Thursday, December 28, 2006
NOVES COMARQUES O NOVES MANCOMUNITATS
En aquestes pàgines hem parlat moltes vegades de la vocació de comarca que té el Lluçanès i de l’injustícia feta vint anys enrere quan es varen aprovar les LLOT ( Lleis d’ordenació territorial) sense crear aquesta comarca.
Quan una cosa es fa malament al principi costa més d’arreglar-la anys després. I no serà fàcil modificar el mapa comarcal. Ho dic perquè en aquesta nova etapa de govern de la Generalitat no es volen provocar problemes innecessaris i molt probablement la modificació territorial es deixarà per a més endavant.
I és que tenim uns quants problemes que compliquen la oficialització de la comarca del Lluçanès.
Si històricament Catalunya tenia 38 comarques i vint anys enrere es va decidir crear-ne 3 més, fins arribar a les 41 actuals, era aleshores el moment oportú per convertir el Lluçanès en comarca i ara en tindríem 42. I tothom ho hagués acceptat perquè si es va crear la de Pla de l’ Estany , per posar un exemple, no hi havia cap argument per dir que no al Lluçanès. Simplement es va dir que no per parar en 41 i no fer-ne més.
Però des d’aleshores, pel camí, han aparegut altres reivindicacions ,més o menys històriques i fonamentades de territoris que tenen també una justificació per ser considerats comarques. La més propera la tenim just a tocar: el Moianès. De fet s’assembla molt al Lluçanès i també té vocació per ser comarca.
Si tot acabés aquí, no hi hauria grans problemes. Dues noves comarques a afegir a les 41 actuals. Tenen justificació i no compliquen el mapa comarcal, d’una manera especial. Però no tot acaba aquí. En els darrers anys, altres territoris han reclamat convertir-se en comarques i això sí crea problemes greus. Catalunya és un país petit i no pot multiplicar els seus organismes i entitats de manera indefinida i substancial.
I aquí és on el Lluçanès trobarà els problemes per esdevenir comarca. Si s’obre el meló s’ha de saber per a qui s’obre. Fins on es vol arribar i on es decideix tancar. I els partits tenen visions diferents sobre el tema que fa difícil un ampli acord entre tots ells, o com a mínim de la majoria de dos terços. Majoria no obligatòria, però sí aconsellable per modificar un tema tant important com el mapa comarcal.
En l’etapa anterior ERC pronosticava i era favorable en veu del Conseller Carretero, obrir l’aixeta i donar solució a totes les reivindicacions comarcals, encara que fossin prop d’una dotzena. Es a dir, no feia cap por arribar a sobrepassar les 50 . CiU ara s’apunta a la barra lliure, després d’haver impossibilitat la creació de les 2 o 3 que realment eren justificades vint anys enrere. Des de l’oposició simplement es vol enredar la troca i complicar-la al màxim. No tinc clar que en el moment decisiu voti a favor d’una multiplicació de comarques.
Pel PSC aquest és un tema de país que necessita una àmplia majoria de consens i no es tirarà endavant sinó existeix aquest acord previ de fins on es vol arribar. D’entrada la posició és de que quantes menys millor. I que no tinguin un òrgan polític i inoperant com ara els Consells Comarcals sinó que es converteixin en mancomunitats de serveis per tal de millorar les prestacions dels ajuntaments cap als ciutadans.
Davant aquest panorama ja es pot veure que la modificació del mapa comarcal va per llarg i sense un destí concret. Hi ha d’altres urgències en el país abans d’entrar en aquesta proposta, sobretot perquè implica canviar sistemes electorals , a nivell comarcal i altres modificacions que requereixen una entesa entre els tres partits de govern i CiU, a la oposició.
En definitiva, veia més fàcil i ràpid la comarcalitat del Lluçanès ,un parell d’anys enrere que no pas ara. Sobretot perquè alguns altres territoris juguen a reclamar – se comarca, simplement per creure que obtindran uns beneficis determinats . Això complica el futur d’aquesta modificació.
La tendència final pot ser la de canviar el sistema de consells comarcals pel de mancomunitats ,sense creació de nous territoris , però permetent que cada territori s’organitzi com cregui oportú. Al cap i a la fi, els ajuntaments tenen competències i autonomia pròpia per decidir què volen fer i amb qui volen compartir serveis i organització. Es en aquest marc que el Lluçanès pot jugar fort. Una forta Mancomunitat amb capital a Prats que aposti per sumar esforços i imposar la seva personalitat davant altres mancomunitats veïnes i la pròpia Generalitat.
