Tuesday, May 31, 2016
TREBALLADORS DE L'ORDRE - art. Nació Digital Solsona
TREBALLADORS DE
L’ORDRE.
Pel càrrec d’alcalde i per altres circumstàncies alienes, conec diversos
Mossos d’Esquadra, i francament no voldria estar en el seu lloc. Si els
polítics estem mal considerats des de fa anys, i molt especialment en els
darrers anys, per culpa d’uns pocs centenars de corruptes i malversadors, entre
mig de milers de polítics honestos, ens costarà recuperar el prestigi dels
primers anys de democràcia recuperada; als Mossos els hi passa una cosa
semblant.
Alguna mala pràctica per una banda, i el control constant, rigorós i
exhaustiu de com fan la feina, del que pensen i com actuen , els porten a
tensions difícilment suportables. A més, per molta pràctica, formació i
experiència que tinguin, sempre hi ha el factor sorpresa en les seves actuacions
i el grau de violència que veiem, fa molt complicada la seva repressió sense
danys col·laterals.
Veure autèntiques batalles campals, en les quals, una banda fa ús de tots
els mitjans al seu abast, amb ànim de fer mal, i per l’altra, uns treballadors
de l’ordre que es veuen insultats, agredits i perseguits, sense poder contestar
de manera proporcionada, imposa reflexions de quin model de policia tenim o
volem tenir.
D’entrada, o els defensors de la llei i l’ordre, recolzem la policia , o
els deixem a la seva sort, i ens en oblidem, amb tot el que això significa
d’anar cap el caos total. Resulta letal pel sistema democràtic que els càrrecs
polítics, reclamin ordre per una banda, i desqualifiquin l’actuació de la
policia que l’ha de fer complir.
Aquests dies hem pogut veure i escoltar posicionaments molt poc adequats,
per no dir altra cosa, de l’alcaldessa de Barcelona i d’algun dels seus
regidors, respecte els fets de Gràcia. També hem vist silencis ostentosos per
part d’altres membres del Govern català, i mentrestant , dia rere dia , es van
desenvolupant escenes molt violentes sense data final.
La imposició de l’ordre ha de ser proporcionada però comprenent que no
sempre tot té possibilitats de control. Les noves tecnologies poden servir per
establir l’autoria de determinats fets i comportaments, però també poden induir
a errors o falses vivències si es treuen de context.
En qualsevol cas queda clar que , amb el nom que sigui, cada país ha de
tenir el seu servei d’ordre. I els seus professionals son treballadors com en
qualsevol altre àmbit, si bé, molt més exposats a la supervisió, control i
crítica. I en uns moments en que tot està sota sospita i tot és criticat i
criticable, qualsevol error es pot convertir en acusacions de desproporció,
quan no, de delicte.
I si aquests professionals no es veuen prou recolzats ni protegits, el
desànim és lògic i immediat. I treballar en aquestes condicions, pot produir
efectes encara més negatius. I crec que així estan. Hi ha silencis clamorosos,
en alguns alts nivells del govern, i crítiques despietades en els sectors més
radicals. Si no s’equilibra la situació anirem per molt mal camí. Ja ho veiem
amb la Guàrdia Urbana
de Barcelona, sotmesa a polèmiques i controvèrsies constants des de dintre i
des de fora del cos. Ara, anem pel mateix camí amb els Mossos. Sinó comprenem
que son treballadors de l’ordre , i fan la feina que els hem encomanat,
difícilment podran complir les seves funcions.
Monday, May 30, 2016
IMATGES DEMOLIDORES - art. nació digital solsona
IMATGES DEMOLIDORES.
Estem tant acostumats a veure estirabots en les nostres
institucions catalanes i espanyoles que ja no els hi donem la importància que
tindrien, en altres moments i indrets. En el meu cas, els set anys viscuts a
Suïssa, juntament amb molts viatges fets per la geografia europea, em donen una
altra visió del que aquí passa i de com ens jutgen, Pirineus, enllà. També, hi
ajuda, el seguiment d’alguns programes de televisió de França, Gran Bretanya ,
Alemanya i Suïssa, on puc constatar els estralls que determinades accions
nostres, produeixen en aquells ciutadans. Repassem-ne uns quants sense cap ànim
exhaustiu, per evitar omplir pàgines i més pàgines.
En tots aquests països de la UE , i en molts altres més llunyans, el respecte
pels símbols té un caràcter gairebé sagrat, traduït en silencis clamorosos,
quan sona l’himne nacional, o quan s’apuja o abaixa la bandera. Son impensables
actes contra dos dels símbols més respectats del país. I el mateix passa
respecte el compliment de la presència de les banderes local,
nacional/regional, i estatal. Cadascuna, en el seu lloc, en tot hora i moment.
Igual que passa amb els retrats oficials, i amb tots els altres elements
establerts pel protocol corresponent.
Per ciutadans que així actuen i han actuat durant
generacions, veure com un país proper, que diu voler ser independent,
quedant-se a la UE ,
però que xiula l’himne estatal, treu les banderes oficials, fins i tot canvia
la pròpia per la qual han lluitat durant una llarga dictadura, per posar-n’hi
una altra, partidista; incompleix el règim de protocol en tota hora i moment, i
fins i tot qüestionen la figura del Cap de l’Estat, del Tribunal
Constitucional, i altres institucions ...els deixa bocabadats, i els confirma
que els Pirineus tornen a ser la frontera d’ una altra realitat.
Per si no n’hi hagués prou, les imatges del Parlament de
Catalunya donen la volta el món, proclamant la varietat i diversitat del seu
funcionament. Imatges d’incompliment del més mínim protocol a nivell de
vestuari, fins el punt de que ja només ens falta veure’n amb bermudes i
xancletes ( tot arribarà), desobeint les crides a l’ordre de la presidència, en
moments clau de debat; acordant incomplir les lleis vigents, emparades per la Constitució o les
Corts Generals, o arribant al Parlament en helicòpter per no poder entrar en un
recinte sagrat ,per una manifestació... quan en cap país democràtic es permeten
les manifestacions davant de la
Cambra legislativa , i menys, impedir-hi l’accés als
representants del poble.
I obligat a abreujar, que un govern digui voler
desconnectar-se de l’estat , proposant lleis il·legals, i anant a demanar ajut
a altres països de la UE ,
per fer-ho possible, és tant irreal, tant inversemblant, tant allunyat de la
vida democràtica del món occidental, que ningú ens pot prendre amb un mínim de
seriositat. Només provoquem la perplexitat i la incredulitat en que un govern,
i una part del Parlament puguin pretendre cosa semblant.
Sembla ser que ben pocs assumeixen que una “imatge val més
que mil paraules”, i hem enviat i continuem enviant imatges d’una llunyania
tant immensa de la realitat europea que és impossible aconseguir ni un sol país
que vulgui recolzar aquest joc de disbarats. A veure si algú proposa tornar a
la realitat i retornar a un cert moment de seny, per emprendre un camí
radicalment diferent. Que algú surti al món real, i expliqui com ens veuen,
Pirineus enllà.
Saturday, May 28, 2016
CONCERT CORALS DE BORREDÀ I DE LA COMUNITAT CRISTIANA DE CASP.
CONCERT – CELEBRACIÓ A L’ESGLÈSIA DE BORREDÀ – 28/5/16.
Avui, dissabte dia 28 de maig, ha tingut lloc una trobada de germanor entre
la Coral de Borredà i la Coral de la Comunitat Cristiana de Casp, de Barcelona.
