Joan Roma

ESTAN BEN PAGATS ELS POLÍTICS ?
S’han fet ja els plens de cartipàs i aprovació de dedicacions, retribucions, indemnitzacions ,etc, i ja han aparegut un munt d’articles, crítiques i opinions en un sentit o un altre. Es una reproducció del que ve succeint cada quatre anys.
I a la vista de molts posicionaments , estem lluny de fer un debat ampli i objectiu sobre un tema que ens afecta a tots. En altres països el debat es va fer i no viuen aquestes controvèrsies cada quatre anys. La varen resoldre i no volen tornar a reobrir un debat que normalment no porta enlloc, o ,pitjor encara, el deixa per a més endavant. Es el que hem fet aquí, fins ara.
Com en molts altres temes, ara no toca. Venen eleccions, en aquest cas , les generals. No és el moment de encetar la vella discussió de quines retribucions han de tenir els polítics, càrrecs de confiança, i altres membres lligats als governs municipals, o als Parlaments, Diputacions, Consells Comarcals.
En aquest tema és fàcil fer demagògia barata. Quin és el sou que li pertoca a un alcalde? I a un Regidor? I a un cap de gabinet, o de premsa? Com en tot hi ha sous que no se’ls guanya qui els té i d’altres que son més que raonables. No parlarem d’aquells casos en que algun alcalde o regidor s’ha posat un sou per damunt de les seves capacitats o funcions. En tenim algun exemple al Berguedà i al Bages, però son casos aïllats i coneguts per tothom . Parlem de la gran majoria.
D’entrada cal tenir present que tot càrrec polític o de confiança té data de caducitat. Cada quatre anys ha de passar examen i pot continuar , o no, en funció de la decisió dels ciutadans. Per tant si creuen que no s’ha guanyat el sou, el poden fer fora i buscar-ne un altre. En ben pocs llocs de treball la contundència és tant brutal.
En segon lloc, i parlo dels alcaldes, no tenen horaris fixes ni calendaris laborals prèviament establerts , en conveni. Som alcaldes les vint-i-quatre hores del dia, i els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Sempre pot passar qualsevol cosa , en qualsevol moment que trenca la vida ordinària. I si es vol fer bé la feina, s’han de destinar moltes hores al càrrec.
Amb aquestes premisses anys enrere hi hagué un pacte entre les dues associacions de municipis catalans per no fer guerra amb aquest tema. S’han pres les dades com a punts de referència i normalment entre partits no hi ha especial bel·ligerància. De totes maneres s’ha de ser realista i el càrrec d’alcalde en municipis mitjans o grans és d’una gran responsabilitat i una important dedicació. Es lògic tenir un sou adient.
Però, costa encara d’acceptar aquesta realitat perquè se’n pot fer una demagògia increïble, i no es vol entrar a fer comparacions amb altres col·lectius de similars responsabilitats i que tanmateix cobren molt més, amb menys hores de dedicació, i sense la precarietat del polític. I sóc dels partidaris de sous raonables , a canvi d’austeritat a tots els nivells de representació. Deixo clar que com alcalde no tinc cap retribució per cap concepte, perquè el municipi és petit, però defenso que els de municipis més grans tinguin sous proporcionals a la seva responsabilitat. I ara molts no la tenen.
Com tampoc la tenen els parlamentaris , ni els d’aquí , ni els de Madrid. Molta gent llegeix els sous bruts, sense saber què en queda de net i sense tenir present les despeses que comporten aquests càrrecs en matèria de desplaçaments, hotels, menjars a fora,etc, i uns horaris de treball que ,sovint, superen les seixanta hores setmanals.
Si volem que els polítics facin la seva feina han de tenir les eines per fer-ho i un sou adequat, és essencial per garantir dedicació i eficàcia. I sinó se’ls hi dona ,deixarem en mans de persones “suposadament “ no polítiques , riques en patrimoni o ambicioses de fer negocis a la política , les regnes dels governs municipals , autonòmics o estatals. Mal futur tindríem si acceptéssim aquesta alternativa.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.