Joan Roma

TURBULÈNCIES EN EL PSC.

Toca demanar disculpes al personal per uns comportaments gens exemplars a nivell de dirigents presents o passats, a l’entorn de posicions que han estat motiu de grans debats, discussions, reflexions i votacions a nivell intern, i que haurien d’haver acabat, sense sortir al carrer, de la forma com han sortit.

El PSC ha complert trenta-cinc anys d’existència, i es troba en una situació inèdita en aquest temps. Pateix una crisis existencial, lògica, després de tots els processos viscuts, i una nova realitat nacional, estatal , europea, i finalment, global. Res a veure amb les anteriors crisis de les quals se’n sortia amb les receptes tradicionals.

Ara toca una regeneració molt més àmplia, innovadora, i valenta. Lògic, doncs, tenir turbulències internes, de les quals en sortirà reforçat si les sap resoldre adequadament o afeblit, sinó les supera.

No es tracta, doncs, d’un canvi generacional i ja està. No. En aquest procés no importa l’edat sinó els ideals, i la generositat dels protagonistes. Els vells dirigents, alguns encara força joves, han de facilitar el relleu i trobar encaix en altres ubicacions, potser menys visibles, però igualment importants.

Estem en un país en que s’ha recorregut un camí que en altres països ha necessitat dues generacions i aquí s’ha fet en una.

El PSC ha protagonitzat els principals canvis a Catalunya, en elements essencials per respectar la pluralitat i l’encaix de tots els col•lectius. Ho ha fet amb generositat i amb sentit de país. No sempre se li ha reconegut, ni se li ha facilitat la feina. I ha batallat amb el PSOE per garantir les principals reivindicacions catalanes, no sempre amb èxit, però el balanç ha estat positiu, sense cap mena de dubte.

El procés pel dret a decidir, i les peticions independentistes han fet aflorar tensions i posicionaments diversos, lògics, en un partit que reflecteix la diversitat de Catalunya. Per tant , tampoc res de nou. El problema ha vingut d’externalitzar les diferències cap enfora, en comptes de resoldre-les cap en dintre. I si abans els debats quedaven dintre, i els resultats eren respectats i defensats, en fora, ara no passa el mateix. Aquí rau la diferència, i és un tema que ha de ser resolt d’immediat.

Un partit ha de ser plural dintre seu, però expressar-se per boca dels seus dirigents cap enfora. El PSC sempre ho ha estat. I ho tornarà a ser. La democràcia interna és total, ara i sempre, la diferència és que ara alguns no actuen en conseqüència, i mantenen les discrepàncies fora del partit, quan han estat derrotats en els òrgans corresponents.

El partit té en el lideratge de Pere Navarro la persona adient per portar aquest procés a bon port. Una persona coneixedora de la realitat històrica i present del partit. Que coneix de primera mà a tots i cadascun dels protagonistes. Que ha passat per un ajuntament i s’ha forjat en el municipalisme, escola essencial per tots els politics, i que té clar el camí a seguir en el tema territorial i en el social.

Estic segur que les turbulències acabaran en poc de temps, i el partit recuperarà l’alè i la sintonia amb la societat catalana. Ningú sobra en el partit, però cadascú ha de ser conscient de la seva ubicació i del ple respecte a les decisions dels òrgans de representació. La democràcia interna, estableix el camí a seguir. Toca respectar-la i deixar que sigui executada per la direcció del partit, encapçalada per Pere Navarro.

Joan Roma i Cunill