A les 11 del matí ha arribat en autocar una nombrosa representació de la
Comunitat Cristiana de Casp, procedent de Barcelona. Aquesta Comunitat es va
formar ara fa 40 anys, en tant que pares i mares d’alumnes de l’Escola dels
Jesuïtes, i entre les activitats que es varen plantejar sorgí la de formar una
Coral.
Avui, doncs, han vingut convidats per la Coral de Borredà, per celebrar
plegats aquest aniversari , compartir la diada amb una cerimònia eucarística al
migdia, després un dinar plegats i finalment un CONCERT CONJUNT a l’Església
Parroquial. El lligam que les uneix és la de compartir el mateix director:
Victor Borràs.
A les 6 de la tarda, amb l’església plena, com en les grans ocasions, l’Alcalde,
ha donat la benvinguda a tots els barcelonins, i ha recordat la trajectòria
seva i la de la Coral de Borredà. Tot seguit el director ha explicat el motiu d’aquesta
jornada i un membre de la Coral ha informat sobre quin seria el repertori. Un
repertori molt variat, anant des de segles enrere fins la data actual.
A continuació una dotzena de peces corals, ben conjuntades i ben interpretades
per les dues corals, han fet les delícies del públic. Una hora que s’ha fet
realment curta, i que ha demostrat una similar qualitat de les dues formacions
musicals.
Al final un bis, per compensar els intensos aplaudiments, i per obrir l’apartat
d’intercanvi d’obsequis i records.
En definitiva, una excel·lent celebració, en el nostre poble i un molt bon
record pels qui han vingut de Barcelona. I mostra i demostra que l’esforça val
la pena quan es pot oferir un concert de gran qualitat i varietat.
Des de Borredà desitgem llarga vida a la CORAL DE LA COMUNITAT CRISTIANA DE
CASP, i igual llarga vida a la CORAL DE BORREDÀ.
Borredà, 28 de maig de 2016.
Friday, May 27, 2016
25 ANYS D'ALCALDE - art. Regió 7
25 ANYS D’ALCALDE.
A un any de les passades municipals, aprofito per recordar
els meus 25 anys d’alcalde de Borredà, i 12 de regidor. Sóc, doncs, de la
collita de l’abril del 79, quan es varen celebrar les primeres eleccions
democràtiques municipals. Els primers dotze anys, com regidor de govern, per pacte amb els primers
dos alcaldes de la democràcia, i des del 91, com alcalde, amb majoria absoluta.
Son molts o pocs anys, d’alcalde ? Pels adversaris és una
eternitat, pels partidaris, un llarg temps, i per a mi, depèn del lloc i el
moment. Però, vull aprofitar el moment per fer un brevíssim repàs, no tant de
la meva trajectòria, sinó de la del país , respecte el món municipal. Haver
estat tot el període democràtic en un ajuntament dona una visió molt detallada
de com han anat les coses, i com estan ara.
Els primers temps varen ser molt complicats, perquè tot era
nou i tot estava per fer, però l’entusiasme, la improvisació, la dedicació,
foren tant immenses i intenses que superàvem totes les dificultats. Recordo el
primer pressupost de poc més de vuit mil euros, quan ara anem per un milió. O
tenir un patrimoni municipal de tres-cents mil euros, quan ara el tenim de prop
de nou milions.
Però, la sintonia i coordinació entre ajuntaments, diputació
de Barcelona ( Diba) i la primera Generalitat ( Gene) ens va permetre superar
les grans carències de tot ordre que tenia el món local. Animo els lectors a
tancar un moment els ulls per recordar com era el seu poble o ciutat, 37 anys
enrere, i com és ara. Res a veure. Els avenços han estat espectaculars, a
nivell d’obres i a nivell de serveis. Els alcaldes podem estar orgullosos de la
feina feta, i de la transformació dels nostres municipis en aquest període de
temps. Aquí hem fet, en 37 anys el que a nivell europeu han fet en 60. El ritme
ha estat trepidant, i mirant, enrere, podem dir que ha valgut la pena.
Però, no estic satisfet, no estem satisfets els alcaldes de
la deriva que ha tingut el món municipal en un període de prop de vint anys. La
transformació d’Espanya en un estat autonòmic, va perjudicar, ha perjudicat ,el
desenvolupament municipal. Aquí, la
Gene , ha absorbit immensos recursos que no ha traspassat als
ajuntaments, o ho ha fet en molt petites proporcions. Durant anys, ens ha vist
més com un contrapoder que no pas com una administració amiga, amb la qual
s’havia de coordinar. I l’eficàcia municipal s’ha contraposat a una clara
ineficàcia de la Gene. Aquesta ,
ha volgut supervisar, controlar i imposar tota mena d’obligacions als
ajuntaments, convertint-se més en un destorb que no pas una ajuda.
I els darrers anys, amb el PP en el govern central, la
situació ha empitjorat enormement. Des de Madrid, s’ha volgut convertir els
ajuntaments en gestories, i els alcaldes en purs administradors, supervisats i
controlats pels tècnics i secretaris – interventors, igualment supervisats i
controlats pel govern central. L’autonomia municipal ha quedat reduïda a la
mínima expressió, per decisió del PP, i la Gene , ens ha deixat sense recursos econòmics,
però amb multitud de deures per complir. Estem en una cruïlla difícil, de la
qual només en sortirem si hi ha profunds canvis aquí, a Catalunya i a Espanya.
Aquesta és la batalla que hem de fer els alcaldes, si volem tenir garanties de
poder impulsar les millores pels nostres pobles i ciutats.
NOVA PETICIÓ PER SALSELLES - art. revista La Rella
NOVA PETICIÓ PER SALSELLES.
Aquest any no varem poder celebrar l’Aplec de Salselles,
allà mateix degut a l’amenaça de pluja, però no per això deixem de pensar en
els compromisos assumits. L’ajuntament de Borredà ha acordat demanar una nova
intervenció al Servei de Protecció del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.
Ho hem dit en diverses ocasions que no pretenem recuperar
la totalitat de l’església, sinó evitar
que desaparegui. Salvat el campanar, el que ara volem aconseguir és salvar les
parets de la nau central i la capella del fons, netejar i treure tota la runa
que cobreix l’interior, treure la vegetació més propera a l’edifici, i arreglar
el camí de baixada per tal que s’hi pugui accedir millor i que la visita es
pugui fer amb garanties de seguretat.
Això és tot. Creiem que uns 40.000 euros serien suficients
per dur a terme aquestes intervencions i preservar les parts més
representatives del monument. A partir d’aquí, cada any tocaria anar-hi a
treure herbes, netejar l’entorn i evitar el creixement d’arbres o arbustos que
podessin afectar l’estructura definitiva.
Sóc conscient de que Catalunya té molts monuments
necessitats d’intervencions arquitectòniques per salvar-los, i no podem
reclamar més inversions per Salselles, però aquesta nova intervenció considero
que s’ha de poder fer el més aviat millor sinó volem arribar-hi massa tard.
En quan al camí , la previsió és que l’any vinent, s’hi
pugui fer una intervenció força important amb fons de l’ADF, aportats per la Diputació de Barcelona.
Cada tres o quatre anys repassem tots els camins que es consideren essencials
per poder intervenir en cas d’incendis forestals, i aquest és un dels
importants perquè el tenim ben bé a un dels extrem del territori de la nostra
ADF.
En resum, confio en que durant l’aplec de l’any que ve
puguem veure algunes de les obres promeses. Tot va molt lent, i costa trobar el
diner necessari, perquè un ajuntament petit com el nostre no ho pot pagar.
