Sunday, August 10, 2014
UN DANY IMMENS- art. Regió 7
UN DANY IMMENS.
Aquest serà un any recordat en el nostre
calendari col·lectiu per múltiples raons, a les quals s’hi ha afegit una de ben
especial i inesperada com ha estat la confessió del president Pujol, i tot el
que significa de judici a una etapa essencial de la nostra existència col·lectiva.
Res serà igual a partir d’ara, i tot just comencem a veure’n les conseqüències.
Que ningú cregui en un fenomen passatger, des d’ara assistirem a revelacions,
investigacions i constants informacions verídiques o no , sobre un període de
la nostra història que no havia estat sotmès a l’autocrítica .
Ens hem acostumat, més ben dit, ens han
acostumat a pensar i creure en la bona fe i la bona actuació pròpia, i a penjar
la mala fe i les males intencions, com procedents del govern central, del que
anomenem el Madrid – polític. L’ús i abús de l’enemic exterior, és inherent als
partits nacionalistes, i facilita enormement la justificació dels errors
propis, els fracassos i fins i tot les males pràctiques. De tot hem vist en el
nostre país, i no és de rebut que ara molts es considerin enganyats o sorpresos
per unes informacions que, amb més o menys detalls, tots coneixíem. En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut llegir reaccions d’actuals i antics
dirigents de CiU que semblaven ignorar les coses que passaven. Potser en part,
sí, però en línies generals el que està sortint en els mitjans de comunicació
era força evident i conegut en petit país com el nostre.
I tot just comença el judici a tota aquella
etapa fins arribar al present més recent. El dany que provocarà serà immens.
Durant molts anys, ni els mitjans de comunicació públics, fèrriament sotmesos
al control i censura del govern, ni la majoria de mitjans privats, generosament
subvencionats per la Generalitat, admetien informacions sobre fets que succeïen
en el país i en el govern. Era inútil aportar informació de males pràctiques,
perquè no tocava parlar d’aquests temes. Eren immediatament rebutjats els temes
més delicats , més lligats a tripijocs impropis d’un govern rigorós. Tots els
qui hem estat durant anys en el Parlament i actuant en el territori, hem tingut
aquestes experiències, i quan ja donàvem per amortitzat aquest període i aquest
estat de coses, apareixen unes declaracions que avalen aquells fets.
He de dir que personalment estic trist,
decebut i preocupat per l’immens dany que les revelacions que ja tenim, però
sobretot tindrem, causaran sobre tota la societat catalana, i l’espanyola, i
sobre tots els que ens dediquem a la política amb ànim solidari , constructiu i
honest. No crec en les casualitats, ja ho vaig dir la setmana passada, però ara
i aquí que ningú cregui que el procés sobiranista no en patirà greus
conseqüències. Les tindrà, i molt importants, perquè tot el que sabem i sabrem,
atacarà l’ànim col·lectiu, la moral col·lectiva, i deixarà una empremta durant
molts i molts anys.
Les revelacions del president Pujol d’una
suposada herència externa és el menys important dels fets, és una anècdota al
costat del que sabem i sabrem de les maneres de fer i actuar de tot un “règim”.
Apareixeran les connexions de consellers actuals i passats, de la primera i
segona línia de tots els governs , en les males pràctiques...un degotall de
noticies i realitats, incompatibles amb un país que volia donar lliçons a la
resta d’Espanya i del món. Es molt dur veure derrotat un president contra el
qual varem lluitar, en tant que adversari polític, i comprovar que no l’hem
vençut en justa lid sinó s’ha auto derrotat i auto destruït al final de la seva
vida. I no menys indignant és veure com el seu partit, el seu entorn immediat,
el rebutja i l’aparta, volent fer veure que no és dels seus. Creure que la
paraula màgica de “refundació” esborra el passat, perdona els fets i fa oblidar
la realitat és fugir d’aquest món. Ara sortiran fets, actuacions i maneres
d’actuar que molts ja havíem denunciat i havien estat considerades invencions
de l’oposició . Comença un judici públic ,sense garanties, de tota l’etapa
fonamental de la nostra vida col·lectiva. Un trist final pel que havia de ser
un model d’existència.
# posted by joanroma @ 1:24 AM 
