Tuesday, May 17, 2016
PARTICIPACIÓ BAIXA - art. Nació Digital Solsona
PARTICIPACIÓ BAIXA.
Segueixo sempre amb
gran interès els processos de participació que s’han organitzat en els darrers
anys, en diversos municipis de Catalunya, per treure’n algunes reflexions i
veure quina evolució tenen. No en va, vaig poder-los seguir durant els meus 7
anys a Berna, la capital de Suïssa, on era i és habitual convocar a consulta a
tots els habitants del país, per temes molt rellevants, o a nivell cantonal (
regional) o local en altres moments, i per altres temes.
Allà, les xifres de
participació no son especialment elevades, excepte en casos molt especials, i
és habitual quedar per sota del 40% en la majoria de casos. Per evitar el
cansament que comportaven les constants consultes, es va decidir agrupar-les en
un o dos dies a l’any, i en un sol dia votar dues, tres o més temes, fossin del
nivell que fossin, i amb tot i això, rara vegada se supera el 40% del cens.
Aquí, alguns
moviments han volgut fer veure que la consulta és la via més democràtica, més
representativa, més autèntica per copsar la opinió dels ciutadans i la voldrien
fer servir de manera habitual. Consideren que els programes electorals no son
suficients per justificar decisions del govern de torn, i si surt algun tema no
previst, encara fa més indispensable aquesta consulta a les bases, a la
ciutadania.
Personalment he fet
alguna prova, i els resultats son decebedors. Costa trobar la participació
alta, entusiasta, transversal, i habitual de la majoria de ciutadans i el
resultat pot ser francament molt poc representatiu, i per tant, molt poc
“democràtic” en el sentit ampli de la paraula. Davant aquestes experiències i
realitats, prefereixo com alcalde, escoltar tothom i veure quins raonaments i
justificacions es donen per tirar endavant una determinada obra o servei, i a
partir d’aquí , explicar-ho al conjunt del poble. Al meu entendre el resultat
és clarament positiu, ràpid i pràctic.
I en aquestes
xerrades, converses, contactes o peticions, diguem-li com vulguem, hi caben
tots els edats. Des dels més petits que poden demanar posar un aparca
bicicletes en el pati de l’escola, a ampliar l’horari del Centre Cívic de la
Gent Gran , o ampliar canals de TV per
cable, posar bancs en determinats llocs on la gent va a passejar, arreglar
algun camí de passeig, tancar la plaça per festes o durant l’estiu, i tants i
tants altres temes que poden ser consultats i decidits en qüestió d’hores o
dies.
He vist xifres
decebedores de participació en matèria de pressupostos en els pobles que han
organitzat aquestes processos. En cap d’ells s’ha superat el 25% de
participació, de manera que tot i estar-hi a favor, cal animar la gent a
demostrar l’interès per les coses públiques mitjançant la participació directe
o la indirecta, ni que sigui votant, quan se’ls hi dona la ocasió.
I arran d’aquestes
reflexions, voldria també expressar l’enorme sorpresa que m’ha causat la
votació de l’ANC, d’aquest passat cap de setmana. Només un 21,43 % dels membres
han anat a votar. Menys d’un de cada quatre, és molt , molt poc. Sortir elegit
amb aquesta xifra tant baixa de participació no deixa d’obrir molts
interrogants i obligar als seus components a fer exercicis de reflexió interna
sobre el seu funcionament i objectius, quan això mateix demanen als partits
tradicionals.
No veig ni en l’ANC
ni en els partits sobiranistes, un full de ruta clar i realista per assolir els
objectius proposats. Potser d’aquí la baixa participació, però si es critica el
funcionament dels partits, també caldrà veure quina justificació donen als
resultats, i esperar la reunió i elecció dels nous dirigents, per veure quin
camí decideixen emprendre. Cridar a la participació és fàcil, aconseguir-la és
enormement difícil, com podem veure.