Sunday, May 22, 2016
ESPLÈNDID CONCERT DEL COR GIOVINETTO AL KURSAAL DE MANRESA
Després de diversos intents , avui, diumenge dia 22 de maig a les 6 de la
tarda,he pogut assistir al concert del Cor Giovinetto , en el Kursaal de Manresa, ple de gom a gom , com en
les grans ocasions. Tenia ganes de veure
en viu i en directe, un fenomen musical, sorgit de TV3, per poder comparar i
valorar la qualitat i maduresa dels seus components, entre els quals un ben
lligat a Borredà, com és en Josep Vilardell, el tenor del grup. I avui, a més
cantaven, acompanyats de 4 músics, incorporats a la banda per tal de poder ser
més versàtils i directes.
Acabo d’arribar a casa i encara amb el concert ben viu en el cap, en faig
un breu resum. En primer lloc , constatar que aquest fenomen de competició de
cors i corals, està molt lluny dels típics concursos de les Operación Triunfo,
d’altres televisions, en els quals es tractava de preparar de pressa i
corrents, a un cantant masculí o femení perquè donés un bon resultat televisiu,
i prou. La base musical, instrumental o interpretativa era cosa secundària i el
rellevant era bona presència, i donar el “pego”. Ofert el “producte”, es
consumia i cap a buscar-ne un altre.
En el cas que ens ocupa, el Cor Giovinetto, té una base sòlida a nivell
musical i instrumental, cosa que es nota de seguida. En el concert d’avui, a
l’inici es notava un cert nerviosisme i rigidesa que s’ha anat perdent a la
tercera o quarta interpretació. No és fàcil posar-se davant un aforament d’unes
700 persones, i tenir la garantia de que tot sortirà com cal: il·luminació, so,
espai, músics de la banda, coreografies....en algun moment el so dels solistes
no era prou potent com per sobresortir per damunt de tots, però s’ha corregit
fins aconseguir l’equilibri requerit.
Tampoc és fàcil , conjuntar 8 veus femenines amb 3 masculines, oimés quan
en alguna de les interpretacions, queden només 2 masculines, perquè en Marc
se’n va al piano. En aquest cas en Josep com a tenor i en David com a baix,
resolen molt bé la situació. I les veus femenines estan molt ben conjuntades i
equilibrades, fins el punt de poder interpretar cançons d’una gran varietat i
dificultat.
M’interessava també veure com enllaçarien les cançons, com salvarien els temps
morts, les presentacions...tot el que fa que un concert sigui àgil, alegre i
ben resolt. Queden alguns detalls per polir, però la espontaneïtat, la
proximitat amb els espectadors, la seguretat s’han anat afermant al llarg del
concert fins arribar a un excel·lent final. Una hora seguida, que s’ha fet molt
curta, i que ha donat peu a reclamar insistentment uns bisos que han arribat,
no amb cap repetició de cançons ja interpretades sinó novetats en el repertori,
demostrant que tenen unes quantes eines més en el calaix.
Bé, molt bé. He pogut constatar una reacció esplèndida del públic, ja no el
de casa, casa, procedent del Berguedà, sinó de tot arreu. Entre el públic
múltiples nens, nenes, joves i noies que de ben segur, somiaven en poder estar
dalt de l’escenari, en un somni fet realitat, per part dels components de
Giovinetto.
Ha valgut la pena anar al concert, i sobretot comprovar com en un poble com
Puig-reig i entorn, existeix un segon puntal musical de primer ordre, al costat de la Polifònica.
Francament m’agradaria poder-los fer venir a Borredà , ara que tindrem un
escenari de majors dimensions , per poder-los escoltar a la Plaça Major. Segur
que tothom en sortiria tant gratament sorprès com n’he sortit jo del Kursaal.
Els animo a seguir, perquè tenen fusta per aconseguir un lloc en el món musical
. La versalitat i la qualitat de les interpretacions d’avui, amb peces ben
complicades, em recorden els inicis d’un altre grup ja ben llunyà ,però de gran
ressò i qualitat. Em refereixo a Mocedades. Estil i forma molt diferents, però
qualitat i bona base, similars. Ànims, doncs, i bona sort.
Borredà, 22 de maig de 2016.
Joan Roma i Cunill, Alcalde.