Monday, July 16, 2007
LA RIERA DE MERLÈS- SECA
En aquestes mateixes pàgines he tractat ,vàries vegades, el tema de l’abastament d’aigua al conjunt de municipis agrupats en la Mancomunitat de la Vall de Merlès , entre els quals es troba el de Prats.
El meu interès ha estat doble. Per una banda perquè com a Diputat al Parlament pel PSC durant 16 anys em tocava ocupar-me d’aquest tema i d’aquest territori. Per l’altre perquè com Alcalde de Borredà tinc 6 km, de tram de la Riera que passa pel meu terme municipal i me n’he de preocupar . He de recordar que aquesta Riera és un Espai Natural Protegit per llei de la Generalitat de Catalunya.
També perquè anys enrere vaig demanar algunes captacions de la Riera per cases de pagès que històricament n’havien agafat, en cas de necessitat, i per alguna nova activitat que en volia agafar. Em vaig trobar, estic parlant de 13 o 14 anys enrere que l’ ACA (Agència Catalana de l’ Aigua) m’ho va denegar al·legant que no es podia disminuir el cabal de la Riera per no posar en perill la supervivència d’algunes famílies de llúdrigues que suposadament vivien en la Riera i que mai ningú havia vist.
Varen passar els anys, i encara sota governs de CiU a la Generalitat, es comença a estudiar la possibilitat de subministrar aigua a algun municipi del Lluçanès, Riera avall, ja des del terme municipal de Santa Maria. El que havia de ser una petita captació d’aigua, per períodes estiuencs i en moments puntuals, es converteix en una captació global , de grans volums al llarg de tot l’any i per més municipis dels inicialment proposats.
Vaig advertir, a l’igual que alguns altres coneixedors de les potencialitats de la Riera que no es podia confiar el subministrament de tota la Mancomunitat, en un sol lloc, i que calia preservar i fins i tot buscar noves fonts de subministrament en altres indrets. I sobretot continuar captant aigua de les fonts i pous històrics de cada poble.
Es va dir que dues grans basses resoldrien el problema d’ emmagatzament . Al final se’n va fer una que ja està acabada i tothom pot veure. Immensa, però insuficient com podrem constatar dintre de pocs dies. I tot plegat ha estat un nyap. Error rere error, sobretot per part de la Generalitat i aquí tant responsable en va ser el govern de CiU, com l’actual. I un nyap per partida doble o triple, quan ningú es va donar compte de les necessitats de tenir subministrament elèctric per un bombeig evident i obligatori. O per no tenir tota la xarxa de baixa prevista. Ni per altres problemes apareguts darrerament.
Però, tot i el reguitzell d’errors comesos, el més greu i de conseqüències imprevisibles ,legalment parlant és el de que s’està cometent un delicte ecològic. Amb la llei a la mà, una Riera, declarada Espai Natural Protegit, no pot ser objecte de buidat total i absolut. He comprovat com des del dia 11 de juliol , el darrer tram de la Riera a partir de la captació està sec.
Aquí ja no hi poden viure ni les llúdrigues, que ara sembla ser que alguna n’hi ha , per repoblació recent, ni les petxines específiques i úniques que hi viuen , ni la flora i fauna típiques d’aquesta zona.
Com alcalde de Borredà, he posat en coneixement de l’ ACA aquesta qüestió, perquè la llei m’hi obliga i per avisar de que el tema es pot complicar enormement si algú presenta denuncia davant els tribunals. No seré jo qui ho faci però ho pot fer qualsevol ciutadà que consideri vulnerada una llei vigent. I una denúncia com aquesta suposaria l’entrada en acció del fiscal de Medi Ambient i pot comportar greus problemes , tant per la Generalitat com pels ajuntaments de la Mancomunitat. I em causa perplexitat que després de tants anys d’avisos i comprovacions de la falta de cabal suficient de la Riera , estem en el tercer any d’aixugament de la Riera de Merlès, en tota la història d’aquest curs fluvial.
Tots els alcaldes hem tingut anys per solucionar els problemes d’aigua. I la Generalitat ha d’ajudar a trobar solucions adients i respectuoses amb el Medi Ambient. En aquest cas ni uns ni altres han fet els deures convenientment. Sinó rectifiquen deseguida i no busquen captacions alternatives i complementàries, tal com sempre hem demanat i ens havien promès, el resultat pot ser legalment complicat i mediambientalment desastrós. Veurem les reaccions dels propers dies.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
En aquestes mateixes pàgines he tractat ,vàries vegades, el tema de l’abastament d’aigua al conjunt de municipis agrupats en la Mancomunitat de la Vall de Merlès , entre els quals es troba el de Prats.
