Monday, August 25, 2014
GALA, LA GATETA ABANDONADA - art. La Rella
GALA, LA GATETA ABANDONADA.
Fa uns 15 dies, un cotxe va parar a peu de
carretera de Ripoll a Berga, en el terme municipal de Les Llosses, en un punt
on hi ha un contenidor de deixalles, amb l’aparença de tirar-hi una bossa
d’escombraries. Així ho va pensar la iaia de la casa que anava a recollir el
ramat d’ovelles. La seva sorpresa va ser a l’arribar-hi i veure que la gent del
cotxe havia deixat una gateta d’uns 3 mesos, amb un grapadet de pinso al terra,
per evitar els seguís quan emprenguessis la marxa.
La iaia va recollir la gateta i se l’emportà a
casa, tot reflexionant què fer-ne i com podia haver-hi en el món gent tant
insensible que abandonés una criatura tant indefensa, que poc hagués durat si
ella no l’hagués trobat i recollit. El seu destí era morir aixafada per un
cotxe, o menjada per qualsevol de les bestioles que viuen en els nostres
boscos, sola , indefensa i amb una por terrible.
En una casa de pagès sempre pot haver-hi una
criatura més,però si coincideix en que els gats de la casa son adults,
acostumats a sortir, entrar i buscar-se la vida, es fa difícil pensar en un bon
encaix per un de tant petit i indefens. I si a més les nenes de la casa fa pocs
mesos varen acollir un cadell de gos que va creixent a bon ritme, la
convivència esdevindria complicada. La solució, doncs, passava per buscar un
adoptant immediat. I em va tocar a mi. L’excel·lent relació meva amb la casa i
amb les nenes, les va portar a trucar-me i demanar-me l’adopció. La sorpresa va
ser gran, inimaginable i necessitada d’una breu reflexió, almenys d’una nit.
Bé, doncs, tinc ja la gateta Gala a casa. El nom li varen donar elles mateixes
i em va semblar molt adequat. Vaig anar a comprar un kit d’emergències per
tenir un gat a casa, i ja la tinc ben instal·lada, i salvada de l’abandonament
dels seus antics propietaris.
He fet aquesta llarga introducció per cridar
l’atenció a la gent que compra animals o li regalen, sense reflexionar sobre la
responsabilitat que adquireixen. En els meus anys de Diputat al Parlament vaig
formar part de la Comissió d’Agricultura i vaig ser ponent de la Llei de
Protecció dels animals, de manera que em vaig informar i he seguit estant al
dia del drama dels abandonaments. A Catalunya es calculen en uns 60.000 els
abandonaments de gossos i gats, cada any. I uns 300.000 a tot Espanya. Es
impossible calcular o saber els altres abandonaments d’animals diversos com :
serps, tortugues, granotes,cocodrils, peixos, cargols exòtics,etc, etc perquè
quedaríem bocabadats de saber què té la gent a casa seva, de manera anònima i
moltes vegades, clandestina.
En la Llei de Protecció varem establir la
prohibició de sacrificar els animals abandonats i recollits a les gosseres
municipals o privades. Aquest punt el varem discutir durant moltes sessions,
perquè alguns no estàvem segurs de fer el més correcte, tot i la pena que
suposa el seu exercici. Els partidaris de la prohibició confiaven en que el
ritme d’adopcions seria prou gran com per evitar l’acumulació d’animals,altres
no érem tant optimistes. La realitat, ens porta a tenir les gosseres col·lapsades,
amb animals en espais saturats, sense poder sortir si voluntaris no van a
passejar-los i amb un cost d’uns 3 euros per dia, en plena crisis. En el
conjunt de Catalunya deu haver-hi uns 100.000 animals. Es fàcil calcular
l’enorme cost de manteniment, d’espai i d’intendència que aixó suposa. Un cost
insostenible quan tenim urgències per les persones. Pertoca, doncs, fer una
crida a la responsabilitat de tots els propietaris, criadors, pares i infants,
de que tenir un animal suposa canviar de vida i adaptar-la a la nova criatura.
Pensar-hi molt abans de donar el pas, i ser molt conseqüent. I a nivell
general, castigar durament el comportament incívic dels qui abandonen els
animals ,en comptes d’entregar-los a les protectores. I quan vulguem tenir-ne
un , primer pensem en una adopció, i en segon lloc, en una compra. La mesura
d’una civilització és calcula en com tractem les persones , i en segon lloc com
tenim cura dels animals, domèstics o no.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà (
Berguedà)