Joan Roma

DE CONSELL A MANCOMUNITAT
Un dels compromisos del nou govern de la Generalitat és modificar les Lleis d’Ordenació Territorial per tal d’adaptar-les a les noves necessitats del país, i sobretot evitar la repetició de funcionaments inadequats, com han estat la major part dels Consells Comarcals.
Vint anys enrere es varen redactar unes lleis territorials que no varen tenir el consens de tots els partits rellevants i que al final CiU va imposar per estratègia de partit i no pas per visió de país. El resultat fou la creació de 41 comarques, governades per 41 Consells Comarcals, i cadascun d’ells amb composicions polítiques que poc tenien a veure amb la composició dels ajuntaments del territori.
Interessava controlar el territori i res millor que assegurar-se les majories, ni que fos per sistemes electorals, clarament injustos i desproporcionats. El resultat pràctic fou col·locar en molts casos al cap de la oposició a la capital de comarca, on havia perdut CiU, com a president del Consell Comarcal. Així li donaven un sou per continuar en política i li facilitaven la feina per fer la punyeta al seu Alcalde. Evidentment que una estratègia com aquesta no podia donar bons fruits. I els resultats de la major part dels consells han estat pobres, i en alguns casos miserables des de tots els punts de vista.
El cas del Solsonès és força especial perquè ha tingut diverses etapes, totes elles dominades plenament per CiU. Fins fa ben poc ni tant sols hi havia cap conseller comarcal a la oposició. Amb 19 consellers i un sistema electoral buscat per afavorir CiU aquesta situació era normal i habitual en territoris com aquests.
Però dic que el cas del Solsonès té algunes especificitats perquè com a comarca és homogènia i forta. Es a dir, tothom té clara la seva pertinença a aquest territori i reclama prestacions i serveis que l’ obliguen a ser operatiu. També perquè va assumir algunes competències i serveis potents com per esdevenir rellevant. En el camp de la sanitat, clarament, però també en el forestal i agrícola – ramader, conseqüència de la creació del Centre Tecnològic que tot i no ser del Consell funcionava com un element paral·lel, especialment durant la presidència de Ballabriga.
Durant anys li han arribat diners de forma constant i notòria que li han permès arreglar nombrosos camins o portar serveis en zones disseminades de la comarca i per tant fer-se un lloc , al costat de cada ajuntament.
El resultat és contradictori i difícil de valorar. Què hauria fet un Consell Comarcal autènticament plural des del primer dia. Es a dir, com hauria actuat un Consell amb govern i oposició des de l’inici ? quins resultats hauria aconseguit si en comptes d’un òrgan polític al servei de CiU, hagués estat un òrgan de gestió al servei de tota la comarca? Què hagués fet una Mancomunitat en comptes d’un Consell Comarcal?
Aquestes preguntes no tindran mai resposta concreta perquè no deixa de ser política ficció. El que ha fet el Consell Comarcal ho tenim a la vista i el que voldríem que fes ho veurem quan sigui reconvertit en Mancomunitat amb presència i actuació de tots els ajuntaments de la comarca i presidida per un Alcalde. El que volem és un òrgan al servei de tots els municipis per aconseguir més i millors serveis per a tots els ciutadans.
Res més ni res menys. Deu n’hi do pels temps que han corregut pel Solsonès.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.