Joan Roma

BANALITZACIÓ DE LA LEGALITAT.

Portem anys, molts anys, en que considerem l’aplicació estricte de les lleis, com una qüestió menor, interpretable al gust del consumidor, i convertim els temes més rellevants, en banals /sense importància / sense rellevància. Hem banalitzat la legalitat, i també els ideals.

Les velles generacions no haurien mai claudicat davant temes que poden semblar menors, però son trets de la nostra identitat. Els vells socialistes, tenien impresa en la sang, la necessitat de tenir un comportament en sintonia amb les seves idees.

Hem perdut, bona part d’aquell comportament, i bona part de la valentia per defensar els nostres trets identitaris.

Aquests dies he llegit multitud d’articles, escoltat opinions i vist comportaments d’alcaldes , regidors i altres càrrecs públics, del nostre partit i d’altres formacions polítiques entorn diversos temes, i molt especialment sobre el “dret a decidir” i la Via Catalana. En molts d’ells, guanya el conformisme, el sotmetiment a la opinió “general” o a la opinió publicada. No gosen defensar la coherència, i prefereixen actuar com molts d’altres, seguint el corrent majoritari.

Aquest és un tret de part de la crisis del PSC, per quan hem caigut en la batalla pels símbols, per unes explicacions històriques fetes a mida dels nacionalistes, per deixar-nos emportar per mobilitzacions simplistes i reduccionistes...i per tant, no mantenir-nos fidels als nostres ideals.

La gent, pot criticar un partit o un altre, però si veu que manté les seves posicions, al final les respecte, tot i no les comparteixi. El comportament d’alguns dels nostres personatges públics, van en la direcció oposada. S’han convertit en autèntics oportunistes que busquen l’aplaudiment fàcil o interessat d’altres forces polítiques, i trenquen la imatge de serietat, coherència i disciplina que històricament havia tingut el PSC.

Ho veiem ara mateix amb tot un seguit de militants i càrrecs institucionals que aniran a la Via Catalana, tot i dir que no son independentistes. Sinó ho son , perquè hi van ? Doncs, per quedar bé. Banalitzen els ideals, i consideren que un dia és un dia, i ells hi van “ per altres motius”. I ja està. No els caracteritza la valentia, ni defensen la coherència, entre els ideals i els comportaments.

Però, aquesta situació ve de molt enrere, i va a més. Forma part de la immensa confusió en que es troba el país. No solament és culpa de CiU o d’ERC, sinó també de comportaments com aquests que ajuden a justificar moltes actuacions gens lògiques, i molt preocupants.

Tenim càrrecs que amb el pas del temps, han considerat “poc rellevant” incomplir la legislació sobre símbols. Si el corrent “general” és el de no posar la bandera espanyola, en els edificis oficials, doncs, no s’hi posa. Si s’ha de treure el retrat del Rei de la Sala de Plens, doncs, es treu. I progressivament van actuant com càrrecs d’altres partits que tenen en aquests símbols el seu especial interès en fer-los desaparèixer. I en aquesta deriva de “seguir el corrent” poden aprovar mocions , radicalment contràries al pensament del PSC, o decidir qüestions contràries a la legalitat... Creuen , així, viure més tranquils, i no creuen important vulnerar la legalitat, en un poble o ciutat.

Han abandonat els ideals, han abandonat la coherència, han claudicat en convertir-se en exemple pels ciutadans. I en aquesta claudicació s’obra la porta a emprendre tota mena d’aventures. Es perd l’autoritat, i el respecte. Si la gent veu que es fa el contrari del que es predica, no té perquè no fer el mateix, en qualsevol tema petit o gran.

El PSC ha de recuperar la coherència, i la defensa dels ideals, encara que el vent bufi en direcció contrària. La realitat s’acaba imposant, i la serietat tindrà premi. No serà aparentant el que no som, com guanyarem credibilitat. Al contrari, així la perdem. I en els documents fundacionals, i congressuals tenim la descripció del que som i cap on volem anar. Que ningú vulgui ara, interpretar-los al seu gust simplement per “caure bé”, o perquè persegueix algun càrrec que depèn d’algun altre partit. En aquests temes , res és banal, tot és rellevant i distintiu de la nostra identitat,