Sunday, May 15, 2016
SORT DE DIBA- art. Regió 7
SORT DE DIBA.
Reitero que quan diem Diba, volem dir,
Diputació de Barcelona, i quan parlem de Gene, volem dir Generalitat de
Catalunya.
Fa pocs dies, Diba, va aprovar el conjunt de
subvencions destinades a tots els municipis de la província de Barcelona, en el
que anomena Catàleg de Serveis. Cada any els ajuntaments poden demanar un gran
nombre d’ajuts, d’un ampli catàleg que s’ha anat incrementant i diversificant
al llarg dels anys, fins a constituir un element essencial per la supervivència
dels principals serveis que donen els ajuntaments.
I dintre d’un parell de mesos , Diba aprovarà
un paquet de subvencions molt més important per fer inversions durant el que
queda de mandat municipal. Es a dir, fins el 2019, any de noves eleccions. Un i
altre paquet d’ajuts, suposen la única via per poder dur a terme una part dels
compromisos electorals dels governs municipals, en un moment en que la Gene ha, pràcticament,
desaparegut del mapa. Més ben dit, es manté per controlar i supervisar, però
ben poc, per ajudar.
Els ajuntaments, doncs, es troben en una
situació molt complicada per quan ni el govern central ha convocat ajudes per
inversions, ni la Gene ,
ha complert els compromisos mínims que s’esperaven d’ella. Això significa
deixar fora dels programes electorals un gran nombre de compromisos que no
trobaran qui els financii.
D’aquí que ara, ja sense embuts, tots els
partits de govern, elogiïn l’existència de Diba, i la dedicació exclusiva als
ajuntaments del seu àmbit territorial. Antics partits que criticaven la seva
existència, com CiU o ERC, ara en son els principals defensors. No solament
perquè estan en el govern, sinó perquè han vist desaparèixer tots els ajuts que
en el passat concedia la Gene ,
de manera que depenen de tot i per tot de Diba.
Ara bé, aquesta dependència total ,té perills
evidents i imminents. Abans es considerava un problema la confrontació entre
Diba i Gene per estar sota governs de signes oposats i no sempre existia
sintonia entre el que volien uns i decidien uns altres. Per sort, Diba es va
mantenir fidel a les seves competències i obligacions i va garantir una
assistència tècnica, personal i econòmica als 311 municipis de la província.
Ara, estan en les mateixes mans, i es corre el perill d’uns decidir, i altres,
haver de cedir. M’explico.
Es tanta la necessitat de tresoreria dels
ajuntaments per la falta de pagament de la Gene , i és tant greu la falta de finançament
d’obres i serveis municipals per part de la Gene , que es demana a Diba fer front a les
obligacions de la Gene. Hola Gene ,
es detreu del que podria anar als ajuntaments per altres obres i serveis.
Aquesta pressió pot anar en detriment del que
ha estat sempre la nau insígnia de Diba: l’assessorament jurídic , tècnic,
personal i d’innovació en tots els àmbits i serveis. Molts ajuntaments ofegats
pels deutes, prefereixen diner a serveis. Greu error. Si una cosa necessiten
els ajuntaments, especialment els petits i mitjans, son serveis directes. Sense
aquests serveis directes, la majoria d’ajuntaments no podrien funcionar. I
parlo coneixent el tema des de fa molts anys. Fins ara i confio que també en el
futur, un informe o un dictamen de Diba, era paraula de déu. En el sentit que
era definitiu, contundent, mereixedor de crèdit absolut perquè procedia d’una
institució modèl-lica a nivell català i espanyol.
Doncs bé, s’ha de garantir aquesta
continuïtat, malgrat les deficiències i problemes de la
Gene. Veigla Gene. Algunesla
Gene. No
# posted by joan roma cunill @ 1:58 AM 
