida privada i especialment de la pública.
La crisis global, notablement dura en el nostre país, ha fet prendre decisions
impensables anys enrere, i de la mà del PP a Madrid , han cregut arribat el
moment de tirar per camins molt perillosos de cara el present i el futur
immediat. Ho veiem en la retallada de drets, de prestacions socials, de
modificacions de lleis fonamentals, de recentralitzacions, etc. I a nivell de
Catalunya, en aquest marc general ja molt complicat, s’ha endegat el anomenat
procés pel dret a decidir, amb una rapidesa i una planificació impossibles de
digerir per la majoria de les forces polítiques tradicionals. Les convulsions i
destrosses son evidents en la majoria de partits, i encara no les hem vist
totes.
La casualitat, en el temps, ha portat les
declaracions del president Pujol. Unes declaracions impensables i inimaginables
en l’actual moment que destrossen no solament la seva imatge, sinó la del seu
partit, i en bona part la del país. I la casualitat, realment podem parlar de
casualitat ? A pocs dies de l’entrevista Rajoy – Mas, en el dia del relleu del
segon càrrec en importància de Convergència, en ple debat sobre el camí a
seguir....No crec en les casualitats, i menys en política d’alt nivell. Des de
fa mesos veiem canvis notables, en múltiples àmbits , com si seguissin un guió
de la mà de poder desconeguts. El relleu del Rei, però abans la substitució
d’importants directors de diaris i mitjans de comunicació, canvis en el
posicionament dels principals estats europeus, respecte el procés sobiranista,
presentació balances fiscals, iniciatives judicials en temes molt delicats(
imputació d’Oriol Pujol, relleu previst al president Mas), retirada estratègica
de Durant Lleida, etc, donen la impressió de no ser productes de la casualitat,
sinó de causalitat del moment.
En un país petit com el nostre, em refereixo a
Catalunya, tothom es coneix i tothom té informació que guarda, a falta de
proves, o per un moment determinat. Quina casualitat l’explosió de tot el
sistema d’actuació pujolista,ara i aquí ¡¡¡ Des de quan la informació apareguda
estava en mans estranyes? Quin ús n’han fet en el passat ? Ha servit per alguns
dels moviments, decisions i pactes entre governs ? Es inquietant fer algunes
preguntes, com inquietant és veure l’ús i abús del poder en el passat i present
recent. I no ho hem vist tot, algú mou uns fils invisibles, amb la intenció de
fer trontollar tot el sistema actual. I si el procés sobiranista ha marcat
fortament el PSC, ara ja hi tenim CiU
que parla de refundació, i ben aviat li arribarà el torn a ERC quan s’apropi la
data de la consulta i no pugui garantir la seva celebració. Com entomarà la
direcció i les bases, el camí a seguir ? Massa casualitats juntes, que fan
pensar en una causalitat clara en cada pas donat. El repte ha estat tant gran i
tant poc valorat i sospesat que ha fet moure peces, en diferents direccions ,
portades per mans poderoses . El repte és tant gran que ha tirat per terra
imatges sagrades, sense embuts i sense contemplacions. En veurem moltes més en
els propers dies i setmanes.