Depenem de Diputació i Generalitat, i ara mateix, de fet depenem de tot i per
tot de la Diputació. Per
això els hi hem adreçat la petició. Ja us informaré de com van les coses.
Salutacions a tothom.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
Thursday, May 26, 2016
INVERSIONS ESQUIFIDES - art. Nació Digital Solsona
INVERSIONS ESQUIFIDES, A LA CATALUNYA CENTRAL.
Tenia un especial
interès per veure el pressupost de la Generalitat per aquest any 2016. El sol fet de
que un pressupost es presenti a finals de maig, ja suposa una novetat molt poc
habitual en qualsevol país europeu, però entre les eleccions “plebiscitàries”
que no ho varen ser, la tardana composició del Parlament i la més que tardana
elecció de President i formació de govern, aquesta presentació a meitat d’any
del pressupost era inevitable.
En fi, en tant que
ex diputat, sempre miro què contenen els pressupostos per les comarques de la
demarcació de la federació XI del PSC: Bages, Berguedà i Solsonès. I vet aquí
que el resum, es descriu en un sol mot: esquifidesa. Per no dir, escandalosa
reducció, fins extrems mai vistos, en l’apartat d’inversions territorials.
Les xifres canten
per elles mateixes: 21,5 milions per la comarca del Bages, 3,67 per la del
Berguedà i 1,8 per la del Solsonès. Deixant clar que en la del Bages, l’import
principal va de inversions per ferrocarril, cosa ben poc visible, per quan es
pot tractar de material intern, i no extern.
Si comparem
aquestes xifres amb altres de temps una mica millors podríem veure com l’any
2010 al Bages, tenia 66,2 milions pressupostats, el Berguedà 22,13 , i el Solsonès
7, 5 . I si busquem en altres anualitats podrem arribar a la conclusió de que
aquestes comarques estan especialment mal tractades respecte anys anteriors en
percentatges autènticament d’escàndol.
Estem davant un
panorama preocupant per quan any rere any es van acumulant retards ja no
solament en inversions noves, sinó en manteniment i reparació de les velles, de
manera que els infraestructures i equipaments van envellint sense perspectives
de que siguin renovades en els terminis previstos per les normatives vigents.
Tots sabem el
desgast que tenen carreteres, vies de tren, edificis, camins, xarxes de
clavegueram, d’aigua, depuradores, hospitals.....i que sobrepassar els terminis
de reposició o millora va en detriment de la seguretat o la idoneïtat. En fi,
que tenim totes les estructures més envellides i sense previsió de renovació.
També sabem que els
retards es paguen amb posteriors inversions molt més costoses. Un deficient
manteniment, suposarà un increment de la inversió per posar-lo al dia, de manera
que els estalvis d’avui, es converteixen en super inversions, el dia de demà.
I a cada comarca hi
ha una llarga llista de compromisos incomplerts que es van acumulant, any rere
any, sense cap previsió de dur-los a terme. Es a dir, en els darrers anys la nota dominant ha estat paralitzar tota
l’acció inversora de la
Generalitat , i es van acumulant els retards en una roda
imparable. Fins quan ? Ningú ho sap. Ningú ho pot dir perquè la situació
financera té un volum de deute insostenible. Només la intervenció directa de
l’Estat, la podria aturar. De fet, si s’ha reduït la partida de pagament
d’interessos del deute, és perquè en comptes de recórrer a crèdits externs amb
bancs, la Generalitat ,
rep els fons del FLA que son a 0% d’interès. Una decisió del govern central per
evitar el col·lapse d’uns quants governs autonòmics, entre els quals, el més
endeutat, el de la
Generalitat de Catalunya.
En resum, la mala
gestió, tard o d’hora passa factura i a dia d’avui la capacitat d’ingressos de la Generalitat és baixa,
i els deutes molt elevats. El resultat, son uns pressupostos de mínims , per
garantir la supervivència, però a canvi d’oblidar inversions en el territori. La Catalunya central és un
exemple, però, comparable amb qualsevol altre territori del país. I tot i això,
a la vista de les posicions de la
CUP , tampoc hi ha cap garantia de que siguin aprovats i si
son retornats al govern, el lògic seria convocar noves eleccions. Ja veieu quin
panorama tenim al davant.
Tuesday, May 24, 2016
ADÉU A UN CONTRINCANT - art. Blogesfera socialista
ADÉU A UN
CONTRINCANT.
Avui ha mort a l’edat de 80 anys , Ramon Llumà, alcalde de Solsona del 79
al 2003, i diputat al Parlament, del 99 al 2003.
Al llarg de tots aquests anys d’activitat política ens varem convertir en
contrincants, en tant que representava ell a CiU i jo al PSC. I el PSC està
organitzat en federacions territorials , una de les quals, la XI agrupa les comarques del
Bages, Berguedà i Solsonès. Era lògic, doncs, topar tot sovint amb ell, com
principal referent de CiU a la comarca.
Els primers anys de la recuperada democràcia municipal , a l’abril del 79,
varen ser complicats perquè no hi havia regles clares de funcionament municipal
i quan varem tenir els primers representants a l’ajuntament es varen trobar amb
un gran nombre de dificultats per dur a terme la seva feina d’oposició.
Dificultats que tant consistien en traves constants per tenir informació i
documentació de tot el que feia l’equip de govern, com per intervenir en els
plens municipals, fins el punt de que durant uns quants anys, varen estar
“castigats”sense taula , a la
Sala de Plens. I disposaven de cadires tant inestables que
sovint, preferien seguir i intervenir a peu dret.
Quan expliquem aquestes coses a les noves generacions, o als qui prediquen
per “noves” polítiques sembla que els hi parlem de l’antiguitat, quan només han
passat 30 anys dels fets que relato. Parlem d’anys enrere, i parlem d’uns
territoris especialment durs pel socialisme. En aquells temps no estar amb CiU,
volia dir estar-hi en contra. I estar-hi en contra, volia dir estar en contra
dels de casa, dels patriotes, dels que defensaven la terra, i no depenien de
forces de fora...
Poc a poc, amb el pas dels anys, i la consolidació de la democràcia i el
repartiment de la representació en les institucions de Catalunya i l’Estat, les relacions varen anar
millorant, fins el punt de poder arribar a acords concrets , favorables per
Solsona, favorables al conjunt de la comarca.
I ens retrobarem en el Parlament de Catalunya en la darrera legislatura
meva i la única seva. Allà varem normalitzar les relacions i,tot i mantenir la
lògica de contrincants polítics, era possible pactar proposicions no de llei, o
fer gestions conjuntes de cara a resoldre peticions que ens arribaven de la
comarca. També varem aprofitar per fer llargues xerrades sobre temes ben
diversos, sense per això variar les nostres posicions polítiques, tant
arrelades en ell, com en mi.
Passats els anys ens havíem retrobat algunes vegades per Solsona. Ell
afeccionat a la caça i gaudint d’una merescuda jubilació, i jo visitant una de
les ciutats que més m’agraden de la Catalunya interior.
Avui, ens ha dit adéu, i puc assegurar que durant els anys d’alcalde va
saber exprimir les bones relacions i contactes que tenia amb el president Pujol
i amb alts càrrecs de la
Generalitat com per aconseguir moltes ajudes que varen
permetre dur a terme un gran nombre d’obres a la ciutat. Solsona, avui dia, és
una ciutat de gran qualitat, molt ben equipada, en infraestructures i serveis.
