Friday, May 20, 2016

 

DEUTES MUNICIPALS - art. Regió 7

DEUTES MUNICIPALS.
Com cada any per aquestes dates, també en aquestes pàgines de Regió 7, apareix la llista dels ajuntaments més endeutats del país, i de l’estat. Tots els mitjans de comunicació es fan ressò de les dades del Ministeri d’Hisenda, i hala, ja tornem a tenir un llistat mal exposat i mal interpretat, per la majoria de mitjans de comunicació que ni hi entenen ni llegeixen la lletra petita o desconeixen com el Ministeri extreu aquestes dades.
Aquí, suposadament tenim els tres ajuntaments més endeutats: Aguilar de Segarra(Bages), Capolat( Berguedà), Pujalt (Anoia). El pobre Valentí Riera, l’alcalde més veterà de Catalunya i bona part d’Espanya, esdevé el primer d’aquí i el quart de l’estat. Cada any li toca explicar perquè un poble tant petit té un deute per habitant tant elevat. Conec bé els 3 ajuntaments, i molt especialment, Aguilar de Segarra, amb un excel·lent alcalde, molt bon administrador, de manera que aquest rànking queda totalment falsejat per manca de detalls essencials.
No és el mateix endeutar-se per caprici de l’alcalde de torn que ha volgut fer una obra faraònica, que, contractar un crèdit per fer-lo treballar i obtenir grans rendiments com és el cas d’Aguilar, en l’àmbit de l’energia solar. Com tampoc ho és si un alcalde inverteix un elevat crèdit a renovar la xarxa d’aigua i aconseguir un important estalvi energètic, de funcionament i un retorn immediat i esglaonat de la inversió feta. El mateix podem dir del que fan ara molts ajuntaments com és renovar tot l’enllumenat públic convencional per passar-lo a leds i així compaginar estalvi energètic, amb l’econòmic i protecció del medi ambient. Podria posar una dotzena més d’exemples d’inversions enormement profitoses, i alhora, rendibles, que explicarien perquè alguns ajuntaments tenen un deute elevat per habitant, i altres, no.
I evidentment quan un petit ajuntament, contrau un crèdit petit o mitjà, i es divideix el seu import pels pocs habitants que té, surt un deute per càpita enorme. Per tant, la llista de cada any no diu res sobre la bona o mala gestió de tots els ajuntaments de l’estat. Es un simple llistat de números freds i sense explicació del destí de l’endeutament. A més cal tenir present que aquest llistat tampoc és complert ni exhaustiu, per quan no contempla operacions de tresoreria que no compten com endeutament però que de fet en la majoria de casos son deutes encoberts. Per exemple, enlloc figuren les pòlisses de crèdit de cada ajuntament, perquè no son crèdits, son operacions que han de ser liquidades cada any, però que en molts casos, per no dir en la majoria de casos ,son renovades l’endemà, en operacions successives que poden allargar-se durant anys i anys.

Tampoc és el mateix contreure crèdits amb interessos elevats que contractar-ne de Diba, amb interès zero a retornar en deu anys, cosa que significa un enorme estalvi creditici. Es més, considero bona gestió l’endeutament raonable d’un ajuntament quan aquest endeutament ha estat motivat per la millora d’infraestructures, equipaments i serveis essencials, en un moment estratègic pel desenvolupament del municipi; i mala gestió l’endeutament zero que alguns semblen tenir. Resulten sorprenents alguns endeutaments a zero, en municipis ,que tanmateix tenen temes pendents de resoldre. Els crèdits son útils i indispensables, en moments donats, perquè ajuden a resoldre necessitats concretes, i alhora promouen la ocupació directa i indirecta en el propi municipi, o en el país , en general. Per tant, que ningú lligui deute per càpita ,amb bona o mala gestió, perquè res té a veure. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?