Aleshores tenir el títol o no de comarca passarà a ser un tema relatiu i poc rellevant. Al cap i a la fi, les ajudes i subvencions aniran per les mancomunitats ,independentment que siguin comarques o no.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
En aquestes pàgines hem parlat moltes vegades de la vocació de comarca que té el Lluçanès i de l’injustícia feta vint anys enrere quan es varen aprovar les LLOT ( Lleis d’ordenació territorial) sense crear aquesta comarca.
Quan una cosa es fa malament al principi costa més d’arreglar-la anys després. I no serà fàcil modificar el mapa comarcal. Ho dic perquè en aquesta nova etapa de govern de la Generalitat no es volen provocar problemes innecessaris i molt probablement la modificació territorial es deixarà per a més endavant.
I és que tenim uns quants problemes que compliquen la oficialització de la comarca del Lluçanès.
Si històricament Catalunya tenia 38 comarques i vint anys enrere es va decidir crear-ne 3 més, fins arribar a les 41 actuals, era aleshores el moment oportú per convertir el Lluçanès en comarca i ara en tindríem 42. I tothom ho hagués acceptat perquè si es va crear la de Pla de l’ Estany , per posar un exemple, no hi havia cap argument per dir que no al Lluçanès. Simplement es va dir que no per parar en 41 i no fer-ne més.
Però des d’aleshores, pel camí, han aparegut altres reivindicacions ,més o menys històriques i fonamentades de territoris que tenen també una justificació per ser considerats comarques. La més propera la tenim just a tocar: el Moianès. De fet s’assembla molt al Lluçanès i també té vocació per ser comarca.
Si tot acabés aquí, no hi hauria grans problemes. Dues noves comarques a afegir a les 41 actuals. Tenen justificació i no compliquen el mapa comarcal, d’una manera especial. Però no tot acaba aquí. En els darrers anys, altres territoris han reclamat convertir-se en comarques i això sí crea problemes greus. Catalunya és un país petit i no pot multiplicar els seus organismes i entitats de manera indefinida i substancial.
I aquí és on el Lluçanès trobarà els problemes per esdevenir comarca. Si s’obre el meló s’ha de saber per a qui s’obre. Fins on es vol arribar i on es decideix tancar. I els partits tenen visions diferents sobre el tema que fa difícil un ampli acord entre tots ells, o com a mínim de la majoria de dos terços. Majoria no obligatòria, però sí aconsellable per modificar un tema tant important com el mapa comarcal.
En l’etapa anterior ERC pronosticava i era favorable en veu del Conseller Carretero, obrir l’aixeta i donar solució a totes les reivindicacions comarcals, encara que fossin prop d’una dotzena. Es a dir, no feia cap por arribar a sobrepassar les 50 . CiU ara s’apunta a la barra lliure, després d’haver impossibilitat la creació de les 2 o 3 que realment eren justificades vint anys enrere. Des de l’oposició simplement es vol enredar la troca i complicar-la al màxim. No tinc clar que en el moment decisiu voti a favor d’una multiplicació de comarques.
Pel PSC aquest és un tema de país que necessita una àmplia majoria de consens i no es tirarà endavant sinó existeix aquest acord previ de fins on es vol arribar. D’entrada la posició és de que quantes menys millor. I que no tinguin un òrgan polític i inoperant com ara els Consells Comarcals sinó que es converteixin en mancomunitats de serveis per tal de millorar les prestacions dels ajuntaments cap als ciutadans.
Davant aquest panorama ja es pot veure que la modificació del mapa comarcal va per llarg i sense un destí concret. Hi ha d’altres urgències en el país abans d’entrar en aquesta proposta, sobretot perquè implica canviar sistemes electorals , a nivell comarcal i altres modificacions que requereixen una entesa entre els tres partits de govern i CiU, a la oposició.
En definitiva, veia més fàcil i ràpid la comarcalitat del Lluçanès ,un parell d’anys enrere que no pas ara. Sobretot perquè alguns altres territoris juguen a reclamar – se comarca, simplement per creure que obtindran uns beneficis determinats . Això complica el futur d’aquesta modificació.
La tendència final pot ser la de canviar el sistema de consells comarcals pel de mancomunitats ,sense creació de nous territoris , però permetent que cada territori s’organitzi com cregui oportú. Al cap i a la fi, els ajuntaments tenen competències i autonomia pròpia per decidir què volen fer i amb qui volen compartir serveis i organització. Es en aquest marc que el Lluçanès pot jugar fort. Una forta Mancomunitat amb capital a Prats que aposti per sumar esforços i imposar la seva personalitat davant altres mancomunitats veïnes i la pròpia Generalitat.
Aleshores tenir el títol o no de comarca passarà a ser un tema relatiu i poc rellevant. Al cap i a la fi, les ajudes i subvencions aniran per les mancomunitats ,independentment que siguin comarques o no.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 8:27 AM 