Es evident que bona part d’aquest mèrit li correspon a Ramon Llumà, alcalde
durant 24 anys. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, President del Consell Federació XI del PSC
Monday, May 23, 2016
ATENCIÓ NOUS HORARIS CONSULTORI MÈDIC - BORREDÀ - A PARTIR DIA 1 DE JUNY
Horaris de borredà
Nom
|
Dilluns
|
Dimarts
|
Dimecres
|
Dijous
|
Divendres
|
(Metgessa
Família)
|
8-11.30 h
Vilada
12-15 h Borredà
|
8-15 h Vilada
Borredà
urgències
|
13.3
13.3
17.3
Dimecres alterns
|
8-15 h Borredà
|
8-11.30 h
Vilada
12-15 h Borredà
|
D.
Circuns
(Infermera)
|
8-15 h
|
|
|
8-15 h
|
8-15 h
|
(Infermera)
|
|
8-15 h Vilada
Borredà
urgències
|
13.3
13.3
17.3
Dimecres alterns
|
|
|
(Pediatre)
|
|
|
|
8-11 h
Vilada/Borredà
Dijous alterns
|
|
M.Güell
(T.Social)
|
|
|
|
8-11 h
El 1r. dijous / mes a demanda
|
|
C.Comellas
(Llevadora)
|
|
|
|
|
8-11.3
12.15 Borredà / Vilada
Divendres alterns
|
R.Vilalta
(Administratiu)
|
De
|
De
|
|
De
|
De
|
R.Tubau
(Administrativa)
|
|
|
13.3
13.3
17.3
Dimecres alterns
|
|
|
1 de Juny 20 16
PERILLOSA CRISPACIÓ - art. Nació Digital Solsona
PERILLOSA CRISPACIÓ.
Des de fa ja, molt
de temps hi ha un munt de coses que no van bé, ni a nivell mundial, ni estatal,
o nacional de Catalunya. Deixem els temes mundials per altres moments, i
centrem-nos en la situació estatal, per una banda i en la nacional, per una
altra.
A nivell estatal,
portem 4 anys de crispació creixent i desbordant, fins extrems que sinó els haguéssim
viscut, ens seria difícil d’imaginar que algú els hagués pogut somiar. Costa de
creure com es poden cometre tants errors i tant garrafals en la governança d’un
país, en tant poc de temps. Només una immensa mediocritat dels membres del
govern i del partit que li dona suport, els poden explicar.
I quan la
mediocritat s’escampa pel país i arriba fins els darrers racons, engendre criatures
i criaturades com les que estem vivint darrerament.
I tot indica que la
mediocritat s’encomana, perquè si hem de criticar de manera contundent el
govern central , no menor crítica hem de fer al govern de la Generalitat. També
aquí estem veient reaccions absolutament desafortunades, en resposta a les que
venen de Madrid. S’autoalimenten amb una facilitat i constància que va crispant
de manera molt seria la vida quotidiana de la gent, visquin allà on visquin.
En aquests darrers
dies hem tingut uns exemples paradigmàtics del que dic, en una primera decisió estúpida
de voler prohibir les estelades en un partit de futbol. De fet, gran error, ja
repetit quan es va voler castigar una xiulada en un anterior partit...i a ningú
més se li podia ocórrer que davant aquesta prohibició, havia que mostra múscul,
comprant 10.000 banderes escoceses per fer onejar durant el partit. Per sort un
jutge va posar una mica de seny, en els dos cantons.
Però, xiular
l’himne nacional / estatal, és una pèssima resposta al comportament d’un pèssim
govern central. No és així com s’ha de contestar perquè poc a poc es van
enverinant les relacions entre els pobles d’Espanya. Tots els himnes s’han de
respectar, totes les banderes democràtiques s’han de protegir, i l’estelada, ho
és, tots els símbols s’han d’erigir en la representació democràtica d’un lloc,
un organisme, una institució legal.
No pot ser que uns
s’agafin els símbols de tots per fer-los els seus personals. No pot ser que
altres els vulguin desafiar o desacreditar. Tots aquests gestos no son
innocents, perquè van fomentant el distanciament i generant un odi creixent que
pot explotar en formes violentes.
I per alguns durant
les campanyes electorals tot s’hi val. D’una banda els bons, de l’altra , els
dolents, i banderes per una banda, himnes per l’altra, amb prohibicions o
autoritzacions , en funció d’interessos partidistes, i no generals. Mala cosa,
i de tot hem vist i veurem en els propers temps.
Aquí a Catalunya,
tampoc estem exempts de males pràctiques, acompanyades d’un sectarisme brutal
en els mitjans de comunicació públics i un decantament molt determinat dels
privats, fins el punt de que la autèntica informació , brilla per la seva
absència. Tenim propaganda, que no informació.
I el precari
equilibri de govern a la
Generalitat torna està més que qüestionat des de dintre, per
les diferències entre ERC i CDC, i per fora, amb una CUP que vol tornar a la
oposició pura i dura. Desorientació total, i pèrdua d’un precari guió que ja
ningú coneix ni segueix, fins el punt d’estar en un caos polític, mai vist ni
imaginat.
Perillosa situació
perquè la inestabilitat s’allarga i s’amplia, i deixa desemparats els sectors
més febles de la societat. I perquè fa més evident la mediocritat de tots els
governants, donant ales als populismes que com Podemos son capaços de pactar
amb qui sigui i com sigui, per tal d’arribar al poder. Criticar i prometre és
molt fàcil, governar i resoldre els problemes , és molt més complicat, però per
això incrementar la crispació és la pitjor via per poder decidir amb calma i
tranquil·litat. Alguns juguen aquest perillós joc. El país i la seva gent, poc
els importa.
Sunday, May 22, 2016
ESPLÈNDID CONCERT DEL COR GIOVINETTO AL KURSAAL DE MANRESA
Després de diversos intents , avui, diumenge dia 22 de maig a les 6 de la
tarda,he pogut assistir al concert del Cor Giovinetto , en el Kursaal de Manresa, ple de gom a gom , com en
les grans ocasions. Tenia ganes de veure
en viu i en directe, un fenomen musical, sorgit de TV3, per poder comparar i
valorar la qualitat i maduresa dels seus components, entre els quals un ben
lligat a Borredà, com és en Josep Vilardell, el tenor del grup. I avui, a més
cantaven, acompanyats de 4 músics, incorporats a la banda per tal de poder ser
més versàtils i directes.
Acabo d’arribar a casa i encara amb el concert ben viu en el cap, en faig
un breu resum. En primer lloc , constatar que aquest fenomen de competició de
cors i corals, està molt lluny dels típics concursos de les Operación Triunfo,
d’altres televisions, en els quals es tractava de preparar de pressa i
corrents, a un cantant masculí o femení perquè donés un bon resultat televisiu,
i prou. La base musical, instrumental o interpretativa era cosa secundària i el
rellevant era bona presència, i donar el “pego”. Ofert el “producte”, es
consumia i cap a buscar-ne un altre.
En el cas que ens ocupa, el Cor Giovinetto, té una base sòlida a nivell
musical i instrumental, cosa que es nota de seguida. En el concert d’avui, a
l’inici es notava un cert nerviosisme i rigidesa que s’ha anat perdent a la
tercera o quarta interpretació. No és fàcil posar-se davant un aforament d’unes
700 persones, i tenir la garantia de que tot sortirà com cal: il·luminació, so,
espai, músics de la banda, coreografies....en algun moment el so dels solistes
no era prou potent com per sobresortir per damunt de tots, però s’ha corregit
fins aconseguir l’equilibri requerit.
