Joan Roma

HORA DE TRASPASSAR PATRIMONI

Constituïts els nous ajuntaments i amb un mandat de quatre anys per endavant, i amb més de tres de legislatura de la Generalitat , és hora d'iniciar un ambiciós Pla de traspàs de patrimoni històric de l'Església cap els ajuntaments.
Fins ara hem anat fent nyaps, contemporitzant , negociant cessions, compensacions i altres fórmules, més o menys imaginatives, però no hem encarat seriosament un tema de gran rellevància pel futur del nostre patrimoni.
Tenim un país ple de monuments de tota mena que cal preservar, restaurar i mantenir. Alguns son de caràcter civil, i tenen una sortida relativament fàcil a l'hora de aclarir la propietat o d'encomanar la responsabilitat a una administració concreta, però queda tot l'immens patrimoni eclesiàstic , al qual no se li ha trobat una sortida definitiva.
I si esperem gaire més temps, ja no caldrà buscar-la perquè haurà desaparegut. Tenim la immensa sort i la immensa responsabilitat de trobar solució a centenars i centenars de monuments d'origen eclesiàstic que esperen ser salvats.
Fins ara , per part de la Diputació de Barcelona ,primer i després de la Generalitat es demanava una cessió per vint-i-cinc o trenta anys de l'església per poder invertir diners en la seva restauració. La Diputació , a més ha fet un esforç per fer visitables aquests monuments, pagats amb diners de tots, cosa que no ha fet la Generalitat, de manera que moltes inversions no s'han traduït en punts de visita per a tothom, i continuen tancats la major part del temps.
Això ni és just ni és lògic que continuï així. I els Ajuntaments han de tenir un paper fonamental a jugar en aquesta nova etapa. S'ha de partir del principi que tot diner públic ha d'anar per aconseguir un benefici igualment públic . I s'ha d'actuar sobre patrimoni que sigui de titularitat pública. No mitjançant cessió temporal, sinó definitiva.
Una de les principals preocupacions del Conseller de Cultura de la Generalitat hauria de ser arribar a un pacte amb l'Església ,pel qual es podés fer un inventari de tot el patrimoni que no té una funció religiosa i és susceptible de ser traspassat a les administracions locals, provincials o a la pròpia Generalitat , en determinats casos molt excepcionals.
I només quan el traspàs fos oficial i definitiu, s'hi haurien de destinar diners de les diferents administracions. Es hora de que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. L'Església catòlica no pot permetre la desaparició d'un immens patrimoni, ric, variat i fonamental per conèixer les nostres arrels històriques , i que la major part d'ell no és necessari a efectes del culte. Desclassificat per exercir aquestes funcions, el lògic és que sigui traspassat a qui se'n pugui cuidar. I evidentment amb la obligació de que sigui realment protegit, preservat i restaurat.
A dia d'avui tenim multitud de patrimoni en perill de desaparició o tancat tot l'any i sense ser mai visitable sinó és fent gimcanes per bisbats , parròquies o altres responsables que tenen la clau i que no saben si poden obrir o no aquella església, rectoria o qualsevol altre edifici històric.
No és lògic a les alçades que estem en la vida dels ajuntaments i de la Generalitat i que no haguem resolt aquesta situació. I és penós comprovar el deteriorament de edificis que en altres països serien motiu de visita de primer ordre. Som a temps de salvar-los, però cal la voluntat dels qui n'ostenten la propietat i de qui està obligat a vetllar per la seva preservació. Fins ara els passos donats han estat pràcticament nuls, o com a mínim sense solució. No esperem que en caiguin uns quants per lamentar no haver-ho fet abans. Massa sovint s'ha esperat una desgràcia per tocar campanes d'urgència. Si tots estem d'acord en el què ens convé, que a qui pertoqui es posi a la feina.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC