Thursday, August 07, 2014

 

EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS - Art. Nació Digital

EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS.
He seguit amb interès en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital, el debat sobre horaris de tancament de festes a l’aire lliure, a la ciutat de Solsona. De fet , aquest és un debat que tenim en tots els pobles i ciutats quan s’acosta la Festa Major, la revetlla de Sant Joan, ... o qualsevol altre motiu de celebració a l’aire lliure.
No és gens fàcil compaginar el descans dels veïns més propers a l’espai de la festa, amb el desig de la gent, i molt especialment del jovent d’acabar ben entrada la matinada. Més ben dit, en la majoria de peticions, el que es pretén és tancar quan ja despunta el dia i permet o bé anar a dormir, o anar a esmorzar en els primers bars que obren al matí.
Així estan les coses i han canviat molt els horaris de festa, en els darrers 30 anys. Per experiència pròpia, com coordinador de festes durant una colla d’anys , 20 anys enrere era habitual fer ball de tarda i ball de nit, amb el mateix conjunt o orquestra, i a la 1 de la nit es considerava una hora adient per tancar i anar a dormir. Poc a poc, la pressió per acabar més tard a la nit, va motivar carregar-se el ball de tarda, i son ben pocs els pobles que tenen una doble sessió de ball , el mateix dia.
L’habitual en molts pobles és començar tard per poder acabar molt tard, o molt d’hora de matinada, segons com ens ho mirem. La imatge de veure jovent voltant pel poble quan els primers treballadors van a la feina o la gent va a comprar el pa, és molt habitual. Sinó tots els dies de la Festa Major , sí almenys un dels dies. El més dedicat als joves. Pel que veig és el que s’ha acordat a Solsona, per unanimitat del Consistori. Ha estat encertat l’acord perquè difícilment una ciutat pot anar a contra corrent del que passa en altres ciutats o pobles veïns. I tancar a 2/4 de 5 ja és una hora més que raonable per haver pogut gaudir de la festa.
El problema d’aquestes excepcions és si es volen anar ampliant a d’altres moments i altres festes del municipi, de manera que el que era un fet excepcional, esdevingui habitual. No és fàcil congelar les decisions i aguantar la pressió d’obrir més i més l’excepcionalitat. En municipis d’arquitectura densa com la de Solsona, o molts altres municipis amb nuclis molt poblats, costa de poder compaginar el desig de descans dels veïns amb la del jovent que vol gaudir de la festa i trencar amb els horaris tradicionals. Si les celebracions es podessin portar a un descampat, fora del nucli urbà, el tema d’horaris seria fàcil de modificar, però les normatives generals i les ordenances municipals, posen uns límits lògics a totes les activitats.

I tothom ha de tenir present que on acaben els nostres drets, comencen els dels altres, i tots han de poder ser igualment defensats i protegits. A més una nit de mal dormir, és suportable i acceptable, en pro d’una festa. La tolerància ha de ser prou flexible i àmplia com per fer compatible , festa i descans. Es el que procurem gestionar els alcaldes i consistoris, en general. Tenim un país molt afeccionat al soroll, i unes cases no prou ben protegides i insonoritzades. D’aquí l’especial compliment de les normatives perquè en cas de denúncia, tindrà raó qui tingui la normativa de la seva banda, i no s’hi val la tolerància si no ve recolzada per la legislació vigent, o per un acord de Ple com es va prendre a Solsona. Les coses s’han de fer bé per les dues bandes i arribar a un consens és la millor de les solucions. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?