Monday, December 18, 2006

 
LA CAPITALITAT DE BERGA
Una comarca és viva en funció de l’impuls que li dona la seva capital. I no sempre Berga ha exercit de capital de la comarca. Està canviant el seu paper, però encara queda molt per fer i és que sovint es pensa més en els problemes interns que no pas amb les potencialitats externes que poden ajudar a resoldre la problemàtica interna.
En una comarca amb 31 municipis, pràcticament tots petits i només amb dos de mitjans, el pes de Berga és decisiu. 40.000 habitants en total amb 17.000 a Berga, ja indica la dinàmica dels darrers anys.
I aquesta dinàmica requereix la vocació de Berga per ,no només ser la capital, sinó exercir-ne en tots i cadascun dels seus actes. Li anirà bé a ella i a tot el conjunt.
Tenim alguns exemples que demostren el dit anteriorment. Disposar d’un hospital comarcal ha servit per donar un bon servei a la comarca i al mateix temps a la ciutat, però a més s’ha convertit en el principal lloc de treball de Berga.
Tenim un institut que ha cobert tota la zona centre i el creixement ha motivat la necessitat d’un de nou. Evidentment disposar de dos instituts suposa per Berga un gran nombre de llocs de treball , un considerable augment del seu pes a nivell cultural, educatiu i de lleure.
El mateix podem dir de la Comissaria de Mossos d’ Esquadra, o el futur edifici judicial que es construirà l’any vinent al seu costat. Son instal·lacions i serveis pensats per funcions d’àmbit comarcal ,amb els que Berga hi surt clarament guanyant.
Podria afegir alguns altres equipaments que tenen aquesta visió comarcalista, com la piscina coberta, o la futura llar de Queralt, o el Taller Coloma,etc.
Amb tot, s’ha d’anar més lluny i demanar que el govern municipal de Berga tingui sempre present que les seves iniciatives han de venir marcades, en primer lloc per les necessitats internes, faltaria més, però tot seguit per les necessitats externes. Enteses les externes per les que necessita la comarca. Ha de convertir-se en el motor dels equipaments i serveis per als quaranta mil habitants. Es un gran repte, però també una gran oportunitat.
Si sumem els llocs de treball i la riquesa que proporcionen tots els equipaments abans descrits veurem com es produeix el principi de que si Berga va bé la comarca hi surt guanyant i si la comarca va bé, també en surt beneficiada Berga. Es a dir, estem en una associació de benefici mutu. Hem de continuar i incrementar aquesta dinàmica.
Ara, per falta d’espai a Berga capital, el polígon comarcal anirà a Olvan. Perfecte, res a dir. Ens va bé a tots, però hi ha altres equipaments i serveis que convindria estudiar per resoldre necessitats presents i sobretot futures.
Caldria planificar la construcció d’una tercera residència a Berga, pensada com a residència – assistida. És una demanda que poc a poc va creixent i no poden cobrir la de la caserna i la de les Germanetes. Seria bo buscar emplaçament per aquesta tercera de cara un futur proper.
També la comarca necessita algun equipament de lleure pels joves, especialment pels caps de setmana. El vell Memfis hauria de ressuscitar i oferir una nova etapa de servei a Berga i comarca.
Algun equipament de lleure per la tercera edat també hauria de trobar cabuda a la capital. Molta gent gran voldria trobar un lloc per ballar i passar l’estona en un ambient relaxat.
En tema esportiu falta donar compliment a la llarga promesa de que cada comarca ha de tenir una pista d’atletisme amb altres serveis complementaris. És una necessitat i una oportunitat buscar lloc per encabir-la. Tard o d’hora la Generalitat finançarà aquest equipament.
No em vull allargar, però en cultura, només Berga pot oferir espectacles de qualitat i posar-los a l’abast de tota la comarca, com ja ho fa la biblioteca comarcal o l’arxiu.
En definitiva, la proximitat de les eleccions municipals donen la oportunitat als partits polítics d’oferir programes electorals atractius pels berguedans de Berga, però caldria no oblidessin els berguedans de la comarca que tenen a Berga per capital i volen que n’exerceixi. Em consta aquest interès i visió per part de l’ alcalde Ramon Camps, però cal reforçar i encoratjar-lo a anar més lluny en tots els apartats abans descrits.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?