Thursday, August 28, 2014
SANTI VILA, UN CONSELLER SORPRENENT.
SANTI VILA, UN
CONSELLER SORPRENENT.
No coneixia la
trajectòria anterior de l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, però
en les reunions tingudes amb ell, m’ha produït una bona impressió, pel que té
de dialogant, pràctic i resolutiu. El fet d’haver passat per un alcaldia sempre
afavoreix la comprensió dels temes i fugir d’actituds prepotents i poc
pràctiques.
Avui parlo d’ell
perquè suposo que la majoria de lectors haureu escoltat les declaracions fetes
ahir , respecte el posicionament que un govern responsable ha de tenir enfront
les decisions del Tribunal Constitucional. No tindrien res d’excepcionals sinó
contradiguessin altres declaracions d’alts responsables del govern , del partit
i dels seus socis d’ERC. Simplement ha recordat el paper d’àrbitre del TC i la
necessitat, de fet obligatorietat d’acatar les seves decisions. Res d’extraordinari
en un sistema democràtic. Però sentir-ho per boca d’un Conseller del propi
Govern Mas que fa equilibris constants, declaracions contradictòries,
posicionaments equidistants i altres virgueríes, sorprèn , en aquest cas
gratament.
I és que els dies
van passant i la indefinició sobre un tema tant fonamental no és de rebut en un
govern responsable. Sortir de la legalitat és impensable perquè suposa des
legitimar el procés i donar una imatge inimaginable a nivell intern i extern.
Hem de pensar que Santi Vila parla per boca seva i de molts altres dirigents i
votants de CiU. Va en la bona direcció i pot permetre arribar a un objectiu
diferent, però factible, del nou encaix que Catalunya ha de tenir dintre d’Espanya.
Dintre de poc es
produirà un nou fet molt rellevant com la reunió entre el president Mas i el
nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez. Molta gent, té interès en
mostrar un PSOE instal·lat en el centralisme i la manca de voluntat de canviar
la situació catalana. S’equivoquen, o almenys d’aquesta reunió n’ha de sortir
la convicció per tots els catalans, i per tots els espanyols de que el PSOE ha
canviat de posició. Que l’aposta federal no és una estratègia per sortir del
pas, sense voluntat o possibilitats de ser duta a terme, sinó una aposta seria
i factible.
No pot ser que les
mobilitzacions, les accions i actuacions de centenars de milers de persones,
però també els moviments interns dels partits, i amb ells el PSC no tinguin el
premi d’atendre les reivindicacions que son justes. Catalunya ha estat
maltractada, incompresa i feta servir per batalles entre territoris, d’una
manera sectària i incomprensible per part de governs irresponsables. Es cert
que també a Catalunya hem tingut actituds poc intel·ligents o clarament
provocatives, envers Espanya , en un ambient de crispació i exaltació de diferències
que podien ser resoltes d’una manera ràpida i intel·ligent.
La realitat és que
ara i aquí toca emprendre canvis substancials per resoldre el conflicte. I els
catalans han de veure que el maltractament de paraula i obra passa a la
història, i s’emprenen canvis per evitar repetir-los. El blindatge dels temes
més nacionals és indispensable, per foragitar actuacions com les del Ministre
Wert, o d’altres . La llengua i la cultura son les ànimes d’un poble, i la
educació en el que toca aquestes dues essències, i finalment acabar amb l’etern
problema d’un injust finançament, acotant la solidaritat, de forma similar a
com la té Alemanya.
Escoltar Santi
Vila, suposa fer viable una entesa entre les dues realitats. Parla un
llenguatge similar a Miquel Iceta, i francament si ERC vol trencar amb el
govern i anar pel pedregar, seria hora que el PSC garantís la governabilitat
del país durant un temps prudencial fins la convocatòria de noves eleccions.
Els 50 diputats de CiU , més els 20 del PSC ( o els 19 si com tot sembla J.I
Elena se’n va , sense deixar l’escó) garanteixen els 68 diputats que donen
majoria absoluta com per poder tenir estabilitat parlamentària. El moment és
dur i delicat, i s’ha d’aplicar el principi de a “grans mals, grans remeis”, i
dedicar-nos a resoldre els temes urgents, prioritaris i essencials dels
catalans.