Friday, May 20, 2016
DEUTES MUNICIPALS - art. Regió 7
DEUTES MUNICIPALS.
Com cada any per aquestes dates, també en aquestes
pàgines de Regió 7, apareix la llista dels ajuntaments
més endeutats del país, i de l’estat. Tots els mitjans de comunicació es fan
ressò de les dades del Ministeri d’Hisenda, i hala, ja tornem a tenir un
llistat mal exposat i mal interpretat, per la majoria de mitjans de comunicació
que ni hi entenen ni llegeixen la lletra petita o desconeixen com el Ministeri
extreu aquestes dades.
Aquí, suposadament
tenim els tres ajuntaments més endeutats: Aguilar de Segarra(Bages), Capolat(
Berguedà), Pujalt (Anoia). El pobre Valentí Riera, l’alcalde més veterà de
Catalunya i bona part d’Espanya, esdevé el primer d’aquí i el quart de l’estat.
Cada any li toca explicar perquè un poble tant petit té un deute per habitant
tant elevat. Conec bé els 3 ajuntaments, i molt especialment, Aguilar de
Segarra, amb un excel·lent alcalde, molt bon administrador, de manera que
aquest rànking queda totalment falsejat per manca de detalls essencials.
No és el mateix endeutar-se
per caprici de l’alcalde de torn que ha volgut fer una obra faraònica, que,
contractar un crèdit per fer-lo treballar i obtenir grans rendiments com és el
cas d’Aguilar, en l’àmbit de l’energia solar. Com tampoc ho és si un alcalde
inverteix un elevat crèdit a renovar la xarxa d’aigua i aconseguir un important
estalvi energètic, de funcionament i un retorn immediat i esglaonat de la
inversió feta. El mateix podem dir del que fan ara molts ajuntaments com és
renovar tot l’enllumenat públic convencional per passar-lo a leds i així
compaginar estalvi energètic, amb l’econòmic i protecció del medi ambient.
Podria posar una dotzena més d’exemples d’inversions enormement profitoses, i
alhora, rendibles, que explicarien perquè alguns ajuntaments tenen un deute
elevat per habitant, i altres, no.
I evidentment quan
un petit ajuntament, contrau un crèdit petit o mitjà, i es divideix el seu
import pels pocs habitants que té, surt un deute per càpita enorme. Per tant,
la llista de cada any no diu res sobre la bona o mala gestió de tots els
ajuntaments de l’estat. Es un simple llistat de números freds i sense
explicació del destí de l’endeutament. A més cal tenir present que aquest
llistat tampoc és complert ni exhaustiu, per quan no contempla operacions de tresoreria
que no compten com endeutament però que de fet en la majoria de casos son
deutes encoberts. Per exemple, enlloc figuren les pòlisses de crèdit de cada
ajuntament, perquè no son crèdits, son operacions que han de ser liquidades
cada any, però que en molts casos, per no dir en la majoria de casos ,son
renovades l’endemà, en operacions successives que poden allargar-se durant anys
i anys.
Tampoc és el mateix
contreure crèdits amb interessos elevats que contractar-ne de Diba, amb interès
zero a retornar en deu anys, cosa que significa un enorme estalvi creditici. Es
més, considero bona gestió l’endeutament raonable d’un ajuntament quan aquest endeutament
ha estat motivat per la millora d’infraestructures, equipaments i serveis
essencials, en un moment estratègic pel desenvolupament del municipi; i mala
gestió l’endeutament zero que alguns semblen tenir. Resulten sorprenents alguns
endeutaments a zero, en municipis ,que tanmateix tenen temes pendents de
resoldre. Els crèdits son útils i indispensables, en moments donats, perquè
ajuden a resoldre necessitats concretes, i alhora promouen la ocupació directa
i indirecta en el propi municipi, o en el país , en general. Per tant, que
ningú lligui deute per càpita ,amb bona o mala gestió, perquè res té a veure.