Tuesday, May 17, 2016
PARTICIPACIÓ BAIXA - art. Nació Digital Solsona
PARTICIPACIÓ BAIXA.
Segueixo sempre amb
gran interès els processos de participació que s’han organitzat en els darrers
anys, en diversos municipis de Catalunya, per treure’n algunes reflexions i
veure quina evolució tenen. No en va, vaig poder-los seguir durant els meus 7
anys a Berna, la capital de Suïssa, on era i és habitual convocar a consulta a
tots els habitants del país, per temes molt rellevants, o a nivell cantonal (
regional) o local en altres moments, i per altres temes.
Allà, les xifres de
participació no son especialment elevades, excepte en casos molt especials, i
és habitual quedar per sota del 40% en la majoria de casos. Per evitar el
cansament que comportaven les constants consultes, es va decidir agrupar-les en
un o dos dies a l’any, i en un sol dia votar dues, tres o més temes, fossin del
nivell que fossin, i amb tot i això, rara vegada se supera el 40% del cens.
Aquí, alguns
moviments han volgut fer veure que la consulta és la via més democràtica, més
representativa, més autèntica per copsar la opinió dels ciutadans i la voldrien
fer servir de manera habitual. Consideren que els programes electorals no son
suficients per justificar decisions del govern de torn, i si surt algun tema no
previst, encara fa més indispensable aquesta consulta a les bases, a la
ciutadania.
Personalment he fet
alguna prova, i els resultats son decebedors. Costa trobar la participació
alta, entusiasta, transversal, i habitual de la majoria de ciutadans i el
resultat pot ser francament molt poc representatiu, i per tant, molt poc
“democràtic” en el sentit ampli de la paraula. Davant aquestes experiències i
realitats, prefereixo com alcalde, escoltar tothom i veure quins raonaments i
justificacions es donen per tirar endavant una determinada obra o servei, i a
partir d’aquí , explicar-ho al conjunt del poble. Al meu entendre el resultat
és clarament positiu, ràpid i pràctic.
I en aquestes
xerrades, converses, contactes o peticions, diguem-li com vulguem, hi caben
tots els edats. Des dels més petits que poden demanar posar un aparca
bicicletes en el pati de l’escola, a ampliar l’horari del Centre Cívic de la
Gent Gran
He vist xifres
decebedores de participació en matèria de pressupostos en els pobles que han
organitzat aquestes processos. En cap d’ells s’ha superat el 25% de
participació, de manera que tot i estar-hi a favor, cal animar la gent a
demostrar l’interès per les coses públiques mitjançant la participació directe
o la indirecta, ni que sigui votant, quan se’ls hi dona la ocasió.
I arran d’aquestes
reflexions, voldria també expressar l’enorme sorpresa que m’ha causat la
votació de l’ANC, d’aquest passat cap de setmana. Només un 21,43 % dels membres
han anat a votar. Menys d’un de cada quatre, és molt , molt poc. Sortir elegit
amb aquesta xifra tant baixa de participació no deixa d’obrir molts
interrogants i obligar als seus components a fer exercicis de reflexió interna
sobre el seu funcionament i objectius, quan això mateix demanen als partits
tradicionals.
No veig ni en l’ANC
ni en els partits sobiranistes, un full de ruta clar i realista per assolir els
objectius proposats. Potser d’aquí la baixa participació, però si es critica el
funcionament dels partits, també caldrà veure quina justificació donen als
resultats, i esperar la reunió i elecció dels nous dirigents, per veure quin
camí decideixen emprendre. Cridar a la participació és fàcil, aconseguir-la és
enormement difícil, com podem veure.
# posted by joan roma cunill @ 2:56 AM 
