Joan Roma

INVERSIÓ EN MONUMENTS.

Celebro la bona notícia de la propera restauració del Monestir de Serrateix, a càrrec de l’1% cultural que les obres públiques han de destinar al territori on s’executen. Aquesta és una norma que les administracions s’han saltat moltes vegades, tot i les reiterades queixes, denúncies i peticions. Es a dir, pels qui desconeixen de què va la cosa, quan una administració emprèn una gran obra, l’1% del seu import s’ha de destinar a la restauració, millora o protecció d’un bé cultural del territori. Hi ha qui entén ,del territori on es fa aquesta obra, i altres entenen que pot anar a qualsevol lloc del país. Aquest debat l’hem tingut mantes vegades amb resultats diversos.

Però, tornant al tema. El Monestir de Serrateix bé val destinar-hi esforços i diners perquè és d’autèntica primera divisió. I en matèria de restauració no hem de parlar mai de “gastar” diner, sinó d’invertir. Es una de les millors inversions que podem fer de cara a preservar el nostre llegat històric, però al mateix temps , treure’n un gran profit cultural i econòmic. Així ho ha entès la Diputació de Barcelona, al llarg dels darrers 90 anys en que el Servei de Protecció del Patrimoni Local , ha estat capdavanter a nivell de país, en matèria de preservació i protecció d’innumerables monuments de tota mena: esglésies, palaus,castells, ponts ...

Ara i aquí, el resultat el tenim a la vista, i el podem comptar amb milers de visites cada any, sigui a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç del Rus....El mateix ha fet la Generalitat, si bé queda pendent poder organitzar un servei d’obertura, i guiatge similar al que té establert la Diputació. Si invertim diner públic, és lògic que tothom se’n pugui beneficiar, podent-los visitar.

Queda encara molt per fer. Per sort tenim una comarca plena d’edificis singulars, representatius de tots els estils, i tots els temps, que necessiten ser protegits i restaurats. Hem de reconèixer que s’ha avançat molt en la sensibilització de la qüestió i s’han endegat molts projectes, públics i privats, encaminats a preservar aquest llegat.

I és que tenir en el municipi, diversos elements arquitectònics, és la millor excusa per ser visitat, quedar-s’hi i passar-hi uns dies. Son, doncs,elements culturals, però amb premi econòmic. La despesa realitzada retorna per altres vies i camins.

La crisis també ha colpejat durament les partides destinades a la restauració i son moltes les que han quedat encallades, o esperen millors temps. A nivell de PSC s’ha fet un llistat de compromisos presos per la Generalitat que han quedat congelats. Som conscients de les dificultats i les prioritats, però en alguns casos, esperar massa pot significar perdre un monument, i aquí és quan convé demanar prioritat absoluta. El pas del temps, la climatologia, i en alguns casos, el vandalisme poden tirar per terra elements importants del nostre passat més llunyà.

Finalment voldria demanar amplitud de mires i d’actuació fugint de la prioritat única que s’havia donat en el passat, a l’art romànic. Tot i ser molt rellevant i fonamental, també tenim moltes altres mostres d’altres èpoques i estils que convé preservar per mostrar la varietat, riquesa i diversitat dels nostres avantpassats. I siguem exigents en el destí de l’1% cultural. Puix que existeix com a norma, fem-la complir.