Saturday, August 16, 2014
A DESTEMPS, art. REgió 7
A DESTEMPS.
Un govern ha de tenir com a prioritat actuar
en el moment oportú per cada problema que es presenta, i tant negatiu pot ser
no actuar, com fer-ho malament o a destemps. I tampoc deixar-se emportar per
l’oportunisme, el sectarisme o la nostàlgia del temps passat. Una mica de tot
plegat hi va haver en la organització territorial de Catalunya, per alguns
batejada com a divisió territorial, recuperant un treball del geògraf Pau Vila,
mitificat fins extrems exagerats i que era difícil de traslladar i justificar en
el moment actual.
Pau Vila va fer un bon treball, en una
realitat totalment diferent de la nostra, i d’aquí la crítica. Organitzar
Catalunya en 38 comarques era raonable, en aquells temps , però no a dia
d’avui. De fet, vint-i-cinc anys enrere es va acordar passar a 41 i ara es
donen compte de que el Moianès i el Lluçanès també tenen justificació de
ser-ne, en un moment en que es volen suprimir els consells comarcals i
adaptar-los a les necessitats actuals. La imprevisió i la improvisació continua
sent norma de la casa, i ja seria hora de fer plantejaments radicals per
modificar les estructures territorials.
D’entrada ens podríem plantejar la supressió
de tots els consells comarcals, i facilitar la creació de mancomunitats de
municipis, en funció de les necessitats i propostes dels ajuntaments, trencant
fronteres “comarcals”. Hem de ser pràctics, austers i bons gestors, i les
mancomunitats donen resposta a compartir serveis i reduir despeses. Tampoc
tenen raó de ser les vegueries o regions, perquè arriben a “destemps”. Trenta
anys enrere tenien lògica, ara , ja no. Pau Vila, pensava en desplaçaments en
carro, o en vehicles propis d’aquells temps. Ara, en vint minuts fem el que en
aquells temps tardaven tot un dia. Ara tenim tecnologies que ens permeten
posar-nos en contacte de forma immediata ( quan funcionen, tot sigui dit)...
Per tant, simplificar nivells administratius
és viable a nivell nacional i estatal. Que Catalunya tingui en els ajuntaments
la base territorial, amb unes mancomunitats de serveis , en funció de les
necessitats dels municipis, perfecte. I unes Diputacions destinades a ajudar en
els mateixos temes, a nivell més complicat, i prou. I pel que fa l’estructura
de l’Estat, suprimir els antics governs civils ( ara dits Subdelegacions del
govern), també aniria en la bona direcció. I amb ells altres administracions
estatals de caràcter provincial. Tot ha quedat petit, en un món de
comunicacions més ràpides i eficients.
I tornant al principi, que el Moianès i el
Lluçanès eren territoris amb característiques de comarca, era evident pels seus
habitants i pels qui hi hem tingut permanent contacte. En aquell moment “no
tocava”, i ara sí ? , fins i tot fent córrer la tramitació perquè no els atrapi
un nou canvi legislatiu que posarà en 15.000 habitants el mínim necessari per
esdevenir comarca. Una altra , decisió “ a destemps” que es pot complicar amb
una proposta de consulta que posa els alcaldes en una mala situació. No perquè
no vulguin ser consultats, sinó perquè el procés es pot allargar uns mesos més,
amb un nou risc no previst. Què passaria si en un o dos , o més municipis
sortís que no volen estar a la comarca ? I si la participació fos molt baixa? ...
Es en moments de crisis quan convé plantejar
canvis deixats per més endavant. Amb el consens necessari, ara seria un bon
moment per fer plantejaments més agosarats, i reduir nivells administratius no
necessaris. Tenir en els ajuntaments les administracions bàsiques i essencials,
facilitant que es puguin mancomunar com vulguin, mantenint les Diputacions per
ajudar-los en serveis més complexes, oblidant les vegueries , i suprimint les
subdelegacions provincials, amb els organismes que d’ells pengen, tindríem un
mapa territorial més pràctic, molt més auster i més eficient. Si a França tiren
endavant una ambiciosa reforma territorial, podem fer-ho aquí, amb arguments
similars.