Tuesday, December 12, 2006
CAP A LES VUITENES
Veig que com a tot arreu, passades les eleccions al Parlament, ja hem posat la vista a les properes eleccions municipals del 27 de maig de l’any vinent.
Seran les vuitenes, i quedem pocs que les haguem protagonitzat totes. Es lògic entrar, doncs, en el debat de qui ha de plegar i qui ha de continuar. D’entrada no soc partidari de limitar mandats. No perquè porti vint-i-set anys a l’ajuntament, sinó perquè prefereixo que ho digui la gent amb el seu vot.
I si algú considera que un polític porta massa anys en un càrrec té el deure de presentar-se com alternativa i aconseguir desplaçar l’altra, pel millor sistema que tenim els països democràtics, com és el d’anar a votar.
Mentrestant no cal perdre el temps en un tema que no té vies de canvi. No hi ha cap partit que proposi canviar les lleis i limitar mandats. Així, doncs, anem al que ens interessa que és ressaltar la importància dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions i marcar el camí a seguir per tot un municipi.
Si mirem enrere veurem com a tot arreu els canvis municipals han estat espectaculars. No solament en obres públiques sinó en serveis. Els ajuntaments han passat de fer papers, a ser el centre de la vida d’un poble o ciutat. Tothom demana més i millors serveis i sempre es demanen a qui tenen més a prop. Davant aquesta constatació la vida dels ajuntaments, fins ara no ha estat gens fàcil. S’ha treballat amb pocs diners i amb lleis poc clares i poc “municipalistes”. Tots els alcaldes ens en hem queixat.
Però sembla arribada l’hora per l’optimisme. Potser no desbordant, però sí ,esperançador. Tant el govern central com la Generalitat han deixat clar que ara toca pensar en els ajuntaments i proposar un canvi en les lleis que els afecten i un millor finançament. Ja seria hora.
I és que no passa any en que no es compliqui la vida municipal amb noves propostes i noves responsabilitats. I tot costa diners i tot obliga a dedicacions molt més importants per part dels càrrecs elegits. No n’hi ha prou amb unes hores de dedicació. Ara fan falta dies i fa falta contractar tècnics en diferents especialitats per estar segurs que tot es controla i es fa bé.
Amb tot és un treball apassionant. Des d’aquest càrrec et converteixes en protagonista dels canvis del teu poble o ciutat i pots aplicar totes les teories que fins ara defensaves en altres indrets. Es un repte i una gran responsabilitat, però la millor manera d’actuar en defensa del territori i la seva gent. També és el moment perquè els grans teòrics “ es mullin” i en comptes de donar consells o fer grans proclames i crítiques contra els que hi som, que es presentin ells i demostrin com ho farien. Cada poble està ple de savis i crítics. Ara tenen la manera d’aplicar les crítiques. Que es presentin i demostrin la seva infinita saviesa. Tenir alternatives és la millor manera de reforçar la democràcia.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Celsona.
Veig que com a tot arreu, passades les eleccions al Parlament, ja hem posat la vista a les properes eleccions municipals del 27 de maig de l’any vinent.
Seran les vuitenes, i quedem pocs que les haguem protagonitzat totes. Es lògic entrar, doncs, en el debat de qui ha de plegar i qui ha de continuar. D’entrada no soc partidari de limitar mandats. No perquè porti vint-i-set anys a l’ajuntament, sinó perquè prefereixo que ho digui la gent amb el seu vot.
I si algú considera que un polític porta massa anys en un càrrec té el deure de presentar-se com alternativa i aconseguir desplaçar l’altra, pel millor sistema que tenim els països democràtics, com és el d’anar a votar.
Mentrestant no cal perdre el temps en un tema que no té vies de canvi. No hi ha cap partit que proposi canviar les lleis i limitar mandats. Així, doncs, anem al que ens interessa que és ressaltar la importància dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions i marcar el camí a seguir per tot un municipi.
Si mirem enrere veurem com a tot arreu els canvis municipals han estat espectaculars. No solament en obres públiques sinó en serveis. Els ajuntaments han passat de fer papers, a ser el centre de la vida d’un poble o ciutat. Tothom demana més i millors serveis i sempre es demanen a qui tenen més a prop. Davant aquesta constatació la vida dels ajuntaments, fins ara no ha estat gens fàcil. S’ha treballat amb pocs diners i amb lleis poc clares i poc “municipalistes”. Tots els alcaldes ens en hem queixat.
Però sembla arribada l’hora per l’optimisme. Potser no desbordant, però sí ,esperançador. Tant el govern central com la Generalitat han deixat clar que ara toca pensar en els ajuntaments i proposar un canvi en les lleis que els afecten i un millor finançament. Ja seria hora.
I és que no passa any en que no es compliqui la vida municipal amb noves propostes i noves responsabilitats. I tot costa diners i tot obliga a dedicacions molt més importants per part dels càrrecs elegits. No n’hi ha prou amb unes hores de dedicació. Ara fan falta dies i fa falta contractar tècnics en diferents especialitats per estar segurs que tot es controla i es fa bé.
Amb tot és un treball apassionant. Des d’aquest càrrec et converteixes en protagonista dels canvis del teu poble o ciutat i pots aplicar totes les teories que fins ara defensaves en altres indrets. Es un repte i una gran responsabilitat, però la millor manera d’actuar en defensa del territori i la seva gent. També és el moment perquè els grans teòrics “ es mullin” i en comptes de donar consells o fer grans proclames i crítiques contra els que hi som, que es presentin ells i demostrin com ho farien. Cada poble està ple de savis i crítics. Ara tenen la manera d’aplicar les crítiques. Que es presentin i demostrin la seva infinita saviesa. Tenir alternatives és la millor manera de reforçar la democràcia.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Celsona.
# posted by joanroma @ 1:51 AM 
