Tuesday, May 31, 2016
TREBALLADORS DE L'ORDRE - art. Nació Digital Solsona
TREBALLADORS DE
L’ORDRE.
Pel càrrec d’alcalde i per altres circumstàncies alienes, conec diversos
Mossos d’Esquadra, i francament no voldria estar en el seu lloc. Si els
polítics estem mal considerats des de fa anys, i molt especialment en els
darrers anys, per culpa d’uns pocs centenars de corruptes i malversadors, entre
mig de milers de polítics honestos, ens costarà recuperar el prestigi dels
primers anys de democràcia recuperada; als Mossos els hi passa una cosa
semblant.
Alguna mala pràctica per una banda, i el control constant, rigorós i
exhaustiu de com fan la feina, del que pensen i com actuen , els porten a
tensions difícilment suportables. A més, per molta pràctica, formació i
experiència que tinguin, sempre hi ha el factor sorpresa en les seves actuacions
i el grau de violència que veiem, fa molt complicada la seva repressió sense
danys col·laterals.
Veure autèntiques batalles campals, en les quals, una banda fa ús de tots
els mitjans al seu abast, amb ànim de fer mal, i per l’altra, uns treballadors
de l’ordre que es veuen insultats, agredits i perseguits, sense poder contestar
de manera proporcionada, imposa reflexions de quin model de policia tenim o
volem tenir.
D’entrada, o els defensors de la llei i l’ordre, recolzem la policia , o
els deixem a la seva sort, i ens en oblidem, amb tot el que això significa
d’anar cap el caos total. Resulta letal pel sistema democràtic que els càrrecs
polítics, reclamin ordre per una banda, i desqualifiquin l’actuació de la
policia que l’ha de fer complir.
Aquests dies hem pogut veure i escoltar posicionaments molt poc adequats,
per no dir altra cosa, de l’alcaldessa de Barcelona i d’algun dels seus
regidors, respecte els fets de Gràcia. També hem vist silencis ostentosos per
part d’altres membres del Govern català, i mentrestant , dia rere dia , es van
desenvolupant escenes molt violentes sense data final.
La imposició de l’ordre ha de ser proporcionada però comprenent que no
sempre tot té possibilitats de control. Les noves tecnologies poden servir per
establir l’autoria de determinats fets i comportaments, però també poden induir
a errors o falses vivències si es treuen de context.
En qualsevol cas queda clar que , amb el nom que sigui, cada país ha de
tenir el seu servei d’ordre. I els seus professionals son treballadors com en
qualsevol altre àmbit, si bé, molt més exposats a la supervisió, control i
crítica. I en uns moments en que tot està sota sospita i tot és criticat i
criticable, qualsevol error es pot convertir en acusacions de desproporció,
quan no, de delicte.
I si aquests professionals no es veuen prou recolzats ni protegits, el
desànim és lògic i immediat. I treballar en aquestes condicions, pot produir
efectes encara més negatius. I crec que així estan. Hi ha silencis clamorosos,
en alguns alts nivells del govern, i crítiques despietades en els sectors més
radicals. Si no s’equilibra la situació anirem per molt mal camí. Ja ho veiem
amb la Guàrdia Urbana
de Barcelona, sotmesa a polèmiques i controvèrsies constants des de dintre i
des de fora del cos. Ara, anem pel mateix camí amb els Mossos. Sinó comprenem
que son treballadors de l’ordre , i fan la feina que els hem encomanat,
difícilment podran complir les seves funcions.