Joan Roma

TALLS DE LLUM O APAGADES NACIONALS
Només els grans problemes es converteixen en nacionals quan afecten Barcelona – capital. Quan es tracta de petits municipis o mitjans, la cosa canvia totalment. En aquests casos les noticies tenen un caire de petits incidents, o problemes sense rellevància. Ens agradi o no aquesta és la realitat des de sempre en el nostre país.
En tenim una nova prova en la gran apagada, de la qual se n’ha parlat fins extrems inverossimils i se’n continuarà parlant durant mesos. Es farà servir a tot arreu i en totes les circumstàncies. Uns per atacar Madrid, altres per atacar el govern de la Generalitat i altres per anar contra tots. La realitat, però continuarà sent complicada a l’hora de fer previsions perquè un tema com aquest no es torni a repetir.
I ja no parlo de Barcelona , sinó de la nostra comarca. Molts no saben que tot i ser productors d’energia a la Central de Cercs, tenim la comarca penjant d’un fil , en matèria de subministrament elèctric. Qualsevol incident pot convertir-nos en un Barcelona dos, i quedar a les fosques durant força temps. I és que queden algunes grans inversions per fer que son estratègiques, de cara el futur immediat.
Parlem molt del polígon comarcal d’Olvan, però el que molts no saben és que un dels grans serveis que aniran allà serà una subestació de FECSA-ENDESA. Es a dir, una infraestructura essencial , no solament per donar força a les empreses que s’instal•lin en el polígon sinó per poder regular la forta demanda de la resta de la comarca.
I queda encara per fer una bona connexió entre el Berguedà i el Ripollès , de manera que es puguin interconnectar en cas de necessitat. Ara una part pot quedar penjada de l’altra i tots sabem que la millor manera de no quedar tallats és que quan falla d’una banda es pugui alimentar d’una altra.
Durant anys m’he ocupat de temes d’indústria i energia i he pogut veure fins a quin punt una gran empresa com ENDESA planifica i inverteix en el territori. Ens queixàvem de FECSA, però la teníem més a prop que no pas ara que només conserva el nom, a efectes de mercat i sentimentals, però tot es decideix molt lluny d’aquí, i amb maneres típiques d’un monopoli.
Abans teníem un encarregat a la comarca amb el qual ens barallàvem contínuament per obres, canvis, modificacions de traçat, etc, però amb qui al final arribàvem a un acord i el portàvem a la pràctica sense excessius papers. Teníem el principi de ajuda’m i t’ajudaré.
Si ell necessitava un permís de pas, uns plànols del poble, un cop de mà de la brigada municipal, els alcaldes li solucionàvem la vida, i ell a canvi, ens resolia la nostra quan li demanàvem algun favor per canviar algun pal de lloc, o traslladar alguna línia dintre del poble, etc.
Això ara ha canviat totalment. Ja no tenim oficina d`ENDESA a la comarca. Han delegat en els punts de servei, els quals determinades funcions no les poden fer. Hem augmentat la paperassa, hem complicat les tramitacions i tot s’ha fet molt més car. I no n’han tingut prou. Un canvi legislatiu els ha permès fer canviar tots els comptadors dels ajuntaments i a encarir els consums, de manera que des d’aquest any els ajuntaments paguem molt més per la llum que no anys enrere.
En resum, els alcaldes estem francament empipats amb FECSA-ENDESA. I per la meva part penso iniciar el mes de setembre tot un seguit de reivindicacions per aconseguir canvis en el que l’empres paga als ajuntaments per poder ocupar el vol, sol i subsòl municipal per passar-hi les línies elèctriques, i al mateix temps altres exigències per no haver de pagar els enormes costos que suposa la certificació d’obres que no fan ells mateixos, o el que facin pagar a d’altres , pel que haurien de pagar ells, en matèria d’ampliació de potencia, millores generals, etc.
En definitiva, aquest greu incident a Barcelona, ha de servir per passar comptes i posar-nos al dia, després de massa anys que han fet el que han volgut, i com han volgut.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.