Thursday, August 07, 2014
EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS - Art. Nació Digital
EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS.
He seguit amb interès en aquestes mateixes
pàgines de Nació Digital, el debat sobre horaris de tancament de festes a
l’aire lliure, a la ciutat de Solsona. De fet , aquest és un debat que tenim en
tots els pobles i ciutats quan s’acosta la Festa Major, la revetlla de Sant
Joan, ... o qualsevol altre motiu de celebració a l’aire lliure.
No és gens fàcil compaginar el descans dels
veïns més propers a l’espai de la festa, amb el desig de la gent, i molt
especialment del jovent d’acabar ben entrada la matinada. Més ben dit, en la
majoria de peticions, el que es pretén és tancar quan ja despunta el dia i
permet o bé anar a dormir, o anar a esmorzar en els primers bars que obren al
matí.
Així estan les coses i han canviat molt els
horaris de festa, en els darrers 30 anys. Per experiència pròpia, com
coordinador de festes durant una colla d’anys , 20 anys enrere era habitual fer
ball de tarda i ball de nit, amb el mateix conjunt o orquestra, i a la 1 de la
nit es considerava una hora adient per tancar i anar a dormir. Poc a poc, la
pressió per acabar més tard a la nit, va motivar carregar-se el ball de tarda,
i son ben pocs els pobles que tenen una doble sessió de ball , el mateix dia.
L’habitual en molts pobles és començar tard
per poder acabar molt tard, o molt d’hora de matinada, segons com ens ho mirem.
La imatge de veure jovent voltant pel poble quan els primers treballadors van a
la feina o la gent va a comprar el pa, és molt habitual. Sinó tots els dies de
la Festa Major , sí almenys un dels dies. El més dedicat als joves. Pel que
veig és el que s’ha acordat a Solsona, per unanimitat del Consistori. Ha estat
encertat l’acord perquè difícilment una ciutat pot anar a contra corrent del
que passa en altres ciutats o pobles veïns. I tancar a 2/4 de 5 ja és una hora
més que raonable per haver pogut gaudir de la festa.
El problema d’aquestes excepcions és si es
volen anar ampliant a d’altres moments i altres festes del municipi, de manera
que el que era un fet excepcional, esdevingui habitual. No és fàcil congelar
les decisions i aguantar la pressió d’obrir més i més l’excepcionalitat. En
municipis d’arquitectura densa com la de Solsona, o molts altres municipis amb
nuclis molt poblats, costa de poder compaginar el desig de descans dels veïns
amb la del jovent que vol gaudir de la festa i trencar amb els horaris
tradicionals. Si les celebracions es podessin portar a un descampat, fora del
nucli urbà, el tema d’horaris seria fàcil de modificar, però les normatives
generals i les ordenances municipals, posen uns límits lògics a totes les
activitats.
I tothom ha de tenir present que on acaben els
nostres drets, comencen els dels altres, i tots han de poder ser igualment
defensats i protegits. A més una nit de mal dormir, és suportable i acceptable,
en pro d’una festa. La tolerància ha de ser prou flexible i àmplia com per fer
compatible , festa i descans. Es el que procurem gestionar els alcaldes i
consistoris, en general. Tenim un país molt afeccionat al soroll, i unes cases
no prou ben protegides i insonoritzades. D’aquí l’especial compliment de les
normatives perquè en cas de denúncia, tindrà raó qui tingui la normativa de la
seva banda, i no s’hi val la tolerància si no ve recolzada per la legislació
vigent, o per un acord de Ple com es va prendre a Solsona. Les coses s’han de
fer bé per les dues bandes i arribar a un consens és la millor de les
solucions.