Monday, December 11, 2006

 
FORMAR EQUIPS

El principal i primordial repte de tot govern és formar un equip, i actuar de manera coordinada i homogènia. Pot semblar fàcil, a primera vista, però és un dels temes més complicats i difícils d’aconseguir.
D’entrada el President ha de decidir les millors persones per conformar la primera línia de govern i si no és fàcil dintre d’un sol partit, ens podem imaginar el que suposa quan n’intervenen tres. Ho hem vist en el primer incompliment de les promeses electorals de tots els socis de govern: el de la paritat. Es fàcil proclamar-ho , és molt difícil de complir. S’han d’encaixar càrrecs actuals i consolidats amb d’altres que estan per veure quin resultat donaran.
I existeix poc esperit d’autocrítica i exigència interna i externa. Si les propostes no es converteixen en llei, no tenen garantia de ser complertes. La paritat , en aquest cas, haurà d’esperar nous temps i noves oportunitats, malgrat alguns haguem predicat amb l’exemple.
Però tornant al principi ,la formació d’equips comporta un cert grau d’improvisació evident. I la improvisació no sempre dona els millors fruits. Ho hem vist en el passat i ho veurem en un proper futur. No sempre es troba la persona adequada pel lloc més indicat, i en el temps desitjat.
Molta gent es pensa que és fàcil deixar una feina per agafar-ne una altra en una administració. Les condicions poden ser clarament inferiors en un lloc o altra. Hi ha una visió molt deformada del treball institucional. Els funcionaris no tenen massa bona premsa i els càrrecs institucionals encara menys.
D’entrada molta gent es pensa que els sous i la feina d’un càrrec en el govern, ja no parlo de consellers, és de privilegiats. Es a dir, cobrar molt i treballar poc. I a més ,feina segura, i sinó, bona sortida. Doncs, ni una cosa ni altra.
En primer lloc qui plega o el fan fora, té menys consideracions i beneficis que un treballador de qualsevol empresa del país. Es a dir, no hi ha subsidi d’atur ni indemnitzacions. Es va al carrer i en alguns casos sense poder-se dedicar a determinades funcions que puguin estar relacionades amb el treball institucional que tenia.
Però també a nivell de sous ,els institucionals estan molt per sota dels empresarials. I pel que fa a feina i responsabilitat, habitualment estan molt per sobre de qualsevol altra. Així, doncs, la facilitat per trobar persones molt preparades i amb disponibilitat immediata és gairebé nul·la. Els partits han de tibar del que tenen més a prop, els càrrecs propis de partit o en altres institucions. El PSC és un exemple clar de tibar dels ajuntaments o de la Diputació de Barcelona per trobar candidats a cobrir els llocs a la Generalitat.
I quan menys presència institucional ,més difícil és tenir persones preparades i disposades a anar en càrrecs precaris i no prou ben retribuïts. Aquesta és una dinàmica complicada ,sense un horitzó de fàcil solució.
I tanmateix de la formació d’equips forts i preparats en depèn el resultat de l’acció governamental. Tots veiem i sabem que tenir al capdavant d’un departament, però també d’una direcció general o d’un organisme determinat una persona preparada o no, en depèn l’eficàcia o el desastre de l’acció.
De moment, a la vista dels equips formats es comprova una forta presència de càrrecs iniciats en els ajuntaments. Es una bona garantia d’èxit, amb tot ,els desequilibris entre els socis de govern son elevades i s’haurà de veure l’eficàcia d’uns i altres. I abans ho he dit, no poden haver-hi grans contrastos en el propi govern o falta d’homogeneïtat ,perquè el conjunt trontolla. I alguns departaments tenen una composició molt heterogènia com per actuar conjuntadament . Aquí es on veurem la capacitat dels equips formats i la idoneïtat de cada càrrec nomenat. Sincerament hi ha gent que medita poc la responsabilitat que se’ls proposa a l’hora d’acceptar un càrrec. I en política com en qualsevol altra matèria cadascú ha de ser conscient de les seves limitacions.
Joan Roma i Cunill, conseller de Federació del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?