Tampoc és fàcil , conjuntar 8 veus femenines amb 3 masculines, oimés quan
en alguna de les interpretacions, queden només 2 masculines, perquè en Marc
se’n va al piano. En aquest cas en Josep com a tenor i en David com a baix,
resolen molt bé la situació. I les veus femenines estan molt ben conjuntades i
equilibrades, fins el punt de poder interpretar cançons d’una gran varietat i
dificultat.
M’interessava també veure com enllaçarien les cançons, com salvarien els temps
morts, les presentacions...tot el que fa que un concert sigui àgil, alegre i
ben resolt. Queden alguns detalls per polir, però la espontaneïtat, la
proximitat amb els espectadors, la seguretat s’han anat afermant al llarg del
concert fins arribar a un excel·lent final. Una hora seguida, que s’ha fet molt
curta, i que ha donat peu a reclamar insistentment uns bisos que han arribat,
no amb cap repetició de cançons ja interpretades sinó novetats en el repertori,
demostrant que tenen unes quantes eines més en el calaix.
Bé, molt bé. He pogut constatar una reacció esplèndida del públic, ja no el
de casa, casa, procedent del Berguedà, sinó de tot arreu. Entre el públic
múltiples nens, nenes, joves i noies que de ben segur, somiaven en poder estar
dalt de l’escenari, en un somni fet realitat, per part dels components de
Giovinetto.
Ha valgut la pena anar al concert, i sobretot comprovar com en un poble com
Puig-reig i entorn, existeix un segon puntal musical de primer ordre, al costat de la Polifònica.
Francament m’agradaria poder-los fer venir a Borredà , ara que tindrem un
escenari de majors dimensions , per poder-los escoltar a la Plaça Major. Segur
que tothom en sortiria tant gratament sorprès com n’he sortit jo del Kursaal.
Els animo a seguir, perquè tenen fusta per aconseguir un lloc en el món musical
. La versalitat i la qualitat de les interpretacions d’avui, amb peces ben
complicades, em recorden els inicis d’un altre grup ja ben llunyà ,però de gran
ressò i qualitat. Em refereixo a Mocedades. Estil i forma molt diferents, però
qualitat i bona base, similars. Ànims, doncs, i bona sort.
Borredà, 22 de maig de 2016.
Joan Roma i Cunill, Alcalde.
Friday, May 20, 2016
DEUTES MUNICIPALS - art. Regió 7
DEUTES MUNICIPALS.
Com cada any per aquestes dates, també en aquestes
pàgines de Regió 7, apareix la llista dels ajuntaments
més endeutats del país, i de l’estat. Tots els mitjans de comunicació es fan
ressò de les dades del Ministeri d’Hisenda, i hala, ja tornem a tenir un
llistat mal exposat i mal interpretat, per la majoria de mitjans de comunicació
que ni hi entenen ni llegeixen la lletra petita o desconeixen com el Ministeri
extreu aquestes dades.
Aquí, suposadament
tenim els tres ajuntaments més endeutats: Aguilar de Segarra(Bages), Capolat(
Berguedà), Pujalt (Anoia). El pobre Valentí Riera, l’alcalde més veterà de
Catalunya i bona part d’Espanya, esdevé el primer d’aquí i el quart de l’estat.
Cada any li toca explicar perquè un poble tant petit té un deute per habitant
tant elevat. Conec bé els 3 ajuntaments, i molt especialment, Aguilar de
Segarra, amb un excel·lent alcalde, molt bon administrador, de manera que
aquest rànking queda totalment falsejat per manca de detalls essencials.
No és el mateix endeutar-se
per caprici de l’alcalde de torn que ha volgut fer una obra faraònica, que,
contractar un crèdit per fer-lo treballar i obtenir grans rendiments com és el
cas d’Aguilar, en l’àmbit de l’energia solar. Com tampoc ho és si un alcalde
inverteix un elevat crèdit a renovar la xarxa d’aigua i aconseguir un important
estalvi energètic, de funcionament i un retorn immediat i esglaonat de la
inversió feta. El mateix podem dir del que fan ara molts ajuntaments com és
renovar tot l’enllumenat públic convencional per passar-lo a leds i així
compaginar estalvi energètic, amb l’econòmic i protecció del medi ambient.
Podria posar una dotzena més d’exemples d’inversions enormement profitoses, i
alhora, rendibles, que explicarien perquè alguns ajuntaments tenen un deute
elevat per habitant, i altres, no.
I evidentment quan
un petit ajuntament, contrau un crèdit petit o mitjà, i es divideix el seu
import pels pocs habitants que té, surt un deute per càpita enorme. Per tant,
la llista de cada any no diu res sobre la bona o mala gestió de tots els
ajuntaments de l’estat. Es un simple llistat de números freds i sense
explicació del destí de l’endeutament. A més cal tenir present que aquest
llistat tampoc és complert ni exhaustiu, per quan no contempla operacions de tresoreria
que no compten com endeutament però que de fet en la majoria de casos son
deutes encoberts. Per exemple, enlloc figuren les pòlisses de crèdit de cada
ajuntament, perquè no son crèdits, son operacions que han de ser liquidades
cada any, però que en molts casos, per no dir en la majoria de casos ,son
renovades l’endemà, en operacions successives que poden allargar-se durant anys
i anys.
Tampoc és el mateix
contreure crèdits amb interessos elevats que contractar-ne de Diba, amb interès
zero a retornar en deu anys, cosa que significa un enorme estalvi creditici. Es
més, considero bona gestió l’endeutament raonable d’un ajuntament quan aquest endeutament
ha estat motivat per la millora d’infraestructures, equipaments i serveis
essencials, en un moment estratègic pel desenvolupament del municipi; i mala
gestió l’endeutament zero que alguns semblen tenir. Resulten sorprenents alguns
endeutaments a zero, en municipis ,que tanmateix tenen temes pendents de
resoldre. Els crèdits son útils i indispensables, en moments donats, perquè
ajuden a resoldre necessitats concretes, i alhora promouen la ocupació directa
i indirecta en el propi municipi, o en el país , en general. Per tant, que
ningú lligui deute per càpita ,amb bona o mala gestió, perquè res té a veure.
BORREDÀ, PLE D'OPCIONS PER AL TURISME FAMILIAR - art. revista Tasta
BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
En el número
anterior , corresponent als mesos d’abril/maig, exposàvem els principals trets
històrics del nostre poble. Un poble amb més de 1.200 anys d’història, i amb
moltes mostres del passat: esglésies, molins, ponts, fonts, cases pairals,
camins...
En aquest, volem
descriure alguns altres elements que justifiquen, de sobres, la visita al poble
i a tot el seu entorn. El que més impacta al visitant és la exuberant bellesa
del paisatge. Un paisatge conformat per muntanyes cobertes de vegetació, verdes
tot l’any, per la preponderància dels boscos de pins i alzines, amb clapes de
roures i faigs, la qual cosa motiva uns mosaics de tots colors, durant la
tardor, i un ressorgiment a la primavera.
