Joan Roma

PARITAT I LIMITACIÓ MANDATS
Sempre que s’acosten eleccions reapareixen els debats sobre dos temes recurrents, el de la paritat i el de la limitació de mandats. Ni un ni l’altre estan resolts ni sembla haver-hi solució a mig termini.
El de la paritat és un d’aquells que tothom proclama i gairebé ningú compleix. Ara mateix en el nou govern ha estat impossible complir-ho. Ni en el Consell Executiu que era més complicat per raons de pactes i lideratges històrics, però tampoc en el segon ni tercer nivell del Govern. I això és així pel govern i també pel principal partit de la oposició, CiU que ha muntat una mena de “govern a l’ombra” on la paritat és inexistent.
I és que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Ara mateix tots els partits estan elaborant les candidatures per les eleccions municipals de l’any vinent. Teòricament hauríem de complir el compromís d’un 40% de dones , com a mínim. Doncs bé, estic convençut que la meitat del país incomplirà aquestes dades.
Tal com tenim muntat el panorama municipal és complicat dedicar-se a la política. En els pobles petits perquè hi ha molta feina i pocs diners, i pràcticament ningú es pot alliberar. Si això és complicat pels homes, per la majoria de dones encara més, si tenen família i treball, i haurien de trobar hores per una dedicació parcial a l’ajuntament.
Tenim un problema difícil de solucionar i no serà amb bones paraules com hi trobem sortida. En principi no soc partidari de la paritat per la paritat. Considero que s’ha de tenir una especial sensibilitat per incloure dones a les llistes i en els llocs de govern perquè així es reflecteix la realitat social i es modifiquen comportaments atàvics, però pensar en complir percentatges i prou ,és convertir algunes candidates en simples elements decoratius o justificadors de promeses fetes. Qui val, val sigui home o dona.
En quan a la limitació de mandats, s’ha pogut comprovar en aquest mateix diari com molts la proclamen o reclamen ,amb articles d’opinió o editorials, però no la voldrien per a ells mateixos.
Es curiós que cap periodista,advocat, metge o arquitecte , per dir algunes professions , acceptarien una limitació de la seva durada en l’exercici de les funcions , tot i que puguin haver tingut errors o malfuncionaments, i en canvi trobin lògic una proposta de limitació de mandats per determinats càrrecs polítics que passen un examen dels ciutadans cada quatre anys.
I que , a més estan sotmesos als controls diaris, permanents i universals de la seva acció de govern. Si algú pensa que un determinat polític ha de acabar mandat, res millor que presentar-se a unes eleccions i aconseguir que no surti elegit. Però si la gent manté la confiança en el seu alcalde, regidor, president , etc es fa difícil pensar que haguem de fer una llei per impedir-ho.
Els arguments d’uns i altres no sempre son sincers. Es lògic que per aquells que aspiren a governar trobin bé una llei que jubili al qui volen guanyar i no poden . Però, son els mateixos que una vegada han ocupat el càrrec no tenen cap pressa per deixar-lo.
En fi, no veig cap especial interès en cap partit per fer una llei que modifiqui l’actual legislació en aquesta matèria. En determinats llocs és comprensible i recomanable una limitació, ni que sigui per garantir l’alternança , quan els càrrecs no son d’elecció directa. Però en aquells que la gent té a prop i coneix bé, seria una mostra de desconfiança en el correcte funcionament de la democràcia. I de moment no hi ha elements per considerar viciat el model que tenim desde fa prop de vint-i-vuit anys en qüestió de ajuntaments.
I els recents escàndols protagonitzats per alguns alcaldes i regidors, res tenen a veure amb la durada dels mandats. Qui és deshonest, ho és independentment dels anys en un càrrec determinat, i per això hi ha la justícia que ha d’actuar amb rapidesa i contundència.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Regió 7.