Joan Roma

IMATGES DEMOLIDORES.

Estem tant acostumats a veure estirabots en les nostres institucions catalanes i espanyoles que ja no els hi donem la importància que tindrien, en altres moments i indrets. En el meu cas, els set anys viscuts a Suïssa, juntament amb molts viatges fets per la geografia europea, em donen una altra visió del que aquí passa i de com ens jutgen, Pirineus, enllà. També, hi ajuda, el seguiment d’alguns programes de televisió de França, Gran Bretanya , Alemanya i Suïssa, on puc constatar els estralls que determinades accions nostres, produeixen en aquells ciutadans. Repassem-ne uns quants sense cap ànim exhaustiu, per evitar omplir pàgines i més pàgines.

En tots aquests països de la UE, i en molts altres més llunyans, el respecte pels símbols té un caràcter gairebé sagrat, traduït en silencis clamorosos, quan sona l’himne nacional, o quan s’apuja o abaixa la bandera. Son impensables actes contra dos dels símbols més respectats del país. I el mateix passa respecte el compliment de la presència de les banderes local, nacional/regional, i estatal. Cadascuna, en el seu lloc, en tot hora i moment. Igual que passa amb els retrats oficials, i amb tots els altres elements establerts pel protocol corresponent.

Per ciutadans que així actuen i han actuat durant generacions, veure com un país proper, que diu voler ser independent, quedant-se a la UE, però que xiula l’himne estatal, treu les banderes oficials, fins i tot canvia la pròpia per la qual han lluitat durant una llarga dictadura, per posar-n’hi una altra, partidista; incompleix el règim de protocol en tota hora i moment, i fins i tot qüestionen la figura del Cap de l’Estat, del Tribunal Constitucional, i altres institucions ...els deixa bocabadats, i els confirma que els Pirineus tornen a ser la frontera d’ una altra realitat.

Per si no n’hi hagués prou, les imatges del Parlament de Catalunya donen la volta el món, proclamant la varietat i diversitat del seu funcionament. Imatges d’incompliment del més mínim protocol a nivell de vestuari, fins el punt de que ja només ens falta veure’n amb bermudes i xancletes ( tot arribarà), desobeint les crides a l’ordre de la presidència, en moments clau de debat; acordant incomplir les lleis vigents, emparades per la Constitució o les Corts Generals, o arribant al Parlament en helicòpter per no poder entrar en un recinte sagrat ,per una manifestació... quan en cap país democràtic es permeten les manifestacions davant de la Cambra legislativa , i menys, impedir-hi l’accés als representants del poble.

I obligat a abreujar, que un govern digui voler desconnectar-se de l’estat , proposant lleis il·legals, i anant a demanar ajut a altres països de la UE, per fer-ho possible, és tant irreal, tant inversemblant, tant allunyat de la vida democràtica del món occidental, que ningú ens pot prendre amb un mínim de seriositat. Només provoquem la perplexitat i la incredulitat en que un govern, i una part del Parlament puguin pretendre cosa semblant.

Sembla ser que ben pocs assumeixen que una “imatge val més que mil paraules”, i hem enviat i continuem enviant imatges d’una llunyania tant immensa de la realitat europea que és impossible aconseguir ni un sol país que vulgui recolzar aquest joc de disbarats. A veure si algú proposa tornar a la realitat i retornar a un cert moment de seny, per emprendre un camí radicalment diferent. Que algú surti al món real, i expliqui com ens veuen, Pirineus enllà.