Friday, May 27, 2016
25 ANYS D'ALCALDE - art. Regió 7
25 ANYS D’ALCALDE.
A un any de les passades municipals, aprofito per recordar
els meus 25 anys d’alcalde de Borredà, i 12 de regidor. Sóc, doncs, de la
collita de l’abril del 79, quan es varen celebrar les primeres eleccions
democràtiques municipals. Els primers dotze anys, com regidor de govern, per pacte amb els primers
dos alcaldes de la democràcia, i des del 91, com alcalde, amb majoria absoluta.
Son molts o pocs anys, d’alcalde ? Pels adversaris és una
eternitat, pels partidaris, un llarg temps, i per a mi, depèn del lloc i el
moment. Però, vull aprofitar el moment per fer un brevíssim repàs, no tant de
la meva trajectòria, sinó de la del país , respecte el món municipal. Haver
estat tot el període democràtic en un ajuntament dona una visió molt detallada
de com han anat les coses, i com estan ara.
Els primers temps varen ser molt complicats, perquè tot era
nou i tot estava per fer, però l’entusiasme, la improvisació, la dedicació,
foren tant immenses i intenses que superàvem totes les dificultats. Recordo el
primer pressupost de poc més de vuit mil euros, quan ara anem per un milió. O
tenir un patrimoni municipal de tres-cents mil euros, quan ara el tenim de prop
de nou milions.
Però, la sintonia i coordinació entre ajuntaments, diputació
de Barcelona ( Diba) i la primera Generalitat ( Gene) ens va permetre superar
les grans carències de tot ordre que tenia el món local. Animo els lectors a
tancar un moment els ulls per recordar com era el seu poble o ciutat, 37 anys
enrere, i com és ara. Res a veure. Els avenços han estat espectaculars, a
nivell d’obres i a nivell de serveis. Els alcaldes podem estar orgullosos de la
feina feta, i de la transformació dels nostres municipis en aquest període de
temps. Aquí hem fet, en 37 anys el que a nivell europeu han fet en 60. El ritme
ha estat trepidant, i mirant, enrere, podem dir que ha valgut la pena.
Però, no estic satisfet, no estem satisfets els alcaldes de
la deriva que ha tingut el món municipal en un període de prop de vint anys. La
transformació d’Espanya en un estat autonòmic, va perjudicar, ha perjudicat ,el
desenvolupament municipal. Aquí, la
Gene , ha absorbit immensos recursos que no ha traspassat als
ajuntaments, o ho ha fet en molt petites proporcions. Durant anys, ens ha vist
més com un contrapoder que no pas com una administració amiga, amb la qual
s’havia de coordinar. I l’eficàcia municipal s’ha contraposat a una clara
ineficàcia de la Gene. Aquesta
I els darrers anys, amb el PP en el govern central, la
situació ha empitjorat enormement. Des de Madrid, s’ha volgut convertir els
ajuntaments en gestories, i els alcaldes en purs administradors, supervisats i
controlats pels tècnics i secretaris – interventors, igualment supervisats i
controlats pel govern central. L’autonomia municipal ha quedat reduïda a la
mínima expressió, per decisió del PP, i la Gene , ens ha deixat sense recursos econòmics,
però amb multitud de deures per complir. Estem en una cruïlla difícil, de la
qual només en sortirem si hi ha profunds canvis aquí, a Catalunya i a Espanya.
Aquesta és la batalla que hem de fer els alcaldes, si volem tenir garanties de
poder impulsar les millores pels nostres pobles i ciutats.
# posted by joan roma cunill @ 11:19 PM 
