Joan Roma

L’ESPECTACLE BARCELONÍ
Es ben cert que l’ajuntament de Barcelona és el centre de totes les mirades i el punt de referència per tota la política municipal. Per bé i per mal. I és lògic que tot el que hi passa tingui una repercussió a tot el país.
I allà hi passen coses inusualment estranyes, i ridícules. I si una cosa no ens agrada als catalans és fer el ridícul. Arran les eleccions, ERC va optar per una posició que és insostenible , a curt i llarg termini. Un antic soci de govern no pot passar a la oposició per simple conveniència temporal, per raons estratègiques de partit o perquè al cap de llista li ha donat per aquí.
La política ha de ser seria i, sobretot coherent. No es pot defensar ara el contrari del que es deia mesos o anys enrere. I no es pot situar a la capital del país en una situació permanent d’inestabilitat i en el centre d’ un espectacle ben poc edificant.
Ara mateix, és increïble veure junts a CiU, PP i ERC , per anar en contra del traçat del TGV al seu pas per Barcelona, desprès d’haver-ho aprovat quatre anys enrere. Però si això ja és greu, ho és molt més, el ridícul de no posar-se d’acord per proposar un traçat alternatiu. Es a dir, el que no es pot fer mai en política, seria, és dir que no, sense cap alternativa. I menys en un tema tant rellevant com aquest. I encara més ridícul és fer veure que l’ajuntament pot decidir per on fer passar un projecte ,declarat d’ interès general, i executat per una Administració superior com la de l’ Estat.
Com pot ser que un ex-conseller com Xavier Trias, o un ex-Diputat com Jordi Portabella, o un altre ex-Diputat com Fernández Díaz no sàpiguen una cosa que s’estudia a primer de bàsica de la política ? Només ens faltaria en el nostre país que qualsevol Alcalde pogués decidir per on han de passar les carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc, etc, en el seu terme municipal. Les infrastructures, els grans equipaments i serveis, no existirien , seria el caos.
I tornant a Barcelona, es demostra que ERC fa plenament veraç la descripció que cada vegada més se li escau de “els imprevisibles”. El pas dels anys fa realment palpable l’origen i la composició d’un partit molt diferent als tradicionals. I el que alguns ho poden considerar un avantatge o un aspecte positiu, la majoria ho tenim per un greu inconvenient, ple d’aspectes negatius que fan del tot complicat qualsevol acord, a nivell local, comarcal o nacional, perquè res és segur, res és permanent, res és coherent.
Per això qualsevol estossec del partit, posa als socis, en situació d’alerta i perill imminent de crisi en algun lloc o altre. Ara tenim la greu situació de Barcelona, com abans n’han tingut multitud d’altres pobles i ciutats . Quantes oportunitats perdudes, per la capital per culpa d’aquesta inestabilitat ? Quants esforços perduts en batalles estúpides, en comptes de treballar , mirant cap endavant ? Com justifiquen acords amb el PP que ha estat la seva bèstia negra en els darrers vint anys ? Quan es donaran compte de la pèrdua de prestigi i serietat que aquesta situació comporta?
Ja ho deien fa poc en un dels seus lemes “som com som “, pot fer gràcia, però la davallada electoral és constant i de difícil solució, a la vista del futur que els espera amb batalles per la presidència del partit incloses. I amb pactes per tot arreu presidits per incoherències i posicionaments contradictoris, sense un fil conductor que els expliqui i permeti treure’n conclusions mínimament lògiques.
Els qui tenim càrrecs institucionals i de partit, no podem mai aventurar què pot passar , quan tenim al davant “els imprevisibles”, perquè ,sovint, ni ells mateixos porten propostes clares i contundents a l’hora de negociar. Es pot començar amb unes previsions i acabar amb unes altres ,diametralment oposades i que difícilment encaixin amb els termes del partit. Ho estem veient a Barcelona capital i ni estan per donar el pas de formar un nou govern alternatiu, ni de donar ple suport al govern municipal, en uns moments vitals per impulsar el futur de la ciutat. Amb aquests paràmetres i aquests exemples retransmesos diàriament a tot el país, mals temps els esperen a tot arreu.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.