Per les valls
corren rieres i rierols, nascuts a peu de les altes muntanyes de la Serra del
Catllaràs ,amb salts d’aigua, gorgs i desnivells que justificaven la
construcció de molins fariners i bataners durant els segles XVII, XVIII i
XIX. Rieres treballadores anys enrere,
que han donat pas a llocs ideals per admirar la netedat i claredat de les
aigües de muntanya. La riera de Merlès que neix a Sant Jaume de Frontanyà i es
troba amb el Llobregat a Gaià (Bages) és la més coneguda i espectacular en tot
el seu recorregut. Però, igual d’esplèndida és la Riera Margansol o de Borredà
que va a desembocar a l’embassament de La Baells.
Pels bons caminants
o per aquells que volen compaginar passejos amb contemplació de la natura , res
millor que fer servir els camins al llarg d’aquestes dues rieres. Son caminades
aptes per famílies senceres, per quan poden triar recorregut i dificultat.
Tenen una àmplia diversitat per triar. Recordem que tenen a la seva disposició
plànols, mapes i codis QR, amb una vintena de recorreguts disponibles amb
sortida i tornada a Borredà.
D’entre tots els
recorreguts disponibles en recomanem alguns d’especialment atractius com és el
que surt de Borredà per anar al Monestir de La Portella ( La Quar). Aquest
recorregut va pel GR-4, passant pel Pont de Sant Joan, recentment restaurat,
per la Caseta del Pare Coll, també acabada de restaurar, i on tothom pot fer un
repòs resguardant-se de la calor a l’estiu i del fred o la pluja a l’hivern,
seguir pel Camí dels Graus , passar la Font del Llop, travessar la carena
rocosa per endinsar-se al municipi de La Quar i arribar al Monestir.
O fer la ruta
circular de Borredà – Sant Sadurní de Rotgers ( esplèndid romànic) – Borredà. O
la de Borredà – Sant Jaume, on podreu contemplar una església romànica molt ben
preservada i recuperada. I tornant al poble sempre tindreu temps per fer una
petita excursió al Gorg del Salt, just a uns centenars de metres del nucli
urbà. Un salt d’aigua a la riera Margansol, d’uns 30 metres d’alçada, baixant
per un camí que s’ha millorat fa ben pocs dies.
I després d’un bon
esforç físic, res millor que prendre alguna beguda en una de les terrasses de
bar, o seure a dinar o sopar en els restaurants del poble. Allà podreu
assaborir plats tradicionals, i productes artesanals de gran qualitat, com son
tots els derivats del porc, formatge, melmelades, pa i coca , etc. I pels més
petits, hi ha un gran espai per jugar sense perill de cotxes. A tocar del
centre del poble, hi ha la zona esportiva amb tota mena de pistes per poder
practicar múltiples esports.
Com es pot veure,
cada poble tria una mica el seu destí, i en el nostre cas, considerem el
turisme familiar com el més adequat i apte per la situació on estem, i pels
equipaments de que disposem. I no solament per venir-hi un dia o un cap de
setmana, sinó durant tot l’any. Es fàcil trobar apartaments per llogar, cases
de turisme rural per passar-hi uns dies, o càmpings per instal·lar-s’hi durant
tot l’any. Qui vulgui veure tot el que tenim pot entrar al web de l’ajuntament:
borreda.net. Segur que hi trobarà prou atractius com per fer la prova i venir.
De ben segur que no quedarà defraudat.
Thursday, May 19, 2016
DIBA, PER TAPAR FORATS - art. Nació Digital Solsona
DIBA, PER TAPAR
FORATS.
Recordo que quan diem Diba, ens referim a Diputació de Barcelona, i quan
parlem de Gene, volem dir, Generalitat de Catalunya. Aquestes abreviacions son
habituals entre polítics i ens permeten anar més directament al gra.
Fa poques setmanes ja vaig criticar , en aquestes mateixes pàgines de Nació
Digital, el recurs habitual de la
Gene a recòrrer a Diba per resoldre-li els seus problemes.
Problemes derivats d’una situació de bancarrota total de les finances de la Gene , bàsicament per culpa
d’una mala gestió i administració dels recursos financers, a banda d’un
inadequat sistema de finançament.
Avui, m’he llevat amb una altra notícia que repeteix la fórmula i
visualitza el perill que planeja sobre el futur de Diba. El director general de
Ferrocarrils de la
Generalitat ( FGC) Enric Ticó, demana que sigui Diba la que
es faci càrrec del dèficit del Tren del Ciment, entre La Pobla de Lillet i Castellar
de N’Hug. Un dèficit anual de 50.000 euros que ell no pot assumir, i li demani
a Diba que se’n faci càrrec.
Pels qui no coneguin aquest servei, els hi diré que va ser un projecte
ambiciós i ben plantejat, però mal executat, com ha estat norma de la Gene al llarg dels 35 anys d’existència.
Un projecte per recuperar l’antiga via de tren que portava el ciment de la
fàbrica d’Asland, situada al Clot del Moro ( Castellar de N’Hug) cap a La Pobla de Lillet, i d’aquí
cap avall fins arribar a l’àrea metropolitana. Tant l’antiga fàbrica de ciment,
com els Jardins Artigas ( La
Pobla ) mereixen ser visitats, i per tant era lògic plantejar
algun sistema per poder-los fer visitables, alhora que es recuperava un antic
tren. A més a l’estació de La
Pobla hi ha un Museu del Tren, que també és remarcable.
Bé, doncs, cada any aquest tren porta uns 20.000 passatgers, però el cost
de l’explotació arriba a uns 150.000 euros i se’n recapten uns 90 o 100.000 com
a màxim. Ara, FGC diu que la diferència la pagui Diba, perquè ells estan amb
números vermells....
I ja està. Tant feliços, perquè tenen els mateixos partits a Diba que a
Gene, i confien en que acceptaran la proposta sense protestar ni negar-s’hi. I
em temo que així serà, com ja s’ha fet en múltiples altres casos, àmbits i
serveis. Poc a poc, Diba es va convertint en una prolongació de la Gene , a la qual obeeix , en
comptes de plantar-li cara i exigir que cada administració es faci càrrec de
les seves obligacions.
Anys enrere, CiU i també ERC, criticaven el comportament de Diba perquè
sota governs socialistes es permetien actuar amb total i plena independència,
sense posar-se a les ordres de la Gene. El
PSC considerava que Diba havia de complir amb les competències que li son
pròpies i dedicar tots els esforços i recursos a ajudar als ajuntaments,
especialment els més petits.
Ara, amb els mateixos partits en les dues institucions, els alcaldes de
municipis petits ( bé de fet de tots els tamanys) veiem amb gran preocupació
com milions d’euros van destinats a tapar els forats immensos que deixa la Gene. Forats , a nivell de
deixar de subvencionar escoles – bressol, escoles de música, plans d’ocupació,
serveis socials, arranjament de camins, portades d’aigua, depuradores d’aigües
residuals, etc, etc, fins el punt de que han anul·lat un gran nombre de
convocatòries d’ajudes indispensables per garantir serveis bàsics i essencials
dels ajuntaments.
Aquesta dinàmica ha comportat la pressió sobre Diba perquè es faci càrrec
de tot alló que la Gene
no paga, amb el perill de consolidar aquesta tendència i arribar a un final en
que sigui la Gene
la que decideixi i Diba, la que pagui. Hem de tenir clar que tot el diner que
Diba paga, va en detriment del que podrien rebre els ajuntaments de la
província. I les altres diputacions, com que son més petites, no fan el mateix
esforç que la de Barcelona, de manera que aquí tenim un altre motiu de queixa i
subordinació. Aquesta dinàmica no pot continuar i hem d’exigir que cada
administració es faci càrrec de sostenir les competències que li pertoquen. Si
els ajuntaments ho han fet i ho fan, que Gene, faci el mateix.
