Wednesday, August 13, 2014
DOL PER LA MORT D'UN GRAN EMPRESARI - art. Nació Digital Solsona
DOL PER LA MORT D’UN GRAN EMPRESARI.
Avui, dimecres dia 13 d’agost, a primera hora
del matí m’he assabentat de la mort de Josep Puig i Riu, previsiblement d’un
infart. Una dolça manera de morir sinó fos perquè només tenia 52 anys i una
llarga vida per endavant, plena de projectes en múltiples àmbits del sector de l’hostaleria,
el lleure i l’oci.
El vaig conèixer fa prop de 30 anys i la
primera impressió va ser impactant pel que tenia d’entusiasme i claredat en el
que volia fer, en una comarca com el Solsonès que no semblava la més adient per
tanta ambició. Recordo el gran projecte de Can Puig, quan tot era una zona
rústega, i es feia difícil imaginar la transformació que li volia donar per
convertir l’espai en un gran complex hostaler, innovador, modern i pensat per
múltiples esdeveniments. Em va mostrar els plànols i les propostes que
contenien. Em van semblar tant ambicioses que temia un fracàs.
No solament no va ser un fracàs sinó es va
convertir en un model de planificació, promoció i funcionament des del primer
dia fins avui. Un projecte totalment compartit per la seva dona, autèntica mà
dreta del Josep. Un matrimoni capaç de convertir-se en un dels més rellevants
empresaris hotelers del Solsonès i comarques veïnes, com ho mostraven els
múltiples esdeveniments que es duien a terme en el seu establiment. Unes instal·lacions
de les més grans de Catalunya a nivell de cuina i menjador. Un menjador diàfan,
immens, capaç de ser transformat en teatre, sala de ball o de concerts, i
tanmateix acollidor, tant per 100 persones, com per 300 o 500. Ben pocs llocs
del país poden dir el mateix. I altres menjadors més petits, més reservats, o
més populars per poder oferir diferents ambients , en funció de les
necessitats.
Varem convertir-nos en bons amics, després de
diverses reunions i ajudes que li vaig oferir en tant que Diputat al Parlament
de Catalunya, posant-lo en contacte amb l’administració central per poder-se
acollir a plans d’ocupació, o amb la Generalitat per obtenir ajudes
autonòmiques. Ell tenia clar que l’esforç, el risc i el diner l’havia de posar
ell, però aprofitant les ajudes existents, i així va anar construint el complex
per fases, començant per les més útils i atractives i continuant per altres de
complementàries molt importants per esdeveniments concrets com casaments,
aniversaris, etc.
El seu cap bullia de projectes i propostes, en
un exemple clar de com ha de ser un empresari valent i innovador, fins i tot en
els moments més complicats d’una crisis com la que patim ara. Era capaç
d’adaptar-se i buscar noves formules per atraure gent al restaurant, o a
l’hotel amb unes habitacions dignes d’un establiment de primaríssim nivell. Amb
empresaris com ell el país funcionaria d’una altra manera. No era dels que es
queixaven o demanaven ajuda externa, l’impuls li sortia de dintre tot i
considerar que a nivell turístic i empresarial hi havia molt camí per recórrer
a nivell de país.
Avui plorem la seva mort per inesperada,
injusta, i a destemps quan tenia multitud de projectes per tirar endavant. La
comarca perd un gran empresari, model per molts d’altres. Trameto el meu més
sentit condol a la família i a tots els amics, per aquesta pèrdua.
# posted by joanroma @ 2:57 AM 
