Monday, May 23, 2016
PERILLOSA CRISPACIÓ - art. Nació Digital Solsona
PERILLOSA CRISPACIÓ.
Des de fa ja, molt
de temps hi ha un munt de coses que no van bé, ni a nivell mundial, ni estatal,
o nacional de Catalunya. Deixem els temes mundials per altres moments, i
centrem-nos en la situació estatal, per una banda i en la nacional, per una
altra.
A nivell estatal,
portem 4 anys de crispació creixent i desbordant, fins extrems que sinó els haguéssim
viscut, ens seria difícil d’imaginar que algú els hagués pogut somiar. Costa de
creure com es poden cometre tants errors i tant garrafals en la governança d’un
país, en tant poc de temps. Només una immensa mediocritat dels membres del
govern i del partit que li dona suport, els poden explicar.
I quan la
mediocritat s’escampa pel país i arriba fins els darrers racons, engendre criatures
i criaturades com les que estem vivint darrerament.
I tot indica que la
mediocritat s’encomana, perquè si hem de criticar de manera contundent el
govern central , no menor crítica hem de fer al govern de la Generalitat. També
aquí estem veient reaccions absolutament desafortunades, en resposta a les que
venen de Madrid. S’autoalimenten amb una facilitat i constància que va crispant
de manera molt seria la vida quotidiana de la gent, visquin allà on visquin.
En aquests darrers
dies hem tingut uns exemples paradigmàtics del que dic, en una primera decisió estúpida
de voler prohibir les estelades en un partit de futbol. De fet, gran error, ja
repetit quan es va voler castigar una xiulada en un anterior partit...i a ningú
més se li podia ocórrer que davant aquesta prohibició, havia que mostra múscul,
comprant 10.000 banderes escoceses per fer onejar durant el partit. Per sort un
jutge va posar una mica de seny, en els dos cantons.
Però, xiular
l’himne nacional / estatal, és una pèssima resposta al comportament d’un pèssim
govern central. No és així com s’ha de contestar perquè poc a poc es van
enverinant les relacions entre els pobles d’Espanya. Tots els himnes s’han de
respectar, totes les banderes democràtiques s’han de protegir, i l’estelada, ho
és, tots els símbols s’han d’erigir en la representació democràtica d’un lloc,
un organisme, una institució legal.
No pot ser que uns
s’agafin els símbols de tots per fer-los els seus personals. No pot ser que
altres els vulguin desafiar o desacreditar. Tots aquests gestos no son
innocents, perquè van fomentant el distanciament i generant un odi creixent que
pot explotar en formes violentes.
I per alguns durant
les campanyes electorals tot s’hi val. D’una banda els bons, de l’altra , els
dolents, i banderes per una banda, himnes per l’altra, amb prohibicions o
autoritzacions , en funció d’interessos partidistes, i no generals. Mala cosa,
i de tot hem vist i veurem en els propers temps.
Aquí a Catalunya,
tampoc estem exempts de males pràctiques, acompanyades d’un sectarisme brutal
en els mitjans de comunicació públics i un decantament molt determinat dels
privats, fins el punt de que la autèntica informació , brilla per la seva
absència. Tenim propaganda, que no informació.
I el precari
equilibri de govern a la
Generalitat torna està més que qüestionat des de dintre, per
les diferències entre ERC i CDC, i per fora, amb una CUP que vol tornar a la
oposició pura i dura. Desorientació total, i pèrdua d’un precari guió que ja
ningú coneix ni segueix, fins el punt d’estar en un caos polític, mai vist ni
imaginat.
Perillosa situació
perquè la inestabilitat s’allarga i s’amplia, i deixa desemparats els sectors
més febles de la societat. I perquè fa més evident la mediocritat de tots els
governants, donant ales als populismes que com Podemos son capaços de pactar
amb qui sigui i com sigui, per tal d’arribar al poder. Criticar i prometre és
molt fàcil, governar i resoldre els problemes , és molt més complicat, però per
això incrementar la crispació és la pitjor via per poder decidir amb calma i
tranquil·litat. Alguns juguen aquest perillós joc. El país i la seva gent, poc
els importa.