El meu interès ha estat doble. Per una banda perquè com a Diputat al Parlament pel PSC durant 16 anys em tocava ocupar-me d’aquest tema i d’aquest territori. Per l’altre perquè com Alcalde de Borredà tinc 6 km, de tram de la Riera que passa pel meu terme municipal i me n’he de preocupar . He de recordar que aquesta Riera és un Espai Natural Protegit per llei de la Generalitat de Catalunya.
També perquè anys enrere vaig demanar algunes captacions de la Riera per cases de pagès que històricament n’havien agafat, en cas de necessitat, i per alguna nova activitat que en volia agafar. Em vaig trobar, estic parlant de 13 o 14 anys enrere que l’ ACA (Agència Catalana de l’ Aigua) m’ho va denegar al·legant que no es podia disminuir el cabal de la Riera per no posar en perill la supervivència d’algunes famílies de llúdrigues que suposadament vivien en la Riera i que mai ningú havia vist.
Varen passar els anys, i encara sota governs de CiU a la Generalitat, es comença a estudiar la possibilitat de subministrar aigua a algun municipi del Lluçanès, Riera avall, ja des del terme municipal de Santa Maria. El que havia de ser una petita captació d’aigua, per períodes estiuencs i en moments puntuals, es converteix en una captació global , de grans volums al llarg de tot l’any i per més municipis dels inicialment proposats.
Vaig advertir, a l’igual que alguns altres coneixedors de les potencialitats de la Riera que no es podia confiar el subministrament de tota la Mancomunitat, en un sol lloc, i que calia preservar i fins i tot buscar noves fonts de subministrament en altres indrets. I sobretot continuar captant aigua de les fonts i pous històrics de cada poble.
Es va dir que dues grans basses resoldrien el problema d’ emmagatzament . Al final se’n va fer una que ja està acabada i tothom pot veure. Immensa, però insuficient com podrem constatar dintre de pocs dies. I tot plegat ha estat un nyap. Error rere error, sobretot per part de la Generalitat i aquí tant responsable en va ser el govern de CiU, com l’actual. I un nyap per partida doble o triple, quan ningú es va donar compte de les necessitats de tenir subministrament elèctric per un bombeig evident i obligatori. O per no tenir tota la xarxa de baixa prevista. Ni per altres problemes apareguts darrerament.
Però, tot i el reguitzell d’errors comesos, el més greu i de conseqüències imprevisibles ,legalment parlant és el de que s’està cometent un delicte ecològic. Amb la llei a la mà, una Riera, declarada Espai Natural Protegit, no pot ser objecte de buidat total i absolut. He comprovat com des del dia 11 de juliol , el darrer tram de la Riera a partir de la captació està sec.
Aquí ja no hi poden viure ni les llúdrigues, que ara sembla ser que alguna n’hi ha , per repoblació recent, ni les petxines específiques i úniques que hi viuen , ni la flora i fauna típiques d’aquesta zona.
Com alcalde de Borredà, he posat en coneixement de l’ ACA aquesta qüestió, perquè la llei m’hi obliga i per avisar de que el tema es pot complicar enormement si algú presenta denuncia davant els tribunals. No seré jo qui ho faci però ho pot fer qualsevol ciutadà que consideri vulnerada una llei vigent. I una denúncia com aquesta suposaria l’entrada en acció del fiscal de Medi Ambient i pot comportar greus problemes , tant per la Generalitat com pels ajuntaments de la Mancomunitat. I em causa perplexitat que després de tants anys d’avisos i comprovacions de la falta de cabal suficient de la Riera , estem en el tercer any d’aixugament de la Riera de Merlès, en tota la història d’aquest curs fluvial.
Tots els alcaldes hem tingut anys per solucionar els problemes d’aigua. I la Generalitat ha d’ajudar a trobar solucions adients i respectuoses amb el Medi Ambient. En aquest cas ni uns ni altres han fet els deures convenientment. Sinó rectifiquen deseguida i no busquen captacions alternatives i complementàries, tal com sempre hem demanat i ens havien promès, el resultat pot ser legalment complicat i mediambientalment desastrós. Veurem les reaccions dels propers dies.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 2:39 AM 