Wednesday, May 18, 2016
CALENDARI ACTIVITATS PRIMAVERA - ESTIU, BORREDÀ 2016
CALENDARI D’ACTIVITATS
– PRIMAVERA / ESTIU – BORREDÀ 2016.
Per tal de poder
reservar les dates d’algunes de les principals activitats en el municipi de
Borredà, us enumerem aquells que ja estan degudament plantejades i programades.
Podreu trobar la relació d’activitats en el web municipal: borreda.net, i en
els programes que es repartiran per totes les cases.
DISSABTE 28 DE
MAIG, 6 tarda a l’església parroquial, concert Coral Comunitat de Casp –
Barcelona i Coral de Borredà, entrada gratuïta.
DIVENDRES 24 DE
JUNY, primer dia de les Piscines municipals.
DIJOUS DIA 7 DE JULIOL,
a les 7 tarda, acte a l’Institut d’Estudis Catalans, amb el Dr. Miquel
Vilardell.
DIUMENGE 17 DE
JULIOL, passarà per Borredà la II Marxa cicloturista Ruta Minera, amb més de
600 participants.
DIUMENGE 14 D’AGOST,
al vespre una nova edició de FORMATJAZZ
DILLUNS 15 D’AGOST,
festa de la Patrona de Borredà, amb diversos actes previstos.
DISSABTE 20,
DIUMENGE 21, DILLUNS 22 I DIMARTS 23- FESTA MAJOR 2016 . programes a part.
DISSABTE 27 I
DIUMENGE 28 – MOSTRA FORMATGES ARTESANALS DE CATALUNYA. Plaça Major.
DISSABTE 3 DE
SETEMBRE- Nova trobada de Puntaires a la Plaça Major.
Borredà, 18 de maig
de 2016.
Nota: A mesura que
es coneguin més detalls i continguts els anirem penjant en el web de l’ajuntament:
borreda.net.
Tuesday, May 17, 2016
PARTICIPACIÓ BAIXA - art. Nació Digital Solsona
PARTICIPACIÓ BAIXA.
Segueixo sempre amb
gran interès els processos de participació que s’han organitzat en els darrers
anys, en diversos municipis de Catalunya, per treure’n algunes reflexions i
veure quina evolució tenen. No en va, vaig poder-los seguir durant els meus 7
anys a Berna, la capital de Suïssa, on era i és habitual convocar a consulta a
tots els habitants del país, per temes molt rellevants, o a nivell cantonal (
regional) o local en altres moments, i per altres temes.
Allà, les xifres de
participació no son especialment elevades, excepte en casos molt especials, i
és habitual quedar per sota del 40% en la majoria de casos. Per evitar el
cansament que comportaven les constants consultes, es va decidir agrupar-les en
un o dos dies a l’any, i en un sol dia votar dues, tres o més temes, fossin del
nivell que fossin, i amb tot i això, rara vegada se supera el 40% del cens.
Aquí, alguns
moviments han volgut fer veure que la consulta és la via més democràtica, més
representativa, més autèntica per copsar la opinió dels ciutadans i la voldrien
fer servir de manera habitual. Consideren que els programes electorals no son
suficients per justificar decisions del govern de torn, i si surt algun tema no
previst, encara fa més indispensable aquesta consulta a les bases, a la
ciutadania.
Personalment he fet
alguna prova, i els resultats son decebedors. Costa trobar la participació
alta, entusiasta, transversal, i habitual de la majoria de ciutadans i el
resultat pot ser francament molt poc representatiu, i per tant, molt poc
“democràtic” en el sentit ampli de la paraula. Davant aquestes experiències i
realitats, prefereixo com alcalde, escoltar tothom i veure quins raonaments i
justificacions es donen per tirar endavant una determinada obra o servei, i a
partir d’aquí , explicar-ho al conjunt del poble. Al meu entendre el resultat
és clarament positiu, ràpid i pràctic.
I en aquestes
xerrades, converses, contactes o peticions, diguem-li com vulguem, hi caben
tots els edats. Des dels més petits que poden demanar posar un aparca
bicicletes en el pati de l’escola, a ampliar l’horari del Centre Cívic de la
Gent Gran , o ampliar canals de TV per
cable, posar bancs en determinats llocs on la gent va a passejar, arreglar
algun camí de passeig, tancar la plaça per festes o durant l’estiu, i tants i
tants altres temes que poden ser consultats i decidits en qüestió d’hores o
dies.
He vist xifres
decebedores de participació en matèria de pressupostos en els pobles que han
organitzat aquestes processos. En cap d’ells s’ha superat el 25% de
participació, de manera que tot i estar-hi a favor, cal animar la gent a
demostrar l’interès per les coses públiques mitjançant la participació directe
o la indirecta, ni que sigui votant, quan se’ls hi dona la ocasió.
I arran d’aquestes
reflexions, voldria també expressar l’enorme sorpresa que m’ha causat la
votació de l’ANC, d’aquest passat cap de setmana. Només un 21,43 % dels membres
han anat a votar. Menys d’un de cada quatre, és molt , molt poc. Sortir elegit
amb aquesta xifra tant baixa de participació no deixa d’obrir molts
interrogants i obligar als seus components a fer exercicis de reflexió interna
sobre el seu funcionament i objectius, quan això mateix demanen als partits
tradicionals.
No veig ni en l’ANC
ni en els partits sobiranistes, un full de ruta clar i realista per assolir els
objectius proposats. Potser d’aquí la baixa participació, però si es critica el
funcionament dels partits, també caldrà veure quina justificació donen als
resultats, i esperar la reunió i elecció dels nous dirigents, per veure quin
camí decideixen emprendre. Cridar a la participació és fàcil, aconseguir-la és
enormement difícil, com podem veure.
Sunday, May 15, 2016
RESTUARANTS ADAPTATS -art. El SEtmanari del Berguedà
RESTAURANTS
ADAPTATS.
En una comarca turística com la nostra, disposar de bons restaurants, és
essencial. Com ho és tenir múltiples atractius, en els camps més diversos de la
cultura, esports, lleure, paisatge, etc, que tenim, o comencem a tenir.
Avui, però voldria comentar, una part de la bona feina feta, però també, la
que queda per fer, en relació a que tots els restaurants de la comarca estiguin
adaptats per oferir àpats a persones amb determinades al·lèrgies o
problemàtiques relacionades amb el menjar.
Ho esmento perquè quan vaig amb un parell de familiars celíacs, puc
comprovar quins restaurants, realment s’han adaptat, i ofereixen una carta ben
detallada de cada plat, amb asteriscs que expliquen si son aptes o no , o pel
contrari, confonen al·lèrgies quan se’ls pregunta pel contingut del menjar o la
forma d’elaborar-lo.
He tingut enormes i grates sorpreses en un cert nombre de restaurants del
Berguedà, però també algunes decepcions respecte confusions o actuacions que
denoten contradiccions entre el que posa la carta i el que porten a la taula.
Molts tampoc tenen pa per a celíacs, i és habitual, veure com molts se’l
porten de casa per poder garantir menjar-ne.
Es evident que el treball d’un restaurant és prou complicat i complex en si
mateix, com per haver de pensar en tot, però així estan les coses. Els qui
pateixen alguna al·lèrgia tenen tot el dret de poder sortir i gaudir de la
gastronomia amb plena garantia de no patir cap problema posterior. I han de
pensar que, un bon coneixement de tot
aquest àmbit, els pot fer guanyar clients de per vida.
En aquests moments, en el meu cas, sé a quins restaurants puc anar amb tota
seguretat amb aquests familiars, i a quins, no. I uns s’ho diuen a uns altres,
i al final , la bona feina té recompensa perquè cada vegada hi ha més
col·lectius afectats per una al·lèrgia o una altra.
El Berguedà ha fet un enorme avenç en el camp del turisme i la gastronomia.
Es qüestió de continuar per aquest camí, millorant aspectes que pocs anys
enrere , eren desconeguts i ara son habituals. Tot s’ha d’adaptar als nous
temps i les noves necessitats, amb la seguretat de que això ens garantirà una
millor posició en aquest món, més complex, però més just.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
SORT DE DIBA- art. Regió 7
SORT DE DIBA.
Reitero que quan diem Diba, volem dir,
Diputació de Barcelona, i quan parlem de Gene, volem dir Generalitat de
Catalunya.
Fa pocs dies, Diba, va aprovar el conjunt de
subvencions destinades a tots els municipis de la província de Barcelona, en el
que anomena Catàleg de Serveis. Cada any els ajuntaments poden demanar un gran
nombre d’ajuts, d’un ampli catàleg que s’ha anat incrementant i diversificant
al llarg dels anys, fins a constituir un element essencial per la supervivència
dels principals serveis que donen els ajuntaments.
I dintre d’un parell de mesos , Diba aprovarà
un paquet de subvencions molt més important per fer inversions durant el que
queda de mandat municipal. Es a dir, fins el 2019, any de noves eleccions. Un i
altre paquet d’ajuts, suposen la única via per poder dur a terme una part dels
compromisos electorals dels governs municipals, en un moment en que la Gene ha, pràcticament,
desaparegut del mapa. Més ben dit, es manté per controlar i supervisar, però
ben poc, per ajudar.
Els ajuntaments, doncs, es troben en una
situació molt complicada per quan ni el govern central ha convocat ajudes per
inversions, ni la Gene ,
ha complert els compromisos mínims que s’esperaven d’ella. Això significa
deixar fora dels programes electorals un gran nombre de compromisos que no
trobaran qui els financii.
D’aquí que ara, ja sense embuts, tots els
partits de govern, elogiïn l’existència de Diba, i la dedicació exclusiva als
ajuntaments del seu àmbit territorial. Antics partits que criticaven la seva
existència, com CiU o ERC, ara en son els principals defensors. No solament
perquè estan en el govern, sinó perquè han vist desaparèixer tots els ajuts que
en el passat concedia la Gene ,
de manera que depenen de tot i per tot de Diba.
Ara bé, aquesta dependència total ,té perills
evidents i imminents. Abans es considerava un problema la confrontació entre
Diba i Gene per estar sota governs de signes oposats i no sempre existia
sintonia entre el que volien uns i decidien uns altres. Per sort, Diba es va
mantenir fidel a les seves competències i obligacions i va garantir una
assistència tècnica, personal i econòmica als 311 municipis de la província.
Ara, estan en les mateixes mans, i es corre el perill d’uns decidir, i altres,
haver de cedir. M’explico.
Es tanta la necessitat de tresoreria dels
ajuntaments per la falta de pagament de la Gene , i és tant greu la falta de finançament
d’obres i serveis municipals per part de la Gene , que es demana a Diba fer front a les
obligacions de la Gene. Ho
podem veure a nivell de subvencions a les escoles bressol, escoles de música,
plans d’ocupació, etc, etc, i més que vindran. Tot aquest diner que hauria de
pagar la Gene ,
es detreu del que podria anar als ajuntaments per altres obres i serveis.
Aquesta pressió pot anar en detriment del que
ha estat sempre la nau insígnia de Diba: l’assessorament jurídic , tècnic,
personal i d’innovació en tots els àmbits i serveis. Molts ajuntaments ofegats
pels deutes, prefereixen diner a serveis. Greu error. Si una cosa necessiten
els ajuntaments, especialment els petits i mitjans, son serveis directes. Sense
aquests serveis directes, la majoria d’ajuntaments no podrien funcionar. I
parlo coneixent el tema des de fa molts anys. Fins ara i confio que també en el
futur, un informe o un dictamen de Diba, era paraula de déu. En el sentit que
era definitiu, contundent, mereixedor de crèdit absolut perquè procedia d’una
institució modèl-lica a nivell català i espanyol.
Doncs bé, s’ha de garantir aquesta
continuïtat, malgrat les deficiències i problemes de la
Gene. Veig pressions i propostes
preocupants en el sentit de voler proposar a Diba, obligacions de la Gene. Algunes ja les ha
entomat, però venen temps encara més greus i s’ha de procurar no desdibuixin el
paper essencial que ha tingut Diba fins ara. Cada institució ha de complir amb
les seves competències i obligacions , i les de Diba estan al servei dels
ajuntaments que prou necessitats tenen i prou desemparats han quedat per culpa
de males decisions del govern central i per la situació crítica de la
Gene. No espatllem el que encara funciona.
Thursday, May 12, 2016
HORARIS MOLT POC EUROPEUS -art, La Rella
HORARIS MOLT POC EUROPEUS.
Acostumo a dinar un o dos cops al mes ,en algun dels
restaurants del Lluçanès, i em va semblar una excel·lent idea, l’experiment
d’avançar els àpats i posar-los a nivell europeu.
Em va recordar la meva estada de 7 anys a Berna, la capital
de Suïssa, on els meus horaris eren: esmorzar a les 8 del matí, dinar a dos
quarts d’ 1, i sopar a les 7 de la tarda, de manera que era habitual anar a
dormir a quarts d’onze, per estar en plena forma a les 7 del matí, quan tothom
ja anava a la feina.
Bé, doncs, aquí no sóc gaire optimista respecte el canvi
horari, tot i els esforços que fa molta gent per aconseguir-ho i trencar la
vida boja que portem. Es cert que sinó ho provem, i sobretot sinó ens sumem als
promotors, no ho aconseguirem mai. Hi ha tímides propostes d’algun partit per
oficialitzar aquests nous horaris, i de fet, la millor via son les
administracions públiques. Si els ajuntaments, diputacions, consells comarcals,
Generalitat i finalment el govern central, s’ho proposen, l’àmbit dels
funcionaris podria ser qui tirés del tren i aconseguís entrar a la UE en qüestió d’horaris.
La xifra de funcionaris i treballadors públics és molt
elevada, i si canviessin ells, de seguida ho farien les empreses privades. Es
un gran repte pendent, d’una enorme importància i complexitat, però val la pena
intentar-ho. Potser no de cop, però si tant sols comencéssim per avançar-ho tot
mitja hora, i al cap d’un temps mitja hora més, ja hauríem donat un gran pas.
I per aconseguir-ho, cal començar, primer pels horaris
laborals, però seguits dels horaris de
TV. Es increïble començar una pel·lícula a les 10 i acabar-la a quarts
d’una . O televisar partits a les 10 de la nit ¡¡¡ El que acostumo a fer per
practicar els idiomes apresos i no acabar de matinada, és mirar programes de
les TV alemanyes, franceses o angleses, on els grans programes comencen a
quarts de nou, i a quarts d’onze han acabat. Aquí, o es fa el mateix, o
malament. Bé, doncs, siguem europeus en els horaris i tindrem una vida més sana
i complerta. Sumem-nos als promotors i ho aconseguirem. Ah, i felicitats pels
valents que varen fer la prova a Prats.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà